Giacomo Casanova
De Viquipèdia
Giacomo Casanova Venècia 2 d'abril del 1725 - Castell de Dux (Bohèmia) 4 de juny del 1798.
[edita] Introducció
Giacomo Casanova aquest aventurer venecià va escriure les seves memòries en Francès i es van publicar gràcies a Carlo Angiolini que s'havia traslladat al Castell de Dux per cuidar a Casanova que ja tenia 73 anys i es trobava afectat d'una dolencia vesicular de la que va morir. Un cop mort Casanova, el 1820 la familia Angiolini va vendre el manuscrit de 4000 pàgines titulat " Historie de ma vie " a un editor de Leipzig anomenat Brockhaus i entre 1822 i 1828 es fa la primera edició en Alemany traduida per Wilhelm von Schütz.
El 17 de novembre de 1797 Giacomo Casanova escriu una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada "Compendi de la meva vida", en aquesta carta resum la seva vida a petició de la destinatària en una carta que li havia escrit ella mateixa el passat 2 de novembre.
Al Final de la carta Casanova diu; "Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que es faci d'ell l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res."
[edita] Biografia
El verdader nom de Giacomo Casanova és Giacomo Girolamo Casanova.
Casanova neix a Venècia el 2 de abril del 1725 i el 5 de abril és batejat a la parroquia de Sant Samuele d'aquesta ciutat. De petit tenía moltes hemorràgies nasals, i la seva avia materna Marsia Farussi, amb l'ajut d'una curandera de Murano el varen guarir del seu mal a la ciutat de Pàdua.
A partir dels 8 anys i mig després de recuperar-se de la seva dolència es posa a estudiar de valent al "col.legi Legista" de Pàdua i es Doctora en lleis quant tot just te 16 anys, però no està molt content perquè ell volía estudiar medicina.
Es trasllada a Roma a treballar pel Cardenal Acquaviva però al poc temps el despedeixen degut a la filla del seu professor de Francès.
Als 18 anys entra a la milicia i viatge a Constantinoble, dos anys més tart torna a Venècia després de deixar la milicia i es fa violinista.
Als 21 anys Matteo Giovanni Bragadin l'adopta com a fill i viatge per Italia, França, Alemania i va a parar a Viena on coneix al Comte de Roggendorf.
Torna a Venècia on la inquissició de l'estat Venecià el tanca a la presó de l'estat anomenada "els Ploms", escapa de la presó i al cap de 15 messos se'n va a París.
A París s'enriqueix i també empobreix, es trasllada a Holanda a buscar els seus diners però no els aconsegueix, se'n va a Sttutgart i segons diu ell mateix; " a purgar les meves desgràcies " després es trasllada a Suïssa.
Visita a Voltaire i torna a marxar, aquest cop cap a Marsella, Gènova, Florència i per últim Roma.
Es l'any 1760 i Casanova te 35 anys, A Roma el Papa Venecià Rezzonico ( ? ) el fa Cavaller de Letrán i protonotari apostòlic, després es trasllada a Nàpols on fa fortuna. Viatge a Florència on coneix a la ballarina d'òpera anomenada Maria Laura Corticelli a la que ajuda a separar-se de la seva mare.
El 1761 va al congrés d'Augsburg amb una missió del Rei de Portugal, no es celebra el congrés i es trasllada a Angleterra.
El 1764 el volen penjar, però escapa.
Es mou per Berlin i Sant Petersburg buscant la manera d'enriquir-se, però no ho troba. El 1765 a Varsovia s'enriqueix, 9 mesos més tart la perd en un duel amb el general Branicki.
Fuig de Polònia, i se'n va a París el 1767 on una carta real ( lettres de Cachet )el fa marxar cap a Espanya.
A finals del 1768 el tanquen a la torre de Sant Joan de la ciutadella de Barcelona, per ser l'amant de Nina Bergonzi què també era l'amant del Virrei, a les 6 setmanes és posat en llibertat i s'exila d'Espanya, escapant dels sicaris de Nina Bergonzi.
A Aix-en-Provence,( França ) agafa una enfermetat que quasi el mata.
El 1769 publica a Amsterdam 3 volums en defensa del govern Venecià, per guanyar-se als inquisidors de l'Estat perquè el tornin a deixar entrar a Venècia.
El 1770 l'embaixador d'Angleterra a la Cort de Torí l'envia a Livorno amb una recomanació.
Casanova vol anar a Constantinoble amb la flota Rusa però l'almirall Orlov no el deixa i se'n va a Roma on és pontífex el Papa Climent XIV.
Un amor el fa sortir de Roma i anar a Nàpols. Un altre amor el fa fugir de Nàpols i tornar a Roma.
Te un nou conflicte amb espasses de per mig amb el comte Medini, tot seguit disposa dels suficients diners per tornar a Florència, on el 25 de desembre l'arxiduc Leopold l'exila dels seus Estats.
El 14 de Setembre del 1774, aconsegueix entrar altre cop a Venècia, després de 19 anys de no poder-ho fer.
El 1783 Casanova torna a marxar de Venècia, te 58 anys, però aquest cop voluntariament, Tot i així el motiu de la seva marxa és que el 1782 pública un opucle titulat " Ne Amori, ne Donne, Ovvero la Stalla Ripulita " on se'n reia i ridiculitzava a tots els patricis Venecians i obsessivament al senador Carlo Grimani.
Va a París amb la intenció d'establir-se definitivament, Francesco Casanova el seu germà petit, viu allà però els problemes i interessos del germà l'hi fan perdre de vista els seus, llavors Giacomo separa a Francesco de la seva dona i el porta a Viena on el Princep Kaunitz li dona Feina.
Giacomo Casanova entra al servei del senyor Foscarini, embaixador de Venècia a Viena, com escribent dels seus despatxos, dos anys més tart Foscarini mor de Gota.
Vol anar a Berlín per obtenir una plaça a l'acadèmia però a mig camí el comte de Waldstein l'atura i el condueix a Bohèmia.
El 1785 al Castell de Dux,( Bohèmia ) Casanova te una feina com a bibliotecari del propietari del castell, el comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein i allà va morir.
