Rock alternatiu

De Viquipèdia

Rock alternatiu
{{{nom}}}
Orígens estilístics:	Punk, Post-punk, Hardcore
Orígens estilístics:	{{{orígens_estilístics}}}
Orígens culturals:	començament dels anys 80 Regne Unit i Estats Units
Orígens culturals:	{{{orígens_culturals}}}
Instruments típics:	Guitarra - Baix - Bateria
Popularitat al Mainstream:	Limitada, excepte grunge als EUA i Indie & Britpop al Regne Unit
Formes derivades:	Indie - Grunge
Subgèneres
Britpop - College rock - Dream pop - Rock gòtic - Grunge - Pop indie - Rock indie - Pop noise - Paisley Underground - Post-rock - Shoegazing - Twee pop
Gèneres de fusió
Metal alternatiu - Gothabilly - Rock industrial - Madchester - Post-punk revival - Riot Grrrl
Escenes regionals
Massachusetts - Seattle, Washington - Illinois - Maryland - Manchester Anglaterra
Popularitat al Mainstream:	{{{popularitat}}}

Els termes rock alternatiu i música alternativa van ser dessignats als anys 80 per a descriure a les bandes inspirades en el rock punk però que no es podien incloure dins els gèneres comercials de l'època. Sovint s'utilitza per a reunir a la música rock subterrània dels 80 i, irònicament, a la música rock inspirada en els grups de 1980 d'àmbit comercial i independent dels anys 90 i la dècada de 2000. Parlant més específicament, reuneix a gran part dels gèneres que aparegueren als anys 80 i es feren populars o ben coneguts als 90, com el rock indie, grunge, rock gòtic, i el rock college. Aquest tipus de música està molt influenciada pel punk dels anys 70, però encara que se li diu rock, molts subgèneres del rock alternatiu estan influenciats per altres gèneres com la música folk, el reggae, el techno i el jazz d'entre altres.

[edita] Història

Aquest tipus de música va començar a tindre ressò al començament de la dècada de 1980 quan a moltes ràdios d'instituts i universitats (colleges) d'EUA, com Danbury, WXCI de Connecticut, i WPRB in Princeton, NJ, emeten aquest tipus de música ignorada per les ràdios més populars i al Regne Unit començaven alguns DJs com John Peel (qui va portar la música alternativa a la BBC Radio 1), Richard Skinner, and Annie Nightingale. A meitats dels anys 80 aquesta música es va anar extentent per altres universitats dels EUA, anomenant-s'hi college rock (rock universitari) i al Regne Unit es va estendre també per la gent jove a la vegada que nous grups alternatius eixien. Ja a finals d'aquesta dècada va ser quan la música alternativa va saltar a ràdios comercials fent-se cada vegada més famosa.

Les bandes que llavors hi eren (comançaments fins a meitats dels 80), eren R.E.M., Sonic Youth, The Replacements i Hüsker Dü dels Estats Units, i New Order, The Smiths, The Cure, i The Jesus and Mary Chain del Regne Unit. Mentres la dècada progressava varen aparéixer diversos moviments alternatius que guanyaren certa popularitat: a finals dels 80 tingueren popularitat els moviments indie, shoegazing, i Madchester al Regne Unit (creant el futur Britpop) mentres que als EUA l'escena estava dominada per bandes de college rock com Pixies, Dinosaur Jr i Throwing Muses.

Malgrat aquests grups mai van assolir grans vendes de discs, van ser de gran influència sobre els que van vindre després. La música alternativa, la rebel·lia i la ètica DIY (do it yourself -fes-ho tu mateix-) van ser unes de les inspiracions del grunge, un subgènere alternatiu creat als anys 80 que van tindre un gran moviment comercial al começament de la dècada de 1990. L'any 1991 va ser el comançament del boom de la música alternativa, i en particular el grunge, quan Nirvana va traure al mercat el seu segon disc "Nevermind", Pearl Jam van traure el seu disc de debut "Ten", Soundgarden, el disc "Badmotorfinger" i Red Hot Chili Peppers, "Blood Sugar Sex Magik". Degut a la popularitat de Nirvana, el moviment grunge, i tota la música alternativa al darrere, va entrar al mainstream. Llavors, la etiqueta "alternatiu" només era un terme per a agrupar tota la col·lecció de bandes de rock subterrànies.

Ja als anys 90, alternatiu era sinònim amb el grunge als ulls dels mitjans de comunicació i el públic en general, i una suposada "cultura alternativa" estava sent venuda al mainstream al igual que havien fet amb el moviment "hippie" als anys 60. Aleshores, van aparéixer grups "post-Nirvana" com Third Eye Blind, matchbox twenty i Weezer, una de la més creatives, amb gran quantitat d'influències com: The Beach Boys, Pixies, The Beatles, Sonic Youth o Nirvana ajuntant-se les dolces melodies de Pixies o Beach Boys amb el so distorsionat i guerrer de Nirvana. Aquestes bandes alternatives noves que recelaven d'aquest èxit comercial desenvoluparen el rock indie, un nou gènere que suposava una tornada a l'esperit original de la música alternativa.

A la dècada del 1990, al Regne Unit el rock alternatiu destacava pel subgènere Britpop, en contaposició a la música punk i grunge de moda als Estats Units, que va dur a la fama a grups com Blur, Oasis, Suede, Radiohead o Travis.

A la primera dècada del segle XXI, el so del rock alternatiu va retornar al mainstream amb la popularitat del rock indie i el post-punk revival amb bandes d'arreu el món anglosaxó com Modest Mouse, Franz Ferdinand, The Strokes i Arctic Monkeys entre d'altres. Aquest revival ha causat un gran estímul a la comunitat de música rock i ha obert la porta l'interés de bandes mítiques de la música alternativa com per exemple Pixies, The Smiths, Blur, The Smashing Pumpkins, Jane's Addiction o Depeche Mode.