Civilització hel·lenística
De Viquipèdia
El terme hel·lenístic (derivat de Ἕλλην Héllēn, el nom ètnic tradicional dels grecs) va ser encunyat per l'historiador alemany Johann Gustav Droysen per referir-se a l'expansió de la cultrua grega cap als pobles no gecs que van ser conquerits per Alexandre Magne. D'acord a Droysen, la civilització hel·lenística va ser la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim, la qual cosa permetria que el cristianisme florís en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria.
Els historiadors moderns consideren que la mort d'Alexandre Magne el 323 aC marca el començament del període hel·lenístic. Els exèrcits d'Alexandre van conquerir l'Àsia Menor, Egipte, Mesopotàmia, la plana d'Iran, l'Àsia Central i algunes regions d'Índia. Després de la mort d'Alexandre i d'una lluita per la sucessió coneguda com les Guerres dels Diàdocs. El 281 aC es van establir quatre estats territorials:
- La dinastia ptolemàica a Egipte amb capital a Alexandria
- La dinastia selèucida a Síria amb capital a Antioquia
- La dinastia antigònida a Macedònia i la Grècia central
- La dinastia atàlida a Anatòlia amb capital a Pèrgam.
Els successors d'Alexandre van controlar el territori a l'oest del Tigris per un temps, i van controlar l'Àsia Menor i l'Orient Pròxim fins a l'arribada dels romans els segles II i I aC. La major part del territori oriental va ser rpes pels partians, però, la cultura hel·lenística es va conserar en el regne Greco-Batrià i el regne Indo-Grec. La cultura hel·lenística seria la cultura dominant de l'Imperi Romà fins a l'arribada del cristianisme.
Es considera que la fi del període hel·lenístic va ser el 31 aC, data en què el regne ptolemàic d'Egipte va ser derrotat pels romans en la batalla d'Actium.
