Edwin Hubble
De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Hubble». |
Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre de 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre de 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Hubble és considerat com el pare de la cosmologia encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi llançat en 1990 s'anomena Telescopi Espacial Hubble.
[edita] Biografia
Hubble va nàixer en Marshfield (Missouri) i va cursar estudis en la Universitat de Chicago, centrant-se en matemàtiques i astronomia. Es va llicenciar en 1910. Els tres anys següents va cursar estudi de dret en Oxford. Hubble va prendre part com a soldat en la primera guerra mundial.
Va retornar al camp de l'astronomia a l'incorporar-se al Observatori Yerkes de la Universitat de Chicago, on va obtenir el doctorat en físiques en 1917. George Ellery Hale, el fundador i director del Observatori Mount Wilson en les proximitats de Pasadena (Califòrnia), dependent de l'Institut Carnegie, li va oferir un lloc de treball en què va romandre fins a la seva mort, succeïda en 1953 al patir un accident. Abans de la seva mort, Hubble va ser el primer a utilitzar el telescopi Hale del Observatori Mount Palomar.
[edita] Obra
La seua arribada a Mount Wilson va coincidir amb la finalització de la construcció del telescopi Hooker, de 100" (2,54 m, el més potent del món en aquella època. Les observacions realitzades per Hubble en 1923 i 1924 amb eixe telescopi van establir sense cap gènere de dubtes que nombroses nebuloses observades amb anterioritat amb telescopis menys potents no formaven part de la nostra galàxia com es pensava, sinó que es tractava de galàxies diferents de la Via Làctia. Hubble va poder observar estrelles individuals en el braç espiral de Andròmeda trobant algunes cefeides variables que li van permetre mesurar la seva distància i establir la seva naturalesa extragalàctica ampliant els límits de l'Univers conegut fins llavors. El 30 de desembre de 1924 va fer públic el seu descobriment. Remarcablement la idea que les nebuloses espirals observades per Hubble foren objectes extragalàctics havia sigut suggerida en altres termes molt abans per Immanuel Kant en 1755 encunyant el terme d'Universos illa.
Posteriorment, amb Milton Humason, va descobrir la relació entre la velocitat a la que s'allunyen les galàxies i la distància, coneguda com "llei de recessió de galàxies", o Llei de Hubble (1927,1929), evidència de l'expansió de l'Univers i una de les més importants de la teoria de l'origen del mateix coneguda com Gran Explosió (Big Bang). Entre els seus altres mèrits Hubble organitza un sistema de classificació de galàxies que perdura sense massa canvis en els nostres dies (1926). Hubble va escriure una popular obra de divulgació Realm of the Nebula (1936) en la que presentava els seus descobriments.