Eurozona
De Viquipèdia
L'Eurozona és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.
Taula de continguts |
[edita] Estats que utilitzen l'euro
[edita] Membres oficials
Hi ha 13 membres que formen l'Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal.
El Banc Central Europeu és l'entitat responsable de la política monetària dels 13 estats.
[edita] Estats amb acords amb la UE
La Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino també utilitzen l'euro malgrat que no són membres de la UE (anteriorment usaven monedes que van ser reemplaçades per l'euro). Tots tres estats emeten monedes amb els símbols nacionals propis al revers. Utilitzen l'euro d'acord amb els acords establerts amb alguns estats membres de la UE (Itàlia en el cas de la Ciutat del Vaticà i San Marino, i França en el cas de Mònaco) en nom d'aquesta.
[edita] Estats sense acords amb la UE
Andorra no té una moneda oficial i, per tant, no emet monedes d'euro. Abans de l'entrada en vigor de l'euro s'hi utilitzaven la pesseta i el franc francès com a unitats monetàries legals de facto. Com que mai no hi va haver acords ni amb Espanya ni amb França, actualment Andorra està negociant amb la UE l'estatus de l'euro com a moneda oficial del Principat. Segons fonts oficials andorranes, a començament del 2006 s'haurien d'emetre les primeres monedes, fet molt poc versemblant, ja que les negociacions estan aturades des del desembre del 2005.
De la mateixa manera, Montenegro i Kosovo, que utilitzaven el marc alemany com a moneda, també han adoptat l'euro sense cap acord formal i explícit amb la UE. Les dues entitats, que pertanyen a Sèrbia i Montenegro (l'antiga Iugoslàvia), utilitzen l'euro en comptes del dinar serbi per motius polítics.
Des de l'1 de desembre del 2002, Corea del Nord ha substituït el dòlar dels Estats Units per l'euro com a moneda per als seus intercanvis internacionals, ja que la seva pròpia moneda, el won, no és convertible i no es pot usar per adquirir béns forans. Igualment l'euro rep una certa popularitat interna, especialment per part dels residents estrangers.
Abans de la invasió de l'Iraq del 2003, el president Saddam Hussein va dir que vendria el petroli en euros en comptes de dòlars nord-americans, ja que la major part dels compradors eren la Unió Europea, la Xina i l'Índia.
[edita] Altres estats
[edita] Estats de la UE que no pertanyen a l'Eurozona
Els altres 14 estats de la UE que no utilitzen l'euro són Dinamarca, el Regne Unit i Suècia, els 10 nous membres incorporats l'1 de maig del 2004 (excepte Eslovènia que va adherir l'Euro l'1 de gener de 2007), que són Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre, i Romania, incorporada l'1 de gener del 2007 juntament amb Bulgària.
[edita] Estats europeus de fora de l'Eurozona amb monedes lligades a l'euro
El lev búlgar i el marc convertible de Bòsnia i Hercegovina estaven lligats al marc alemany i, per aquest motiu, tenen una taxa de canvi fixa respecte a l'euro.