Copa (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Crater |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Crt |
| Genitiu | Crateris |
| Simbologia | La Copa |
| Ascensió recta | 11 h |
| Declinació | −15° |
| Àrea | 282 graus quadrats Posició 53ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
Cap |
| Estrella més brillant | δ Crt (Magnitud aparent 3,57) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +65° i −90° Durant Abril es dóna la millor visibilitat |
|
Crater (Copa en Llatí) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Ptolemeu.Situada al hemisferi sud. Es deia que representava la copa del deu Apol·lo. No té cap estel més brillant que la quarta magnitud.
Taula de continguts |
[edita] Estels
| Nom Cièntific | Altres noms | Magnitud |
|---|---|---|
| δ Crateris | 3,57 | |
| α Crateris | Alkes | 4,08 |
| γ Crateris | 4,08 | |
| β Crateris | 4,46 | |
| θ Crateris | 4,69 | |
| ζ Crateris | 4,71 | |
| ε Crateris | 4,81 | |
| λ Crateris | 5,08 | |
| η Crateris | 5,17 | |
| ι Crateris | 5,49 | |
| κ Crateris | 5,93 |
[edita] Estels principals
[edita] δ Crateris
L'estel més brillant de la constel·lació és δ Crateris, de magnitud aparent 3,56, un estel gegant taronja 20 vegades més gran que el Sol. El seu heli es fon formant carboni, i oxigen, i té un espectre molt feble en elements metàl·lics.
Es mou dues vegades més aviat que els estels dels seus voltants, per la qual cosa, semble provenir d'una altra part de la Via Làctia, més vella i menys rica en elements metàl·lics.
[edita] α Crateris
الكاس\الكأس alkās/alka’s Càntir en àrab; de la magnitud 4,1, és semblant a δ Crateris, car també fusiona el seu heli en elements més pesants. Com aquesta darrera se desplaça més ràpidament que els altres estels que l'envolten, però en aquest cas el seu espectre molt ric en elements metàl·lics sembla indicar que ve d'una regió més interna de la nostra Via Làctia.
[edita] Fets Notables
γ Crateris és un estel doble, amb un angle de posició de 96 ° i una separació de 52”. La companya més feble té una magnitud de 9,6. Aquest sistema està a 84 anys-llum del Sol.
R Crateris és un estel variable semi-regular del tipus Srb i amb una classificació espectral de M7. Té una magnitud 9,8-11,2 i un període òptic de 160 dies.
SV Crateris és un estel variable de la magnitud 6,14. És un sistema estel·lar proper a uns 44 anys-llum del Sol. Es conegut també com Gliese 425, i el el passat era conegut com l'estel d'Abt.
[edita] Objectes notables del cel profund
NGC 3511 és una galàxia espiral amb una gràcil barra del tipus SBbc. És part del cúmul de galàxies Abell 1060. Aquesta galàxia és de la magnitud 12 , amb unes mides de 4' × 1'.
NGC 3867 és una espiral amb barra del tipus Sbc, de la 11 magnitud, amb un diàmetre de 3,5'.
NGC 3981 és una galàxia espiral amb dos braços, del tipus SBbc. Es de la 12ena magnitud amb un diàmetre de 3'. Aquesta galàxia fou descoberta per William Herschel el 1785.
[edita] Taula sobre els principals estels
| Estel | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| δ Crateris | 3,56 | -0,32 | 195 | K0III |
| γ Crateris | 4,06 | 2,01 | 84 | A9V |
| Alkes (α Crateris) | 4,08 | 0,44 | 174 | K1III |
| β Crateris | 4,46 | -0,1 | 266 | A1V |
Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satèlit Hipparcos [1]
[edita] Mitologia
A la Mitologia Grega, un corb al servei d'Apol·lo, es enviat a buscar aigua, però, peresós descansa durant el seu viatge, i abans de posar l'aigua dins una copa, torna amb una serp d'aigua, per posar una excusa. D'acord amb el mite, Apol·lo va veure el frau, i enfadat llançà el corb, la copa, i la serp en el cel. L'origen d'aquesta història és versemblant degut a la juxtaposició d'aquesta constel·lació amb Corvus, i Hydra, en l'àrea del cel anomenada la mar (asterisme).
[edita] Enllaços externs
- Plana sobre Crater i Corvus, Anglès, Castellà, Alemany
- Red de Astronomía de Colombia, en Castellà
- Supercúmuls, en català
