Maurice Maeterlinck
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1911) |
Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck ( Gant, Bèlgica 1862 - Niça, França 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 29 d'agost de 1862 a la ciutat de Gant, població situada al Flandes Oriental. Va iniciar els seus estudis en un col·legi Jesuïta i va estudiar Dret a la Universitat de Gant. L'any 1885 va publicar els seus primers poemes d'inspiració parnassiana en la revista literària i artística: Jeune Belgique. El 1886, va abandonar la seva professió i es va traslladar a París on va entaular relació amb els escriptors que després més li influiran: Stéphane Mallarmé i Villiers de l'Isle-Adam. Aquest últim el va introduir en la profunditat de l'idealisme alemany gràcies a les lectures de Hegel i Schopenhauer.
En aqueixa mateixa època Maeterlinck estudia a Ruysbroeck l'Admirable, un místic flamenc del segle XIV del que va traduir el 1891, "Ornement des noces spirituelles", el que el va portar a descobrir les riqueses intuïtives del món germànic molt allunyades del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquest esperit, i notablement influït per Novalis, va entrar en contacte amb el romanticisme de Jena (Alemanya 1787-1831), al voltant d'August i Friedrich Schlegel i de la revista "l'Atthenäum", precursor, en línia directa, del simbolisme. En les obres que Maeterlinck va publicar entre 1889 i 1896, es reflecteix aquesta influència germànica. El 1920 escriu "Monna Vanna" obra teatral que interpretarà Georgette Leblanc, actriu a qui va conéixer l'any 1895 i que serà la seua companya fins al 1919, any en què contrau matrimoni amb la jove Renée Dahon.
L'any 1921 va impartir classes als Estats Units, més tard, el 1940 va tornar per passar-hi la Segona Guerra Mundial. Durant una curta estada a Portugal, el 1937, va escriure el prefaci del discurs polític d'António de Oliveira Salazar: Una revolució en la pau.
Morí el 5 de maig de 1949 a la ciutat de Niça, situada a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
[edita] Obra literària
[edita] El poeta
El seu llibre de poemes Serres chaudes (Els hivernacles), publicat el 1889 per Léon Vanier, editor de Paul Verlaine, evidencia la línia de la "despersonalització de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal mallarmià: la suggestió com a essència es convertix en el principal generador de l'acte de la creació pura. Amb la repetició de la paraula, Maeterlinck, aconseguix una vibració espiritual, una ressonància interior. El vers és arítmic, alliberat de convencions. Guillaume Apollinaire queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per a dedicar-se a la poesia al·legòrica en què la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de Pieter Brueghel el Vell o de Hieronymus Bosch.
El 1895 es retrobà amb la cantant Georgette Leblanc, germana de Maurice Leblanc. Amb ella crearà l'any 1897, a Vila Dupont, un saló literari en el qual hi concorren, entre d'altres: Oscar Wilde, Paul Fort, Stéphane Mallarmé, Camille Saint-Saëns, Anatole France i Auguste Rodin.
[edita] EL dramaturg
Maeterlinck, juntament amb els grans dramaturgs Henrik Ibsen, Anton Txèkhov, August Strindberg i Gerhart Hauptmann, va contribuir a la transformació de la concepció del drama. Entre 1889 i 1894, va publicar vuit obres en les quals s'expressen els estats anímics en un món irreal i simbòlic. Sota aquestes característiques destaquen tres conceptes: el drama estàtic (personatges immòbils, passius i receptius davant del que es desconeix); el personatge sublim (que lluita inútilment contra la mort, el Destí o la Fatalitat); la tragèdia quotidiana (cap heroïsme, el simple fet de viure ja és una tragèdia). L'acció, per mitjà de la interpretació dels actors, ha de suggerir els estats d'ànim front al seu destí, el lent despertar vers a la fatalitat.
[edita] L'assagista
Després de les seva dramatúrgia realitza assaigs filosòfics en els quals aborda la vida de la naturalesa i el misteri de l'home: Le trésor des humbles (El tresor dels humils, 1896); La vie des abeilles (La vida de les abelles, 1901); L'intelligence des fleurs (La intel·ligència de les flors, 1907); La vie des termites (La vida dels tèrmits, 1927) i La vie des fourmis (La vida de les formigues, 1930).
[edita] Èxits internacionals
L'any 1908 Constantin Stanislavski posa en escena l'obra L'Oiseau bleu ("L'ocell blau") al Teatre d'Art de Moscou. Aquesta obra serà representada amb gran èxit arreu del món.
El 1911 Maeterlinck va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves activitats literàries, i especialment dels seus treballs dramàtics, que són distingits per una abundància de la imaginació i per una suposició poètica, que revela, sovint sota el pretext d'un conte de fades, una inspiració profunda, mentre que d'una manera misteriosa recorden sensacions pròpies pels lectors i estimulen les seves imaginacions. Va ser nomenat comte pel rei Albert I de Bèlgica i condecorat per francesos i belgues com a reconeixement dels serveis prestats als aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Un any abans de la seua mort va publicar Bulles bleues, obra autobiogràfica en què recull els records de la seua infantesa.
[edita] Obra seleccionada
- 1889: Serres chaudes (Els hivernacles)
- 1889: La Princesse Maleine (La princesa Malena)
- 1890: L'Intruse (La intrusa)
- 1890: Els Aveugles (Els cecs)
- 1891: Les sept princesses (Les set princeses)
- 1892: Pelléas et Mélisande – Transformada en òpera per Claude Debussy [Veure Pelléas et Mélisande (òpera)] i representada a l'Opéra-Comique de París el 1902
- 1894: Alladine et Palomides (Aladí i Palòmides)
- 1894: Intérieur (Interior)
- 1894: La Mort de Tintagiles
- 1896: Le trésor des humbles (El tresor dels humils)
- 1896: Douze Chansons (Dotze cançons)
- 1901: La vie des abeilles (La vida de les abelles)
- 1902: Monna Vanna
- 1907: L'intelligence des fleurs (La intel·ligència de les flors)
- 1909: L'Oiseau bleu (L'ocell blau)
- 1927: La vie des termites (La vida dels tèrmits)
- 1930: La vie des fourmis (La vida de les formigues)
- 1948: Bulles bleues
