Gata de Gorgos
De Viquipèdia
| Gata de Gorgos | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
| Gentilici | Gater Gatera |
||
| Població (2002) | 5106 | ||
| Superfície | 20,30 km2 | ||
| Densitat | 251,53 hab/km2 | ||
| Altitud | 78 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38º46'23'' N 0º05'01'' E | ||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Dénia | ||
Gata de Gorgos és una població de la comarca de la Marina Alta.
Taula de continguts |
[edita] Història
Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència àrab, pareix demostrat que prové dels romans que l'anomenaven Gata sole vestinus, quelcom així com “Gata, closca bella”. L'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab depenent del rei de Dénia. Després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar. En 1526 Carles I decreta el baptisme forçós dels moros la qual cosa avalota la població que, junt als moriscos de Pedreguer i Xaló, va protagonitzar una revolta. En 1534 pertanyia al comte de Carlet i l'Alcúdia. En 1535 la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, de manera que en el moment de l'expulsió (1609) es comptabilitaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscos. L'any 1645, Geroni d'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d'Almodóvar --família la qual va bastir l'església-- i, per últim, pertanyerà als dominis del marquès de Cerdanyola.
[edita] Demografia i economia
El gentilici amb què són coneguts els 5.120 habitants que s'hi empadronaren a Gata de Gorgos en 2003 és gaters.
S'hi cultiva vinya, olivera i ametla, també hi ha horta i fruiters, però la font de riquesa tradicional és l'artesania del vimet, el palmell, el margalló i, en menor mida, l'espart; amb ells s'hi fabriquen cabassos, espardenyes, cistelles, mobles, etc que es venen arreu del poble; aquest comerç es veu reforçat per la proximitat dels nuclis turístics de l'anomenada “Costa Blanca” que ha fet prosperar també el sector serveis. També hi ha una fàbrica de guitarres, que es pot visitar per conèixer el seu procés de fabricació.
[edita] Geografia
El terme té una extensió de 20,3 km2 i està regat pel riu Xaló-Gorgos, que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulmà; la del Riu o la del Raval. A més hi ha el monumental arbre del paratge de la Rana.
[edita] Edificis d'interès
El poble conserva la fesomia típica dels poblets de La Marina amb les cases encalcinades; els llocs d'obligada visita són:
- Església de sant Miquel arcàngel. Segle XVII, reformada en el XX.
- Ermita del Calvari.
- Museu Arqueològic Municipal.
- Escampats pel terme un bon nombre de riu-raus, edificacions pròpies de La Marina dissenyades per a l'assecat de la pansa.
[edita] Gastronomia
Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones, arròs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata és el raïm moscatell de la qual s'obté la mistela i la deliciosa pansa de La Marina.
[edita] Política
El PSPV governa l'ajuntament gràcies als 6 regidors que va obtenir en les votades de 2003, en elles el PP en tragué 3; el Bloc, 2 i UV, 2.
