Jean Baptiste Joseph Fourier
De Viquipèdia
Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, França, 1768 - París, 1830) matemàtic, físic i egiptòleg francès; era fill d'un sastre, i va ser educat pels benedictins. Després d'haver tingut una intervenció destacada en la revolució va ser nomenat professor de l'École Normale Supérieure, l'any 1795. El mateix any s'incorporà a la nova École Polytechnique on es va trobar amb matemàtics com Gaspard Monge.
Fourier i altres companys de l'École Polytechnique van acompanyar Napoleó en la seva expedició oriental de 1798. Allà Fourier s'interessà per les antiguitats i va començar a reunir material que faria servir al seu retorn a França per escriure el llibre Description de l'Égypte, que era el més ampli estudi egiptològic fet fins el moment. Aïllat de França per la flota britànica, va organitzar els tallers amb què l'exèrcit francès havia de comptar per als seus subministraments de munició. També va ser secretari a l'Institut Egipci que Napoleó va fundar a El Caire.
Després de les victòries britàniques i la capitulació dels francesos al comandament del general Menou en 1801, Fourier va tornar a França, on va ser nomenat prefecte del departament d'Isère, i va començar els seus experiments sobre la propagació de la calor. Es va traslladar a París en 1816, i en 1822 va publicar la Teoria analítica de la calor, basant-se en part en la Llei del refredament de Newton. A partir d'aquesta teoria va desenvolupar les denominades «Sèries de Fourier», de notable importància en el posterior desenvolupament de l'anàlisi matemàtica, i amb interessants aplicacions a la resolució de nombrosos problemes de física (més tard, Dirichlet va aconseguir una demostració rigorosa de diversos teoremes que Fourier va deixar plantejats).
Va deixar inacabat el seu treball sobre resolució d'equacions, que es va publicar en 1831 i que contenia una demostració del seu teorema sobre el càlcul de les arrels d'una equació algebraica.
