Regió de Múrcia

De Viquipèdia

La Regió de Múrcia (Región de Murcia, en castellà) és part del territori històric del Regne de Múrcia, format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Península Ibèrica, entre Andalusia i el País Valencià, i entre la costa Mediterrània i Castella-La Manxa. La seua capital és la ciutat de Múrcia i altres ciutats importants són Cartagena i Llorca. Antigament i històricament part de la província d'Albacete formava part de la regió, fins que en 1833 la regió fou dividida en dues províncies i en 1982 passà formar part de l'autonomia manxega.

Gairebé un terç de la població total de Múrcia viu a la seua capital, i la regió és la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi té vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori és càlid, àrid i, malgrat això, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. La provisió d'aigua vé del riu Segura el qual, desafortunadament, és un dels rius més contaminats d'Europa. El cim de la regió es Revolcadores, a Moratalla, amb 2.001 m.

• Població: 1.269.230 habitants (2003)
• Superfície: 11.317 km2
• Densitat de població: 112,2 hab/km2 (2003)
• Capital política: Múrcia
• Capital legislativa: Cartagena
• Escons: 9 al Congrés dels Diputats, però de fet són 11 ja que el PP n'utilitza un d'Alacant i un altre de València.

Taula de continguts 1 Geografia física 1.1 Relleu 1.2 Climatologia 1.3 Hidrografia 1.3.1 Rius 1.3.2 Mars 2 Història 3 Llengua 4 Demografia 5 Organització territorial 5.1 Ciutats 6 Economia 6.1 Víes de comunicació 6.2 Mitjans de comunicació. Premsa, ràdio i televisión 7 Govern i administració 8 Cultura 8.1 Parla 8.2 Universitats 9 Festes 10 Turisme 11 Miscelània 12 Articles relacionats 13 Vegeu també 14 Enllaços externs

[edita] Geografia física

[edita] Relleu

La regió se situa en l'extrem oriental de les Serralades Bètiques i es veu influïda per la seua orografia. Estes serralades es dividixen al seu torn en les serralades Prebètica, Subbètica i la Penibètica (de nord a sud).

Tradicionalment s'ha considerat que el pic de Revolcadores, pertanyent al massís de mateix nom, era el més alt de la regió de Múrcia, amb 2.027 metres d'altura; però en els mesuraments dels últims mapes del SNIG (Servici Nacional d'Informació Geogràfica d'Espanya) Revolcadores figura amb 1.999 m'i és una cima del mateix massís, lleugerament més septentrional, la més elevada: Els Bisbes, amb 2.015 m d'altitud.

Aproximadament el 27% del territori murcià correspon a relleus muntanyosos, el 38% a depressions intramuntanyeses i valls corredores, i el 35% restant a planes i altiplans.

[edita] Climatologia

La regió de Múrcia gaudix d'un clima mediterrani de tipus semiàrid, amb uns hiverns suaus (11é de mitja en desembre i gener) i uns estius calorosos (amb màximes de 40º). La temperatura anual mitjana és de 18º.

Amb unes precipitacions escasses d'uns 300 a 350 mm per any, la regió té entre 120 i 150 dies a l'any on el cel està totalment aclarit. abril i octubre són els mesos amb més precipitacions, sent freqüents les trombes d'aigua en un sol dia.

La distància respecte al mar i el relleu fa que existisquen diferència tèrmiques entre la costa i l'interior, sobretot a l'hivern. Mentre que al litoral les temperatures rares vegades descendixen de 10º, en les comarques de l'interior no se sol sobrepassar els 6ºC i les seues precipitacions són majors (fins a 600 mm).

La ciutat de Múrcia posseïx el rècord de temperatura del segle XX de Espanya. Van ser els 47,2° del 4 de juliol de 1994. L'hivern de 2005 va ser el més fred en molt de temps, arribant inclús a nevar en el litoral murcià [1].

[edita] Hidrografia

[edita] Rius

La xarxa hidrogràfica de la regió es compon del riu Segura i dels seus afluents:

• Riu Mundo (que naix en Albacete), és el que li aporta un major cabal.
• Riu Alhárabe i el seu afluent, el Benamor.
• Riu Mula.
• Riu Guadalentín, Sangonera o Reguerón (que naix aigües dalt de Lorca, Múrcia).

Degut a la incapacitat d'abastiment que té la Conca del Segura es fan necessàries les aportacions que a esta conca provenen de la conca del Tajo, mitjançant el Transvasament Tajo-Segura. També cal dir que des de el govern central espanyol es van disenyar diversos projectes per a dotar a la zona de major quantitad de recursos hidrogràfics, els quals contemplaven altres transvasaments, com ara des del Riu Ebre, i la desalació d'aigua marina. Aquestes opcions s'articularen als denominats "PHN" y "Plan AGUA".

[edita] Mars

A més en la regió es troba el llac natural més gran d'Espanya: l'albufera del Mar Menor. És una llacuna d'aigua salada, situada junt amb el Mar Mediterrània. Les seues especials característiques ecològiques i naturals fan del Mar Menor un paratge natural únic i el llac d'aigua salada més gran de Europa. De forma semicircular, està separat del Mar Mediterrani per una franja d'arena de 22 km de longitud i entre 100 i 1200 m d'amplària, denominada La Manga del Mar Menor. La llacuna ha sigut designada per nacions Unides com Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterrani. En el seu perímetre litoral compta amb 73 km de costa en què es van succeint platges d'aigües transparents i poc profundes (la profunditat màxima no és superior a 7 metres), i amb 170 km² de superfície.

[edita] Història

Els Cartaginesos hi establiren una colònia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanyós només era l'àrea influència del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Romà, Múrcia va formar part de la província de la Hispània Carthaginense. Amb la conquesta musulmana, s'hi introduí l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la Regió encara en depèn. Durant eixa època constituí el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla.

La Taifa o Regne de Múrcia, va ser un dels regnes en què es va dividir el Califat de Còrdova quan va desaparèixer després de la decadència del Califat omeia. Es va fundar amb capital en Madinat Mursiya (Múrcia), després de la decadència del Califat Omeia de Còrdova en el segle XI. Aquell regne incloïa, a més de l'actual territori de la regió de Múrcia, part de l'actuals províncies d'Albacete, província d'Almeria i de la província d'Alacant. Després de la Batalla de Sagrajas en 1086 la dinastia dels Almoràvits es van estendre per totes les taifes i revan unificar al-andalus. Ferran III el Sant va aconseguir el vassallatge del regne musulmà de Múrcia en 1243, entrant el seu fill, el futur Alfons X el Savi, en la capital en 1244. Els successius incompliments d'allò que s'ha pactat en Alcaraz va portar a la sublevació dels musulmans murcians en 1264, sent definitivament sufocada la rebel·lió en 1266 per les tropes de Jaume I el Conquistador (fonamentalment vingudes de Catalunya), cridat pel seu gendre, el rei castellà. En 1296, aprofitant el conflicte dinàstic del Regne de Castella amb Fernando de la Porca, el territori va ser conquistat pel rei de la Corona d'Aragó, Jaume II d'Aragó, annexant-ho al Regne de València. Pels pocs anys que va durar el domini catalanoaragonés, aquesta conquesta no tindria la seua rellevància si no fóra per una important repoblació de cristians catalans, que va convertir en minoria els colons castellans de repoblacions anteriors. En 1305, pel Tractat d'Elx, el rei Jaume II "el Just" va tornar a Castella gran part del territori conquistat, romanent les comarques de la vall del Vinalopó, l'Alacantí, i la Vega Baixa en el Regne de València. La Taifa de Múrcia, va passar a denominar-se amb la conquista Regne de Múrcia, sense menyspreu a la seua situació anterior perquè les taifes eren també regnes i la ciutat de Cartagena dins del Senyoriu de Cartagena, encara que en un principi governada pels avançats del Regne de Múrcia, la família Empanada, posteriorment va ser administrada directament per la Corona de Castella, que eren al seu torn reis de Múrcia. El Regne de Múrcia va perdurar amb tal denominació fins a 1833.

[edita] Llengua

A la Regió de Múrcia es parlava valencià i, en menor mesura, també aragonés, a causa de la històrica repoblació al segle XIV de colons cristians provinents de Catalunya i del País Valencià. No obstant açò, patí un procés de castellanització que va fer desaparèixer la llengua catalana al segle XVI, moment que coincidí amb l'aparició d'una llengua castellana fortament dialectalitzada, amb un important substrat valencià, que encara existeix d'alguna manera hui dia. Actualment, aquest dialecte del castellà és reivindicat per alguns com a una llengua murciana independent i diferent de la llengua castellana, i el panotxo és una de les seues varietats més esteses.

A la zona del Carxe, dins del municipi de Jumella, actualment hi ha presència de parlants de valencià, a conseqüència d'un altre repoblament molt posterior, al segle XIX, de valencians provinents de la comarca de les valls del Vinalopó. Malgrat això, només el castellà hi té reconeixement oficial.

[edita] Demografia

La Regió de Múrcia te una població de 1.335.792 habitants (INE 2005), dels quals quasi un terç (30,7%) viu al municipi de Múrcia. Representa el 3,0% de la població espanyola. A més, després de Ceuta i Melilla, té el creixement vegetatiu més alt (5,52 por mil habitants) i també la taxa de natalitat més elevada del país.

• Taxa de natalitat (2004): 13,00 por 1.000
• Taxa de mortalitat (2004): 7,48 por 1.000
• Esperança de vida al nàixer (2002):
  • Homes: 76,01 anys
  • Dones: 82,00 anys

En el període 1991-2005 la població murciana va créixer en un +26,06%, davant al +11,85% que havia crescut el conjunt nacional. Un 12,35% dels seus habitants són de nacionalitat estrangera segons el cens INE 2005, cuatre punts por damunt de la mitjana espanyola. Les colònies d'immigrants més importants són la equatoriana (33,71% del total de estrangers), la marroquina (27,13%), la britànica (5,95%), la boliviana (4,57%) i la colombiana (3,95%).

Evolución demográfica de la región de Murcia y porcentaje con respecto al total nacional
	1787	1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940
Població	256.977	380.969	451.611	491.436	577.987	615.105	638.639	645.449	719.701
Percentatge	2,50%	2,46%	2,72%	2,80%	3,10%	3,08%	2,99%	2,73%	2,77%
	1950	1960	1970	1981	1991	1996	1999	2001	2005
Població	756.721	800.463	832.313	957.903	1.059.612	1.097.249	1.131.128	1.190.378	1.335.792
Percentatge	2,69%	2,62%	2,45%	2,54%	2,69%	2,81%	2,77%	2,90%	3,03%

Població de fet segons els censos de Floridablanca (per a 1787) y els oficiales del INE (a partir de 1857). Fonts: Estadístiques històriques de la Regió de Múrcia, INE

[edita] Organització territorial

La regió de Múrcia està dividida en 45 municipis. Uns quants municipis freguen o inclús superen els 1.000 icm d'extensió, Lorca(1.676 icm) és el segon municipi més extens d'Espanya després del terme municipal de Càceres, en Extremadura. Per este motiu, és comú la divisió dels municipis en pedanias. El municipi de Múrcia posseïx 54 pedaníes, moltes de les quals estan més habitades que molts dels municipis de l'interior de la Península Ibèrica. El municipi de Cartagena, no obstant, no se subdividix en pedanies, sinó en 24 diputacions.

[edita] Ciutats

Els municipis de més de 20.000 habitants segons el padró de l'INE de 2006 són:

1. Múrcia 416.6721
2. Cartagena 204.434
3. Llorca 85.511
4. Molina de Segura 54.045
5. La Cantarella 35.916
6. Cieza 33.701
7. Iecla 32.468
8. Àguiles 29.642
9. Torre Pacheco 27.092
10. Totana 26.361
11. Mazarrón 24.969
12. Caravaca de la Cruz 23.847
13. Jumella 23.666

• Vegeu també: Comarques de Múrcia

[edita] Economia

La regió ha estat tradicionalment agrícola a causa del seu bon clima i les seues terres fèrtils. No obstant, a causa de les sequeres dels anys 1990, la construcció i el turisme s'han convertit en les bases de l'economia murciana. Encara així l'agricultura continua sent un motor important de desenvolupament en la regió, la qual és considerada la Horta d'Europa.

També són rellevants un altre tipus d'indústries com la conservera, la del moble o la naval.

[edita] Víes de comunicació

• Aeroport de San Javier.
• Aeroport de Corvera (Múrcia) (en projecte).
• Port marítim de Cartagena.

[edita] Mitjans de comunicació. Premsa, ràdio i televisión

La regió de Múrcia compta amb tres periòdics diaris: La Verdad, La Opinión i El Faro.

Pel que fa als canals de televisió digitals autonòmics, la regió emet quatre canals diferents:

• 7 regió de Múrcia, és la televisió pública autonòmica, dirigida per la Radiotelevisió de la regió de Múrcia
• Televisió Murciana (TVM)
• Canal 6, pertanyent al diari La Veritat
• Televisió Popular de la regió de Múrcia (Popular TV)

[edita] Govern i administració

La capital de la regió és la ciutat de Múrcia, que és seu dels òrgans institucionals regionals, a excepció de la Asamblea Regional, que es troba en la ciutat de Cartagena.

[edita] Cultura

[edita] Parla

A part de la regió de Múrcia, sobretot en la conca del Segura, es parla un castellà amb algunes particularitats a les quals el folclorisme huitcentista va denominar "panotxo". La tal parla no pot ser considerada en cap cas un dialecte del castellà.

Diu Zamora Vicente en el seu Dialectologia espanyola: "El murcià és la parla de trànsit de l'extrem sud-oriental de la Península. Sobre ell operen corrents històrics castellans i aragoneses i, modernament, el valencià per l'est i l'andalús per l'oest deixen sentir el seu pes sobre la parla viva."

Restes de l'influx dels repobladors aragonesos és la pervivència del grup consonàntic -ns- per exemple en hansa; o l'ús del sufix diminutiu -ico.

Però el més característic del parla de Múrcia és la influència posterior del castellà meridional, donada el veïnat de Múrcia amb Andalusia. Així en l'obertura del diftong ai per ei: Sais . O l'aspiració de -s final, que deixa la paraula amb una vocal molt oberta.

D'altra banda, tant en el camp de Cartagena com en zones tocant a Alacant es dóna el seseo d'origen valencià.

"Quant a la morfologia," diu Zamora Vicente, l'aire castellà total del parla difícilment deixa observar quelcom diferenciador.

En el lèxic de la regió de Múrcia es perceben (cada vegada menys ja en la llengua present) els arcaismes del castellà i de l'aragonés, així com la proximitat de l'andalús. L'influx dels arabismes es deixa sentir en la mateixa proporció que en castellà d'altres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortolana.

[edita] Universitats

• Universitat de Múrcia (UMU)

Fundada en 1912, és la universitat pública de la ciutat. Està formada per 2 campus (el de la Mercé i el d'Espinardo) en els que estudien uns 30.000 alumnes.

• Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT)

És una de les quatre universitats politècniques d'Espanya.

• Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia (UCAM)

Universitat privada fundada en 1996

[edita] Festes

Les festivitats autonòmiques són :

• 19 de març: Sant Josep.
• 8 d'abril: Dijous Sant.
• 9 de juny: Dia de la regió de Múrcia, coincidint amb la data de la Llei Orgànica del Estatut d'Autonomia.

A les que cal afegir les festes nacionals i dos festes locals (pròpies de cada municipi).

En algunes ciutats se celebra la festa dels moros i cristians.

Hi ha diverses festes declarades de Interés Turístic Internacional:

• Festes de la Santíssima i Vera Cruz, en Caravaca
• Setmana Santa a Cartagena
• Enterrament de la Sardina

I altres de Interés Turístic Nacional:

• Carnestoltes d'Àguiles
• Festes de Carthagineses i Romans, celebrada durant la segona quinzena de setembre en Cartagena, rememoren la fundació de la ciutat per Àsdrubal en el 217 adC i el seu posterior presa a les mans de Escipió.
• Setmana Santa en Jumilla
• Festival del Cant de les Mines de La Unió
• Setmana Santa en Lorca
• Semana Santa a Múrcia
• Ban de l'Horta
• Festes Patronals en Honor a la Puríssima Concepció, en Yecla.

a més de moltes altres que tenen declaració de Interés Turístic Regional.

Font: Múrcia Turística

[edita] Turisme

La situació de la regió de Múrcia, al sud-est de la Península Ibèrica, la fa propensa al turisme de sol i platja. La costa murciana, crida Costa Càlida, té una extensió de 170 km, on s'alternen platges xicotetes i cales amb penya-segats. Amb "mar propi", el Mar Menor, les seues platges són calentes i serenes. Com a separació entre este llac salat i el Mar Mediterrani, s'alça La Mànega del Mar Menor. De les 192 platges classificades en la regió, 21 estan qualificades amb bandera blava[2].

A més, Caravaca de la Cruz, situada al nord-oest de la regió, en una plana crida del Camp, és una de les cinc Ciutats Santes del catolicisme junt amb Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la i Liébana.

[edita] Miscelània

• Quasi cent murcians van morir en camps de concentració nazis. [3]

• La regió de Múrcia, Cantàbria i Catalunya són les úniques comunitats autònomes en no tindre cap bou d'Osborne.

• Unitats tradicionals de mesura: la tahúlla que equival a 1.118 metros quadrats.

[edita] Articles relacionats

• Comarques de Múrcia
• Llista de municipis de Múrcia
• Partits judicials de Múrcia
• Casinos de la regió de Múrcia
• Gastronomia de la regió de Múrcia
• Música de la regió de Múrcia
• Platges de la regió de Múrcia

[edita] Vegeu també

• Llista de presidents de la Regió de Múrcia

[edita] Enllaços externs

• Regió de Múrcia digital (castellà)
• Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia (castellà)