Frédéric Chopin
De Viquipèdia
Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat com el més gran dels compositors polonesos i entre els més grans compositors de piano. Va compondre quasi exclusivament per a piano. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, i només va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de 20 anys, d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.
Adscrit al moviment romàntic, se l'anomenava el Poeta del piano.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Quan Frédéric Chopin havia d'arribar al món, els seus pares, Justyna i Nicolàs van contractar un grup de zíngars per rebre'l amb música (aquest fet sembla una premonició!). Va néixer l’any 1810 a Żelazowa Wola, prop de Varsòvia (Polònia). D'acord amb el que ell mateix i la seva família van dir va néixer el 1 de març, si bé segons la seva partida de Baptisme, escrita algunes setmanes després, hauria nat el 22 de febrer. Encara no se sap amb certesa i es continua investigant. Era el segon fill de la família. La seva germana tenia 3 anys. Després va tenir dues germanes més.
Durant la tardor d'aquell mateix any, els Chopin es van traslladar a Varsòvia, on el seu pare Mikołaj (Nicolas) Chopin, un francès, nacionalitzat polonès, trobaria una feina de professor de francès, la seva llengua materna. A la seva mare li agradava tocar el piano i explicava que quan Frédéric l'escoltava des del bressol, entrava en un estat de gran excitació. Aquest precoç sentit musical es manifestarà molt aviat amb els ràpids progressos que fa amb la música.
[edita] Els anys de formació
El seu primer professor, Adalberg Zwyny, un excel·lent mestre, va ser el que li va ensenyar a tocar i a estimar la música de Bach i Mozart. Conscient de la seva qualitat musical, Zwyny anota les primeres improvisacions de Chopin i les publica amb el títol de Polonaise. El compositor només té, llavors, vuit anys i és amb aquesta edat que realitza el seu primer concert com a nen prodigi en un dels salons aristocràtics de Varsòvia.
Una revista de l'època, la Revista de Varsòvia, va publicar sobre aquest concert el següent:
- Un autèntic geni musical [...] Toca amb una facilitat i un gust extraordinaris les obres més difícils. Algunes danses i variacions compostes per ell mateix provoquen l'admiració del públic més culte.
Així, doncs, Chopin va començar a ser un virtuós del piano des de ben petit.
Els concerts es succeeixen, però l'èxit no disloca la vida del músic ni de la seva família. Passen idíl·liques vacances a Żelazowa Wola, on un pagès del poble recordaria, començat el segle XX, les vetllades serenes, quan es portava el piano a sota d'un gran pi i tot el poble anava a escoltar a l'estiuejant vingut de Varsòvia.
Chopin compaginava els seus estudis al Liceu i la seva activitat com a concertista i compositor. L'any 1825, l'editor més important de Polònia publica el Rondó en do m Op.1. Chopin encara tenia només 15 anys. En aquest moment, ja pot entrar al Conservatori i allà també té excel·lents mestres que reconeixen el seu talent excepcional.
L'any 1828 amb divuit anys comença una gira triomfal per Alemanya i Àustria. Va donar els seus primers concerts com a virtuós l'any 1829, a Viena, on va viure durant els dos anys següents. Robert Schumann (1810-1856), també compositor i de la mateixa edat que Chopin, després de sentir-lo en un concert, quan tots dos tenen 19 anys diu d'ell: Es tracta d'un geni.
Excepte breus absències, a partir del 1831 va viure a París, on es va convertir en un prestigiós professor, pianista i compositor.
[edita] Chopin i George Sand
L'any 1837 va iniciar una relació íntima amb l'escriptora francesa George Sand.
El 1838 va emmalaltir de tuberculosi i es va traslladar a Mallorca, cercant un clima més benigne per la seva malaltia. Allà, rebutjat per la societat mallorquina d'aquell temps, quan la tuberculosi no tenia cura i es considerava gairebé com la pesta, va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa, George Sand el va cuidar fins que les desavinences van conduir al trencament de la relació l'any 1847. George Sand, amb qui va conviure gairebé deu anys, va marcar profundament la seva vida personal i artística.
A partir de llavors la seva activitat concertística es va limitar a diversos recitals a França, Escòcia i la Gran Bretanya.
[edita] Mort i funeral
Morí, oficialment, de tuberculosi el 1849 el 17 d'octubre, a París; si bé hi ha algunes especulacions sobre si hauria pogut morir de fribrosi pulmonar o emfisema degut en part a l'autòpsia (relatada sols per la seva germana) inconsistent amb la diagnosi inicial.
Havia demanat que es cantés el Requiem de Mozart, al seu funeral, que es va fer a l'església de la Madeleine. Aquest Requiem es cantant, en la major part, per veus femenines, però la Madeleine no havia permès mai cantants femenines en el seu cor. El funeral va ser ajornat gairebé 2 setmanes mentre es discutia sobre aquest afer, finalment l'església va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin està sepultat al cementiri Père Lachaise a París, el seu cor està enterrat en un pilar de l'església de la Santa Creu a Varsòvia.
[edita] Música
Pràcticament totes les composicions de Chopin són per a piano. Encara que expatriat, sempre va ser lleial a Polònia, un país malmès per les guerres. Les seves masurques reflecteixen els ritmes i melodies del folklore polonès i les poloneses estan marcades per l'esperit heroic de la seva pàtria. La influència que sobre ell va exercir el compositor d'òpera italià Vincenzo Bellini també es pot apreciar en les seves melodies.
Les balades, scherzos i estudis (cadascun d'ells centrat en un problema tècnic específic) són mostra de la seva amplíssima obra per a piano sol. La seva música, romàntica i lírica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades harmonies, els ritmes delicats i la bellesa poètica. Va influir notablement sobre altres compositors, com el pianista i compositor Franz Liszt i el compositor francès Claude Debussy.
Entre les seves obres publicades s’inclouen masurques, estudis, preludis, nocturns, poloneses, sonates i valsos per a piano. En el punt següent hi podeu trobar una relació de totes les seves obres.
[edita] Obres per a piano classificades per número d’opus
La notació musical és l’anglosaxona
Opus
- 1 Rondó, c (1825)
- 2 Variacions per piano i orquestra sobre Lá ci darem la mano de Mozart, H (1827/8)
- 3 Introducció i Polonesa per a violoncel i piano, C (1829)
- 4 Sonata per a piano N° 1, c (1828)
- 5 Rondó a la Mazur, F (1826/7)
- 6 Quatre Masurca, fis, cis, E, es (1830/2)
- 7 Cinc Masurques, B, a, f, As, C (1830/2)
- 8 Trio per piano, violí, i violoncel, g (1829)
- 9 Tres Nocturns, b, Es, H (1830/2)
- 10 Dotze Estudis (al seu amic Franz Liszt) C, a, E, cis, Ges, es, C, F, f, As, Es, c (1830/2)
- 11 Concert per piano i orquestra n° 1 en mi menor (1830)
- 12 Introducció i Variacions brillants sobre « Je vends des scapulaires » de Ludovic d’Hérold, B (1833)
- 13 Fantasia per a piano i orquestra sobre aires polonesos, A (1829)
- 14 Rondó à la Krakowiak per a piano i orquestra, F (1831/3)
- 15 Tres Nocturns, F, Fis, g (1831/3)
- 16 Introducció i Rondó, c (1829)
- 17 Quatre Masurques, B, e, As, a (1831/3)
- 18 Gran Vals brillant, Es (1833)
- 19 Bolero, C (etwa 1833)
- 20 Scherzo N° 1, h (1831/4)
- 21 Concert per piano i orquestra n° 2 en fa menor (1829/30)
- 22 Andante spianato i Gran Polonesa brillant, Es (1830/6)
- 23 Balada N° 1, g (1835)
- 24 Quatre Masurques, g, C, As, b (1833/6)
- 25 Dotze Estudis (a Mme la Comtesse d’Agoult) As, f, F, a, e, gis, cis, Des, Ges, h, a, c (1833/7)
- 26 Dues Poloneses, cis, es (1831/6)
- 27 Dos Nocturns, cis, Des (1833/6)
- 28 24 Preludis en totes les tonalitats (1838/9)
- 29 Impromptu N° 1, As (etwa 1837)
- 30 Quatre Masurques, c, h, Des, cis (1836/7)
- 31 Scherzo N° 2, b (1835/7)
- 32 Dos Nocturns, H, As (1835/7)
- 33 Quatre Masurques, gis, D, C, h (1836/8)
- 34 Tres Valsos, As, a, F (1831/8)
- 35 KlavierSonata Nr. 2 b-moll (1839)
- 36 Impromptu No 2, Fis (1839)
- 37 Dos Nocturns, g, G (1837/9)
- 38 Balada N° 2, F (1839)
- 39 Scherzo N° 3, cis (1839)
- 40 Dues Poloneses, A (« Militar »), c (1838/9)
- 41 Quatre Masurques, cis, e, H, As (1838/9)
- 42 Gran Vals, As (1839/40)
- 43 Tarantella, as (1841)
- 44 Polonesa, fis (1841)
- 45 Preludis, (1838/39)
- 46 Allegro de Concert (1832/41)
- 47 Balada N° 3, As (1841)
- 48 Dos Nocturns, c, fis (1841)
- 49 Fantasia, f (1841)
- 50 Tres Masurques, G, As, cis (1841/2)
- 51 Impromptu N° 3, Ges (1842)
- 52 Balada N° 4, f (1842)
- 53 Polonesa, As (« Heroica ») (1842)
- 54 Scherzo N° 4, E (1842)
- 55 Dox Nocturns, f, Es (1843)
- 56 Tres Masurques, H, C, c (1843)
- 57 Berceuse, Des (1844)
- 58 Piano Sonata N° 3, h (1844)
- 59 Tres Masurques, a, As, fis (1845)
- 60 Barcarola, fis (1846)
- 61 Polonesa Fantasia, As (1846)
- 62 Dox Nocturns, H, E (1845/6)
- 63 Tres Masurques, H, f, cis (1846)
- 64 Tres Valsos, Des (« Vals del minut »), cis, As (1840/7)
- 65 Sonata per a Violoncel i piano, g (1846/7)
Obres Pòstumes :
- 66 Fantasia Impromptu N° 4, cis (vers 1843)
- 67 Quatre Masurques, G, g, C, a (1830/49)
- 68 Quatre Masurques, C, a, F, f (1830/49)
- 69 Dos Valsos, As, h (1829/35)
- 70 Tres Valsos, Ges, As, Des (1829/41)
- 71 Tres Poloneses, d, B, f (1824/28)
- 72.1 Nocturn, e
- 72.2 n.b.
- 72.3 Tres Escoceses, D, G, Des (vers 1829)
- 73 Rondó per a dos pianos, C (1828)
- 74 17 Cançons Poloneses (1829/47)
Obres sense número d'opus :
- Polonesa, B (1817)
- Polonesa, g (1817)
- Polonesa, As (1821)
- Introducció i Variacions sobre una cançó alemanya, E (1824)
- Polonesa, gis (1824)
- Masurca, B (1825/26)
- Masurca, G (1825/26)
- Variacions per apiano a quatre mans, D (1825/26)
- Marxa fúnebre, c (1837)
- Polonesa, b (1826)
- Nocturn, e (1828/30)
- Souvenir de Paganini, A (1829)
- Masurca, G (1829)
- Vals, E (1829)
- Vals, Es (1829)
- Masurca amb part vocal, G (1829)
- Vals, As (1829)
- Vals, e (1830)
- Czary amb part vocal (1830)
- Polonesa, Ges (1830)
- Lento con gran espressione, cis (1830)
- Masurca, B (1832)
- Masurca, D (1832)
- Grand Duo concertant sobre Robert le Diable de Meyerbeer per violoncel i piano, E (1832/33)
- Masurca, C (1833)
- Cantabile, B (1834)
- Masurca, As (1834)
[edita] Enllaços
