Etrúria
De Viquipèdia
Etrúria fou el nom del país dels etruscs. Comprenia a grans trets l'actual Toscana. Tenia al nord els Apenins, al est el Tíber i al oest la mar Tirrena.
Taula de continguts |
[edita] El nom
Els escriptors clàssics donen al país el nom d'Etrúria i de vegades apareix també el de Túscia, que va esdevenir el d'us comú al final del Imperi, i a l'edat mitjana, on una nissaga de comtes amb feus a la regió portava el nom de comtes de Túscia. De Túscia va derivar Toscana.
[edita] El poble
El poble del territori fou anomenat etrusc (en llatí etrusci) i també toscans (llatí tusci). Els grecs els anomenaven tirrens o tirsens (Tyrrenoi o Tyrsenoi) i al país Tirrènia (Tyrrenia). Dionís diu que els etruscs s'anomenaven a si mateixos rasena o rasenna
[edita] Descripció del país
El riu Macra (avui Magra) separava el país de Ligúria pel nord-oest; al nord seguien els Apenins que separaven Etrúria de la Gàl·lia Cisalpina; el riu Tíber formava el límit oriental amb Úmbria i amb els sabins, i al final amb el Làtium. La part nord era muntanyosa; la part central entre l'Arno (Arnus) i el Tíber tenia grans masses de turons de bastant alçaria on el Monte Amiata formava el centre d'un grup volcànic al cor de la província (1.766 metres); la part de desembocadura de l'Arno era al·luvial; la vall del Clanis (Val di Chiana) connectava la depressió d'aquest riu amb el del Tíber i la costa amb les muntanyes del interior, regió coneguda com la Maremma, destacant a la zona el promontori del Piombino (Populonium) i les muntanyes Argentarius.
La part al nord de l'Arno estava formada per les estivacions del Apenins amb el grup conegut per Alps Apuans que separaven la vall del Macra de la vall de l'Ausar (Serchio), la depressió de Lucca de la de Pistoia, i aquest de la vall de l'Ombrone i el del Sieve; el grup muntanyós del Prato Magno que anava de la vall baixa del Arno fins al seu naixement; i finalment els anomenats Alps de la Catenaia, que separaven l'alta vall de l'Arno del Tíber (altura màxima 1.399 metres) i arribaven fins Arezzo i Cortona i la zona del llac Trasimè i Perúsia.
Al sud del Arno canvia la seva característica a uns 60 kms al sud de Siena, on es el grup del Monte Amiata, amb el Monte Labro i el Monte di Radicopani als extrems, conjunt volcànic que ocupa la part sud del país i es connecta amb el Làtium i la campanya de Roma. En aquesta zona cal esmentar l'extint volcà del Lacus Vulsiniensis (Llac de Bolsena), del Lacus Ciminus (Llac de Vico), del Lacus Sabatinus (Llac de Bracciano) i del petit Lacus Alsictinus (Llac de Matignano).
[edita] Rius d'Etrúria
[edita] Rius, que desaigüen a mar, de sud a nord:
- Caecina (Cecina)
- Umbro (Ombrone)
- Albinia (Albegna)
- Armina o Armenta (Fiora)
- Marta (Marta)
- Minio (Mignone)
- Ossa (Osa)
- Alma (Alma)
- Aventia (probablement el Lavenza)
- Vesidia (Versiglia)
[edita] Afluents del Arno:
- Auser (Serchio), avui arriba a mar.
- Sieve
- Ombrone
- Elsa
- Era
[edita] Afluents del Tíber a Etrúria:
- Clanis, amb el seu tributaria el Pallia (Plagia)
- Cremera (entre Roma i Veïs)
[edita] Llacs d'Etrúria
- Trasimenus (llac Trasimè o de Perugia)
- Volsiniensis (llac de Bolsena)
- Sabatinus (llac de Bracciano)
- Ciminus (llac de Vico)
- Alsietinus (Llac de Martignano)
- Clusium (Llac de Chiusi)
- Aprilis o Prelius (Paduli di Castiglione)
- Paduli di Fucecchio
- Llac de Bientina
- Vadimonis (Llac de Bassano)
[edita] Caps d'Etrúria
- Populonium (Piombino)
- Mons Argentarium o Promontorium Cosanum
[edita] Illes d'Etrúria
- Ilva (Elba)
- Planasia (Pianosa)
- Oglasa (Monte Cristo o Montecristo)
- Iglium (Giglio)
- Dianium (Giannuti)
- Urgo o Gorgon (Gorgona)
- Capraria (Capraia)
- Maenaria (Meloria)
- Columbraria (Palmaiola)
- Barpana i Venaria (probablement uns illots a Portus Telamonis, avui anomenats Formiche di Grosseto)
[edita] Ciutats d'Etrúria
[edita] Ciutats del nord:
- Luna
- Luca
- Pisae
- Pistoria
- Faesulae
- Florentia
- Viracelum (possiblement Verrucola a la vall del Serchio)
- Bondelia (no identificada)
- Lucus Feroniae (colònia romana)
[edita] Ciutats entre l'Arno i el Umbro:
- Sena
- Volaterrae
- Populonium
- Ruselae
- Portus Pisanus
- Labronis o Liburni
- Portus Herculis
- Vada Volaterrana
- Portus Faleria
- Portus Trajanus
[edita] Ciutats de la vall del Clanis i fins al Tíber:
[edita] Al sud de l'Umbro i fins al Tíber:
- Volsinii
- Vetulònia
- Cosa
- Vulci
- Tarquinii
- Caere
- Veii (Veïs)
- Falerii
- Saturnia
- Suana
- Statonia
- Sudertum
- Tuscania
- Verentum o Vesentum
- Ferentum
- Blera
- Sutrium
- Nepete
- Forum Cassii
- Forum Clodii
- Sabate
- Capena
- Fescennium
- Horta
- Polimartium
- Herbanum
- Portus Telamonis
- Portus Herculis (Portus Cosanus)
- Graviscae
- Centumcellae
- Castrum Novum
- Pyrgi
- Alsium
- Fregenae
- Portus Augusti
[edita] Estacions termals
- Aquae Apollinares
- Aquae Passeris
- Aquae Tauri
- Aquae Caeratanae
- Aquae Populoniae
- Aquae Volaterranae
[edita] No localitzada
[edita] Vies d'Etrúria
Creuaven Etrúria la via Aurèlia, la via Càssia i la via Clòdia
[edita] Vegeu també:
- Etruscs, per el poble etrusc i la seva història
- Etrusc, per la llengua els etruscs
- Arquitectura etrusca
- Mitologia etrusca
- Art etrusc
-
- Per l'estat napoleónic, vegeu Regne d'Etrúria.
