Jaume Ferran i Clua

De Viquipèdia

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre (Terra Alta) 1 de febrer de 1851-Barcelona 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que va descobrir un vaccí contra la còlera i també vaccins antitífics, antiràbics i un contra la tuberculosi.

Fill del metge del poble. Realitzà els estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, feu el Batxillerat a Tarragona i, en el 1873, es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona.

Exercint de metge a Tortosa, arriba a director de Sanitat marítima i director de l'Hospital Civil.

S'interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. En Juny de 1884 i, davant l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. De retorn ideà un procediment de vacunació anticolèrica que fou assatjat al País Valencià (concretament a Alzira) amb resultats incerts i nombroses crítiques, àdhuc oficials. Per ordre del ministre Romero Robledo es suspen la vacunació arribant-se a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en 1885.

Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vacunes antitífiques, antiràbiques i antituberculoses. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Coc el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un completíssim estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.

Incomprés i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l'aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

En 1919 assolí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.

S'interessa per la fotografia per poder recollir documentalment l'evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l'emulsió de bromur d'argent com a alternativa a les existents i que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·licula.

Fou premi de l'Academie de Sciences de París el 1907.

Va morir a Barcelona el 1929.

[edita] Honors

L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Acàcies i Garcilaso.