Finès

De Viquipèdia

Finès 'suomi'
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a:	Finlàndia, Suècia (vall de Torne), Rússia (Carèlia), Noruega (Finnmark)
Regió:	Europa
Parlants:	6 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Uraliana Finoúgrica Finopermiana Baltofinesa Finès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Finlàndia, Carèlia, Suècia(reconeixement com a llengua minoritària), Unió Europea
Regulat per:	Centre de Recerca de les Llengues nacionals [de Finlàndia] (Kotimaisten kielten tutkimuskeskus)
codis de la llengua
ISO 639-1	fi
ISO 639-2	fin
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	FIN
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El finès (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia. És la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes i s'escriu amb l'alfabet llatí. És un idioma proper i bastant similar a l'estonià. Amb l'hongarès comparteix la família lingüística finoúgrica però només comparteix unes poques arrels lèxiques comunes.

[edita] Sistema de sons i escriptura

El finès actual té 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouäöy).

Les consonants són:

p oclusiva bilabial sorda, com en català
v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
m nasal bilabial, com en català
t oclusiva dental sorda, com en català
d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocàlica catalana de cada
n nasal alveolar, com en català
s fricativa alveolar sorda, com ss en català
k oclusiva velar sorda, com en català
ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
l lateral alveolar, com en català
r ròtica alveolar, com en català

A més, té valor fonològic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura.

Els sons consonàntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura.

La vocal ä representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).

A més, les vocals també poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura.

L'accent es fa recaure a la primer síl·laba de la paraula.

[edita] Harmonia vocàlica

La fonologia finesa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel.

En finès, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (äöy), o neutrals (ei). Cada vocal anterior té una corresponent parella posterior (a/ä,o/ö,u/y). Només pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula només contingui o bé vocals anteriors o bé vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la síl·laba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.

Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)a → posahtaa
Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: räj+ahta+(t)a → räjähtää.
Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals següents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta) → sihahtaa cf. sih+ise+(t)a → sihistä

[edita] Morfosintaxi

El finès és una llengua que té un complex sistema de flexió que no afecta només els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinció de gènere gramatical. El plural es forma amb una T. Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absència d'un temps específic per a designar el futur. L'ordre sintàctic és relativament lliure, però predomina el de subjecte - verb - objecte. Morfològicament, es tracta d'una llengua aglutinant.

[edita] Història

Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nòrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religió propis. El primer text escrit amb seguretat en finès és una fórmula màgica de l'Edat Mitjana. El finès estàndard està molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigració.

v • d • e Llengües finoúgriques
Úgriques	Hongarès \| Khanti \| Mansi
Pèrmiques	Komi \| Komi-Permyak \| Udmurt
Fino-Volgaiques	Mari \| Erzya \| Moksha \| Merya† \| Meixtxerià† \| Muromià†
Sami	Akkala Sami† \| Inari Sami \| Kemi Sami† \| Kildin Sami \| Lule Sami \| Sami septentrional \| Pite Sami \| Skolt Sami \| Sami meridional \| Ter Sami \| Ume Sami
Baltofinès	Estonià \| Finès \| Ingrià \| Carelià \| Kven \| Livonià \| Lude \| Meänkieli \| Estonià meridional \| Vepse \| Vòtic \| Võro † llengua extingida