Henryk Sienkiewicz

De Viquipèdia

Henryk Sienkiewicz

Premi Nobel de Literatura
(1905)

Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz, conegut amb el pseudònim de Litwos, ( Wola Okrzejska, Polònia 1846 - Vevey, Suïssa 1916 ) fou un periodista i escriptor polonès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.

[edita] Biografia

Va néixer el 5 de maig de 1846 a la ciutat de Wola Okrzejska, població situada al voivodat de Lublin. Es va iniciar com a periodista l'any 1869, realitzant diversos viatges entre 1876 i 1879, treballant als Estats Units com enviat especial entre 1876 i 1878. L'any 1882 va ser nomenat director del periòdic conservador Slowo. Sent ja un prestigiós periodista i gran defensor de la causa de Polònia, va dirigir una carta oberta a Guillem II de Prússia en la que s'oposava a la germanització de la Posnània i amb la que va atraure l'atenció mundial sobre el futur del seu país. En els començaments de la Primera Guerra Mundial, es trobava a Suïssa, on va formar, junt amb Ignacy Jan Paderewski, el comitè per a les víctimes de la guerra en Polònia.

Va morir el 15 de novembre de 1916 a la ciutat de Vevey, població situada al cantó de Vaud.

[edita] Obra literària

Henryk Sienkiewicz

Especialitzat en temes socials, va ser molt popular en el seu temps, tot i que en l'actualitat no és gaire llegit. Les seves obres més importants es refereixen als problemes socials dels pagesos i les classes populars de Polònia. Va aconseguir una gran fama amb la publicació de la seva trilogia sobre la lluita polonesa davant les invasions del segle XVII: A sang i foc (1884), La inundació (1886), i El senyor Wolodyjowski (1888). Són també molt recordades Sense dogma (1891), La família Polanieski (1894) i Els croats (1900).

També són notables els seus relats: Ningú és profeta en la seva terra (1872), Esbossos al carbó (1880); les seues novel·les curtes Bartek el vencedor (1882), El torrer (1880) i Sachem (1889). La seva novel·la més famosa avui dia és Quo Vadis?, portada nombroses vegades al cinema, en la qual a través dels patiments dels cristians en el regnat de Neró fa una crítica de l'opressió de la pròpia Polònia.