Cabdet

De Viquipèdia

Cabdet
Gentilici	Caudetenc Caudetenca
Població (2005)	9.553
Superfície	134,125 km²
Densitat	71,22 hab/km²
Altitud	543 m
Nuclis de població	2
Coordenades	38° 44’ 23” N 1° 0’ 0” W
Partit judicial	Almansa

Cabdet (en castellà Caudete) és un municipi de la província d'Albacete. Antigament, pertanyia al Regne de València i, encara ara, conserva tradicions típicament valencianes, i influències del valencià en la parla popular.

És la cinquena població més gran en nombre d'habitants , al voltant de 10.000 cabdetans, per darrere d'Albacete, Almansa, La Roda, Hellín, i Villarrobledo. El seu terme municipal és fronterer entre el País Valencià i la Regió de Múrcia.

La cota màxima del municipi s'alcança als 1100 metres de la Serra de Santa Bàrbara (també coneguda com a Serra d'Oliva).

[edita] Història

Existeixen jaciments arqueològics de l' època neolítica (atuells, utensilis,...) i d' època ibèrica (Dama de Cabdet, cap de toro, Cèrvola de Cabdet, deixant funerari, etc) que es troben als museus d' Albacete i Villena. En l' any 1992 en el que actualment el Barri del Reial es va trobar un poblat íbero, proper al castell. Aquest poblat íbero es el veritable antecedent del Cabdet actual, si bé la dolenta situació econòmica del poble d' aquella època no va permetre treure a la llum el poblat i mantenir- lo. Ara en el mateix lloc s' aixeca un carrer d' adossats, el Carrer de Miguel Martínez. Més tard va a ser un poblat romà i àrab.

Durant el domini musulmà Cabdet estava formada per sis nuclis de població separats, entre si coneguts posteriorment menjo Capdet o Als Capdets. El poblat més important era el qual es situava en el que avui dia és el Barri de la Vila, on residien les persones destacades de l' època, i on es trobava la mesquita major i el castell. Fora de les muralles de la vila s' aixecava altre poblat en el tossal de Santa Ana (dir d' aquest poblat que el que avui dia ocupa l' ermita de Santa Ana va anar en època musulmana una mesquita de barri envoltada per muralles). Un tercer poblat se situava en el que es coneix com "Rambla del Moto". Es pot considerar que els poblats de Santa Ana i del Moto eren els ravals de la vila. I ja més allunyats d' aquests tres nuclis es trobava un poblat situat en Serra d' Oliva, altre en la Serra Alácera (conegut com Almizra) i un sisè i últim poblat localitzat en les proximitats de l' actual ermita de la Mare de Déu de Gràcia conegut menjo Bogarra, sent aquestes tres poblacions últimes alqueríes de la vila. Políticament, després de la separació del Califat de Còrdova, Cabdet va a passar al regne taifa de Dénia, després al de València i finalment al de Múrcia.

Les tropes almogàvers del Comendador d' Alcanyís van prendre els Capdets per a Jaume el Conqueridor a l' any 1240 en resposta a la reconquesta de Xàtiva per l' infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi. Posteriorment, pel Tractat d'Almizra Cabdet va a passar a Castella sent senyor de la vila Sancho Sánchez de Mazuelo. A partir de l' any 1304 i després de la Sentència Arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx, Cabdet va a passar a formar part del Regne de València, on posteriorment es va nomenar vila reial amb dret de vot en les Corts Valencianes de l' època, augmentant la seva importància política, econòmica i militar. Una vegada dintre d' aquest regne, el poble va a estar governat per la família Lisón, entre els quals destaquen Ato de Lisón i García Jofré de Lisón, des de 1305 fins a 1422, any en que la vila és cedida als Senyors de la Governaciò del Xúquer, la capital dels quals era Xàtiva. En 1429 amb la Guerra dels Dos Peres la població és ocupada pels castellans i en 1436 es retornada al Regne de València, passant llavors a ser possesió dels Senyors d' Ontinyent, els quals es van comprometre a defensar la situació fronterera de la vila. En 1440 el rei Alfons el Magnànim d' Aragó va a incorporar a Cabdet al patrimoni reial, separant- se de la protecció dels Senyors d' Ontinyent.

Aquesta localitat va protagonitzar, juntament amb Villena, un dels litigis territorials més llargs de la història dels regnes hispànics, entre les corones d' Aragó i Castella. Així, Cabdet era un exclau del Regne de València en territori castellà de Villena (el terme cabdetà era conegut menjo "Insula Valentina in Castellae Regione") i ambdues viles es disputaven la Vall dels Alforins. Aquesta vall va a ser adquirit per Cabdet a l' any 1355 per a aconseguir una continuïtat territorial amb el Regne de València mitjançant La Font de la Figuera, Biar i Ontinyent. Però Villena mai va a reconèixer la jurisdicció administrativa cabdetana, i va a mantenir un complex i llar llitigi judicial, sense tot just èxit.

En l' any 1356 va a esclatar entre els regnes d' Aragó i Castella la Guerra dels Dos Peres, conflicte que va enfrontar al rei Pere el Cerimoniós d' Aragó amb Pere I el Cruel de Castella. Aquesta guerra va a esclatar arran de l' enfrontament entre Pere de Castella i el seu germanastre Enric de Trastàmara, el qual aspirava al tron castellà. Aquesta guerra també va a estar vinculada a la Guerra dels Cents Anys, ja que Anglaterra va a donar a la Corona d' Aragó i a Enric de Trastàmara y França va a donar a Castella. Pero la veritable raó per la qual Aragó va a entrar en la guerra entre Pere de Castella i Enric de Trastàmara van a ser els límits d' ambdòs regnes. Más concretament, van a ser el límits marcats perl Regne de Múrcia, el qual Aragó pretenia per a si. D' aquesta manera, les batalles més nombroses es van donar en les zones frontereres d' ambdós regnes, sent Cabdet unisca de les poblacions que més va a patir els efectes de la guerra, arribant a estar un temps ocupada pels castellans. Finalment, en l' any 1369 Enric de Trastàmara va assolir victòria sobre Pere el Cruel i va a ser coronat com Enric II de Castella. Per aquesta raó, Castella va a reconstruir tota la zona afectada per la guerra tant en el seu regne com a Aragó, en senyal d' agraïment al monarca català pel seu suport durant el conflicte, sent lo castell de Cabdet unisca d'aquestes reconstruccions portades a terme pel primer rei de la dinastia dels Trastàmara.

Durant el Renaixement, com a part inegrant de la Governaciò del Xúquer, Cabdet va a estar vinculada als Ducs de Gandia, la família Borja.

En 1707, però, desprès de la Guerra de la Successió, Felip V va declarar Cabdet com a rebel, basant-se en acusacions del Marquesat de Villena, i passà ser terme municipal villener. Des d'aleshores, i després de quatre segles, Cabdet encara no ha tornat formar part del territori històric del País Valencià tot i que, en l'any 1861, una comissió de cabdetans il·lustres encapçalats per l'Alcalde, demanaren malauradament al Govern l'adscripció a la província d'Alacant en voltes de la província d'Albacete. Paradoxalment el terme de Villena, però, passà formar part del País Valencià. Aquesta reinvidicació històrica encara es manté en peu a hores d'ara.

[edita] Llengua

Fins el segle XIX el municipi es parlava el valencià farcit d'aragonesismes, i des d'aquell segle patí un procès de substitució lingüística pel castellà semblant de la comarca del Baix Segura. En l'actualitat el seu parlar castellà està ple de paraules valencianes (vegeu un recull de valencianismes de Cabdet).

[edita] Monuments

Es destaquen els següents edificis:

Església de Santa Catalina, El seu origen data del segle XIV si bé la imponent torrassa de planta quadrada data de finals del segle XV. Aquesta església va a ser, fins a la restauració del castell, el monument més característic de Cabdet. En aquesta església es pot observar una superposició dels estils gòtic i renaixentista, sense oblidar que parteix del seu emplaçament correspon al que va a anar l' antiga mesquita major de la Vila. El traçat arquitectònic principal consta d' una façana amb ceràmiques blaves i una gran torrassa- campanari que conté en el seu cim cinc campanes de bronze, tres d' elles del segle XVIII. En l' interior s' aprecia una planta de creu llatina amb la seu nau central i creuer. La mitjana taronja blava que remata la cúpula data del segle XVIII, element molt característic de les esglésies llevantines. Com exemple d' això veem que la cúpula de Santa Catalina s' assembla de forma exagerada a la cúpula del monestir de la Santa Faç d' Alacant. Les voltes, nervacions i cors daten d' entre 1556 i 1562, mentres que la capella de la comunió i la sagristía daten de 1752. (vegeu més informació al Gremi de Campaners Valencians)
Sanctuari de la Mare de Déu de Gràcia. Es troba sobre el que en època visigoda va ser un monestir benedictì. L' origen de l' actual construcció data del segle XV encara que la major ampliació del santuari va correspondre al segle XVIII, a 1741. El seu estil arquitectònic imita al grecorromà, però la seva actual planta rematada per una cúpula de llanterna barroca fa que ressalten encara més les seves grans dimensions. En la façana principal de l' edifici trobem bellísims frescos en pintura neogòtica realitzats pel pintor Espí a 1907 amb motiu del XIII Centenari de l' Arribada de la Mare de Déu de Gràcia a Cabdet i la seva coronació canònica. Aquest frescos narren l' història fantàstica de les imatges de la Verge de Gràcia y Sant Blai, patrons de Cabdet. En l' interior destaquen les quadres del pintor Pérezgil, realitzats en 1960, i en l' altar major destaca un bell retaule amb pintures a l' oli de Rodríguez San Clemente, que suplanta al vell retaule barroc cremat durant la Guerra Civil. És de destacar el camarín de la Verge, revestit amb manisses valencians de L' Alcora, del segle XVIII, i el Museu de Mantells de la Verge, que alberga en les seues vitrines un important patrimoni artístic i cultural, d' entre els quals destaquen els valuosos mantells de la Mare de Déu de Gràcia, sent el més antic del segle XVII. També es pot visitar el buit on segons la tradició van a ser trobades les imatges de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Blai en 1414. El santuari està obert tots el dies si bé el Museu dels Mantells de la Verge només obri en diumenge.
Plaça de Bous "Les Arenes" de Cabdet, plaça de bous inaugurada a 1910 d' estil neomudéjar, amb fama de ser una de les més boniques d' Espanya. Va a ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda en l' any 1986. Actualment es la plaça de bous més important de tota la zona. En ella es porten a terme molt diverses actuacions, des de les clàssiques corregudes de bous fins a concerts, l' Elecció de la Reina de Festes o macrofestas a l' aire lliure.
Església de Sant Francesc, també inaugurada al 1910, s'hi destaca la unió de la seua torre enrajolat, i perfeta amb cúpula en forma de bulb coberta de ceràmica blanca i blava, d'estil semblant a l'art bizantí.
Castell àrab de Cabdet. Antiga fortalesa d' origen andalusí alçada sobre un menut tossal en el centre de l' actual població. La fortalesa original es va a alçar al segle XII en l' extrem nord- oest del que avui dia és el Barri de la Vila, en el temps que van arribar els almoràvits a Al- Andalus, els quals van a ordenar la construcció d' aquesta fortalesa, congeuda durant tota l' Edat Mitjana menjo "lo castell de Capdet". La primitiva fortalesa va a ser destruïda en gran part en el segle XIV durant la Guerra dels Dos Peres i va a ser reconstruïda al segle XV pel castellans. Aquesta nova construcció havia perdut els originals formes andalusíes del castell, així com va veure reduït la seva grandària original. El castell cada vegada va a ser tenint menor importància en la vida política cabdetana, fins que en el segle XVII es va veure completament abandonat. Després del seu abandó va a ser utilitzat com cementeri municipal i posteriorment com a horta. Actualment (2006) el castell es troba en fase de restauració si bé ja s' han restaurat dues de les muralles del mateix, i annex a ell, en l' ombra de les muralles té lloc a la fi d' agost un concert de música festera, concert que fins a l' inauguració de l' Albaccar tenia lloc en la Plaça de l' Església, el qual és l' encarregat d' anar obrint pas a les festes de Moros i Cristians que se celebren una setmana després.

[edita] Cultura

Es destaca la seua activitat en les belles arts, amb artistes com Rafael Requena, Pedro Torres Cotarelo i José Pérez Gil. Cada any es convoca un certàmen estatal d'aquarel·la.

[edita] Festes i tradicions

Cabdet destaca pel seu ampli calendari festiu. En primer lloc, com no, destaquen les seves festes de Moros i Cristians, celebrades entre el 6 i el 10 de setembre. Aquestes festes destaquen per la seva antiguitat, dons conten amb una tradició de més de quatre- cents anys, sent les festes de Moros i Cristians més antigues d' Espanya. Dintre dels actes que es realitzen aquest dies de festa destaca la representació dels Episodis Cabdetans, origen sense dubte de les festes (el seu origen data de 1588), l' extraordinaria processó amb l' imatge de la Mare de Déu de Gracia, de més de tres hores de durada, els escamots, la mola de banderes, els atronadors tirs d' arcabucería o les espectaculars desfilades.

En segon lloc estan les festes dels Balls del Xiquet, en els dies de Nadal, en la cual parelles de cabdetans ballen jotes valencianes en les places del poble. Aquesta festa també data de molt antic, doncs se sap que la Cofradia del Dolç Nom de Jesús (l' encarregada d' organitzar aquests esdeveniments) ja organitzava festes en honor al Xiquet a principis del segle XVII.

A l' estiu, el diumenge següent al 16 de juliol, Cabdet celebra la festa de la Mare de Déu del Carme. Aquesta festa consta amb una processó amb l' imatge de la Mare de Déu del Carme i del cant de la plegària de "La Carxofa", en la qual un xiquet vestit d' àngel canta a l' imatge de la Mare de Déu quan aquesta arriba a la seva plaça. Les festes del Carme a Cabdet van ser introduïdes pels monjos carmelites que van a arribar al convent de la Vila al segle XVI.

A gener i febrer estan les festes populars de Sant Antoni i Sant Blai. Aquestes festes es caracteritzen pels jocs populars que es realitzen i les processons amb el sant respectiu. Són les festes del Barri de Sant Francesc (la de Sant Antoni) i la del Barri de la Vila (la de Sant Blai).

Per a finalitzar amb el quadre festiu cabdetà cap destacar la Setmana Santa. La celebració de la Passió de Crist en Cabdet no té molt anys de tradició, si bé el seu origen es remunta a la fi del segle XIX amb la processó del Passos. Actualment cada any aquesta celebració va millorant- se, guanyant en vistositat i qualitat. De les seves processons destaquen el Trasllat de Dimecres Sant, la del Silenci del Dijous Sant i els Passos de Divendres Sant.