Frans Eemil Sillanpää

De Viquipèdia

Premi Nobel de Literatura
(1939)

Frans Eemil Sillanpää pronunciació en finès (?) ( Hämeenkyrö, Finlàndia 1888 - Helsinki 1964 ) fou un escriptor finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obra literària
3 Obra publicada
4 Reconeixements
5 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va néixer el 16 de setembre de 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia Occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Helsinki. En aquesta universitat va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913 va retornà a la seva vil·la natal, dedicant-se a l'escriptura.

Morí el 3 de juny de 1964 a la seva residència de la ciutat de Helsinki.

[edita] Obra literària

Els seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i en els primers relats, Elämä ja aurinko ("La vida i el sol", 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa ("Els fills de l'home en el seguici de la vida", 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. El seus personatges experimenten la seva destinació, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una naturalesa evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta.

Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus ("Santa misèria", 1919).

L'any 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès en aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i de l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la naturalesa.