Escut (constel·lació)

De Viquipèdia

Scutum
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Sct
Genitiu	Scuti
Simbologia	l'Escut
Ascensió recta	19 h
Declinació	−10°
Àrea	109 graus quadrats Posició 84ena
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	0
Estrella més brillant	α Scuti (Magnitud aparent 3,85)
Meteors	Scutids de juny
Constel·lacions amb què limita	Aquila Sagittarius Serpens Cauda
Visible a latituds entre +80° i −90° Durant Agost es dóna la millor visibilitat

Escut (Scutum segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una petita constel·lació. De les 88 constel·lacions modernes (juntament amb Coma Berenices) és una de les que fa referència a una figura històrica.

El nom original: Scutum Sobiescianum (Escut dels Sobieski) fou introduït al final de 1683 per Johannes Hevelius com a commemoració de la victòria de les forces cristianes comandades pel Rei de Polònia John III Sobieski a la batalla de Viena.

[edita] Fets notables

Amb una àrea de 109 graus quadrats, Scutum és la quinta menor de les 88 constel·lacions modernes. Té unes poques estrelles brillants, α Scutti té una magnitud de 3,85. La seva posició sobre la Via Làctia li permet tenir un cert nombre d'objectes celestes interessants. Situada a 10 º per davall de l'equador celeste, es visible des de qualsevol latitud terrestre.

[edita] Estrelles principals

[edita] α Scutti

La lluminària de la constel·lació de Scutum és α Scuti, una estrella geganta taronja de la quarta magnitud tant sols (3,85), 20 vegades mes gran que el Sol, 130 vegades més lluminosa, és lleugerament variable, però de manera aleatòria.

[edita] δ Scuti

δ Scuti és el prototip d'una classe d'estrelles variables que estan sotmeses a petites pulsacions sobre molts de períodes de algunes hores que se superposen, causant una variació mínima de la seva lluminositat. Caph (β Cassiopeiae és la més brillant d'aquestes estrelles.

δ Scuti és una estrella geganta que passa de la magnitud 4,60 a la magnitud 4,70 segons dues pulsacions principals de 4,65 i 4,48 hores, sobre les que s'ajusten pulsacions més petites de 2,79, 2,28, 2,89 i 20,11 hores. Rica en metalls, és de 2,2 a 2,4 vegades més massiva que el Sol i volta sobre ella mateixa 15 vegades més aviat que aquest.δ Scuti és una estrella múltiple, que té dues companyes, situades a 870 i 3.000 ua.

[edita] Altres estrelles

R Scuti és una geganta groga variable de la classe de RV Tauri: Varia d'una forma bastant regular estre la 5ena i 8ena magnitud amb un període 146,5 dies.

[edita] Taula de les estrelles d'Scutum

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satèl·lit Hipparcos [1]

[edita] Objectes celestes

Scutum es troba aprop del centre de la Via Làctia i compren doncs molts d'objectes celestes, el cúmul globular M11, just al sud-est de β Scuti, el cúmul obert M26 i la nebulosa difosa I 1287.

[edita] Història

Aquesta constel·lació és una de les dues úniques (amb Cabellera de Berenice) que deu el seu nom a un personatge històric: la victòria del rei Juan III Sobieski de Polònia, que conduí la defense de Polònia i de Viena contra els exercits de l'Imperi Otomà i guanyà una batalla important el 12 de setembre de 1683. Set anys més tard , l'astrònom polonès Johannes Hevelius anomena aquesta petita part del cel entre Aquila i Sagitarius en el seu honor (Scutum Sobiescianum). La denominació oficial llatina fou acurçada després esdevenint Scutum.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut (constel·lació)

esn: Scutum