Galo

De Viquipèdia

'Galo'
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:	Brito-romaènn
Parlat a:	França
Regió:	Alta Bretanya
Parlants:
Rànquing:	No està al top 100
Classificació genètica:	indoeuropeu llengua itàlica llengua romànica Itàlica-occidental Itàlica-Occidental-Occidental Gal·lo-Ibèrica Gal·lo-Romanç Gal·lo-Rhaetia oïl galo
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	-
codis de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	-
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	-
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Imatge:Gallo and Breton.gif

Distribució geogràfica del galo i el bretó a la Bretanya

El galo ( o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, l'altra és el bretó. És una llengua romànica, més concretament una de les llengües d'oïl, per la seva banda el bretó és una llengua cèltica. És similar al normand però amb més influències celtes i bretones. Actualment és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Es coneix poc sobre ella, ja que ha estat poc estudiada, llevat de l'estudi de Paul Sébillot, i no s'usa tampoc als mitjans de comunicació, tot i que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, com el grup Les Amis du Parler Gallo (associació fundada el 1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz) i Maézoe (fundada el [1978]).

El vocabulari del galo, tot i les influències del bretó, continua essent aclaparadorament llatí.

Es parla des d'antic a la part oriental de Bretanya (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals destaca el "mitaw", variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la seva part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon

[edita] Lèxic comparatiu

Un cartell en galo al metro de Rennes

català	bretó	galo	francés
abella	gwenanenn	avètt	abeille
boca	genou	góll	bouche ("musell": gueule)
cabra	gavr	biq	chèvre (popular: bique)
cadira	kador	chaérr	chaise
casa	ti	ostèu	maison (també: hôtel)
caure	kouezhañ	cheir	tomber, choir
escola	skol	escoll	école
esquirol	kazh-koad	chat-de-boéz	écureuil
estel	steredenn	esteill	étoile
formatge	formaj	fórmaij	fromage
fumar	butunat	betunae	fumer (fr. antic: pétuner)
horari	taolenn an eurioù	oryaer	horaire
hui	hiziv	anoet	aujourd'hui
llavi	gweuz	lip	lèvre
número	niver	limerot	numéro
pera	perenn	peirr	poire
sortida	er maez	desort	sortie
xiular	c'hwibanañ	sublae	siffler