Carles II el Calb
De Viquipèdia
Carles II de França el Calb ( Frankfurt del Main, Alemanya 823 - Avrieux, França 877 ), rei de França Occidental (840-877); 5è Emperador d'Occident, Rei d'Itàlia i comte de Provença (875-877).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 13 de juny de l'any 823 sent fill de Lluís I el Piadós i la seva segona esposa, Judit de Baviera. Per línia paterna era nét de Carlemany.
[edita] Vida política
D'ell s'expliquen moltes anècdotes, com ara, l'atac i el seu propi segrest per part dels víkings a París, on va estar a punt de perdre la vida.
Va ser rei de França Occidental de 840 fins a la seva mort, i Emperador d'Occident des de 875, també fins a la seva mort. Del seu regnat en destaca la destaca la capitular de Quierzy, que converteix els càrrecs i la condició social en hereditaris, factor clau del feudalisme.
El 844 va nomenar Guifré el Pilós comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona.
[edita] Tractat de Verdun
L'any 840, a la mort del rei Lluís I, la guerra entre els seus fills va fer que la partició del vast imperi de Carlemany comencés immediatament.
Lluís el Germànic, fill del primer matrimoni de Lluís I, es va aliar amb Carles en contra del fill primogènit, Lotari I, que fou derrotat a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 25 de juny de 841.
L'agost de 843, el Tractat de Verdun va dividir definitivament l'Imperi: per Lotari fou la França Mitja, del Mar del Nord a Itàlia; per Lluís el Germànic, la França Oriental o Germania (el futur imperi alemany); i per Carles, la França occidental.
El Tractat de Verdun, orígen de la fragmentació política d'Europa que perdura fins als nostres dies, es va pensar com una solució transitòria al cruel enfrontament entre germans. El tractat de Verdun permetrà configurar l'actual França i Alemanya.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 14 de desembre de l'any 842 a Crecy amb Ermetruda d'Orleans, filla d'Eudes I d'Orleans i Ingeltruda de París. D'aquesta unió nasqueren:
- Judit dels Francs (843-870), casada el 856 amb Ethelwulf d'Anglaterra, el 858 amb Ethelbald d'Anglaterra i el 862 amb Balduí I de Flandes
- Lluís II de França (846-879), rei de França
- Latari (v 847-a 865), abat
- Carles d'Aquitània (847-865), rei d'Aquitània
- Carloman (v 849-876)
- Ermetruda (v 854-877), abadessa
- Hildegarda (v 856-?)
- Gisel·la (v 858-874)
- Rotruda (852-a 912), abadessa
Vers l'any 870 es tornà a casar amb Riquilda de Provença, possible germana del comte Bosó V de Provença. D'aquesta unió nasqueren:
- Drogo (872-873)
- Pipí (873)
- Hersenda de Lorena (865-?)
- Rothaut (v 870-?)
- Carles (876-877)
- Rotilda de Neustria (871-928), casada amb Roger de Maine
Carles el Calb morí el 6 d'octubre de l'any 877.
| Precedit per: Lluís I el Pietós |
Rei de Neustria 843 - 877 |
Succeït per: Titol extinguit |
| Precedit per: Lluís II el Jove |
Emperador d'Occident 875 - 877 |
Succeït per: Títol vacant |
| Precedit per: Nou títol |
Rei de França 843 - 877 |
Succeït per: Lluís II de França |
| Precedit per: Nou títol |
Rei d'Aquitània 843 - 877 |
Succeït per: Carles d'Aquitània |
| Precedit per: Lluís II el Jove |
Comte de Provença 855 - 863 |
Succeït per: Bosó V |
