Escaire (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Norma |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Nor |
| Genitiu | Normae |
| Simbologia | la Normal |
| Ascensió recta | 16,05 h |
| Declinació | −52,01° |
| Àrea | 165 graus quadrats Posició 74ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | γ Nor (Magnitud aparent 4,0) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +30° i −90° Durant Juliol es dóna la millor visibilitat |
|
Escaire (Norma segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional, que vol dir Normal, això és: angle recte) és una petita i poc llampant constel·lació de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Làctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: "Escaire i Nivell".
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] γ Normae
L'estrella més lluminosa, γ Normae és una doble optica: γ 2 Normae, la més brillant, és una subgegant de magnitud aparent 4,01 i distant 128 anys llum, γ 1 Normae, de magnitud 4,97, és una supergegant distant uns 1.400 anys llum.
[edita] Altres estrelles
R Normae és una estrella variable vermella del tipus Mira (o Ceti). La seva magnitud evoluciona entre 6,5 i 13,9 amb un periode de 507,5 dies.
S Normae és una variable cefeida entre les magnituds 6,12 i 6,77 en 9,75 dies.
[edita] Taula de les estrelles de Norma
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| γ2 Nor | 4,01 | 1,05 | 128 | G8III |
| ε Nor | 4,46 | -0,98 | 400 | B4V |
| ι1 Nor | 4,63 | 1,46 | 140 | A7IV |
| η Nor | 4,65 | 0,53 | 218 | G8III |
| δ Nor | 4,73 | 1,84 | 124 | Am |
| μ Nor | 4,86 | -5,91 | 4660 | B0Ia |
| κ Nor | 4,95 | -0,69 | 438 | G4III |
| γ1 Nor | 4,97 | -3,25 | 1437 | F9Ia |
| θ Nor | 5,13 | 0,35 | 295 | B8V |
| HR 6083 | 5,32 | -0,84 | 557 | B6IV |
| QU Nor | 5,35 | -2,47 | 1195 | B1.5Iap |
| HR 5798 | 5,43 | -0,3 | 458 | B9V |
| λ Nor | 5,44 | -0,34 | 468 | A3Vn |
| HR 6055 | 6,45 | -0,51 | 805 | M2IV |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satel·lit Hipparcos. [1]
[edita] Objectes celestes
La Via Làctia travessa la constel·lació de Norma, enfosquida en el centre per una banda de pols interestel·lar.
Hostatja la nebulosa planetaria Menzel 3, «la Nebulosa Formiga». Distant 6.800 anys llum, sembla el cap i el tòrax d'una formiga. Es tracta de matèria ejectada per una estrella gegant situada en el centre de la nebulosa.
Conté els cúmuls oberts NGC 6067, NGC 6087 (de la qual forma part S Normae), NGC 6134 i NGC 6187.
S'hi pot trobar també la nebulosa planetària NGC 6165.
[edita] Història
La constel·lació de Norma va ser creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per omplir els darrers trossos del cel austral sense denominació.Com moltes de les 14 altres constel·lacions creades per Lacaille porta el nom d'un aparell científic. Es va anomenar en un principi Norma et Regula, eines usades en aquella època per els fusters.
També fou anomenada Triangle del sud (sense relació amb l'actual Trianglea ustral) i Cuadrat d'Euclides.
