José Montilla Aguilera
De Viquipèdia
 |
|
| 128è President | |
|---|---|
| 28 de novembre del 2006 - actualitat | |
| Nascut | 15 de gener de 1955 Iznájar (Còrdova) |
| Signatura |  |
| Partit (en càrrec) | PSC |
José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de gener de 1955) és un polític català. Actual President de la Generalitat de Catalunya, ha estat alcalde de Cornellà de Llobregat, president de la Diputació de Barcelona i ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Espanyol.
Des del 18 de juny de 2000 és el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Diputació de Barcelona (1983-2004)
Diputat de la Diputació de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions de 1983, pel districte electoral de l'Hospitalet de Llobregat, renovà el càrrec en les eleccions de 1987, 1991, 1995, 1999, i 2003.
Dins de la Diputació, va ostentar la presidencia de la Comissió Informativa d'Obres Públiques i de la de Medi Ambient, i arribà a vicepresident segon en 1987, vicepresident primer des de juliol de 1999 i president des de juny del 2003, quan succeí a Manel Royes i Vila.
Ocupà aquest càrrec fins al març del 2004, data en què va ser nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern espanyol.
En representació de la Diputació, formà part del COOB'92, del Patronat de la Muntanya del Montseny, de la Junta del Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans, del Consorci de Túnels del Tibidabo i de la Comissió Executiva de la Diputació de Barcelona.
[edita] Alcalde de Cornellà (1985-2004)
El 1979 es presentà per primera vegada a unes eleccions dins la candidatura del PSC a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, d'on va ser tinent alcalde d'Economia i Hisenda.
El 1983 encapçalà la llista de Cornellà de Llobregat. Guanya les eleccions, forma govern en coalició amb el PSUC i és nomenat alcalde el 1985. Des de les eleccions de 1979 fins les de 2003 ha estat reelegit per majoria absoluta.
A l'abril de 2004, en ser nomenat ministre del govern espanyol, és substituït per Antonio Balmón i Arévalo a l'alcaldia.
[edita] Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006)
Amb la victòria del PSOE a les eleccions generals de març de 2004 és nomenat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern de Rodriguez Zapatero. Entre els fets destacats, alguns d'ells polèmics, trobem la posada en marxa de la TDT; l'aprovació de la nova llei d'horaris comercials, discutida per la invasió de competències autonòmiques; el trasllat de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona; l'aprovació del domini ".cat" que havia estat llargament reivindicat.
El seu mandat coincideix amb una convulsió del sector energètic que comença amb una OPA de Gas Natural sobre Endesa, rebutjada pel president d'aquesta entitat i ràpidament polititzada. L'aparició de l'empresa alemanya E-ON amb una nova OPA sobre Endesa genera una guerra empresarial que comporta alguna regulació del govern espanyol i la intervenció de la Unió Europea. En mig d'aquests episodis, algunes de les principals constructores espanyoles comencen a invertir en el sector energètic, cosa que s'interpreta com un preludi del fi de la bombolla inmobiliària.
José Montilla deixa el seu càrrec sense veure acabat aquest episodi. El substitueix Joan Clos, anteriorment alcalde de Barcelona.
[edita] President de la Generalitat de Catalunya (2006)
L'executiva del PSC el va proposar com a candidat del partit a la presidència de la Generalitat, un cop Pasqual Maragall renuncià a la reelecció el 21 de juny de 2006.
A les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l'1 de novembre de 2006, cap partit polític va obtenir majoria absoluta, fet que va causar que els partits haguessin de pactar els suports necessaris. En aquestes eleccions va ser CIU el partit que va obtenir més escons i vots. Amb tot, el PSC va arribar a un acord amb ERC i ICV-EUiA i conformà una majoria suficient per a formar govern.
El 28 de novembre pren possessió com a 128e. President de la Generalitat de Catalunya després d'haver estat elegit en la sessió del Parlament de Catalunya del 24 de novembre de 2006 amb el suport de 70 diputats a favor, 65 en contra i cap abstenció.
L'endemà constitueix el govern de la VIII legislatura del període democràtic.
[edita] Estudis
Va estudiar una FP relacionada amb correspondència mercantil. Tot i no tenir el batxillerat, va començar a estudiar una carrera, primer un any de dret i després dos de ciències econòmiques, però va abandonar els estudis universitaris, ja que no podia compaginar-los amb la feina, segons ha manifestat ell mateix posteriorment.
[edita] Enllaços externs
- Presidents de la Diputació de Barcelona
- Pàgina de candidat a president de la Generalitat de Catalunya (ara convertida en pàgina de president)
- Plataforma de suport a la candidatura a la presidència de la Generalitat de Catalunya
| Precedit per: Pasqual Maragall i Mira |
President de la Generalitat de Catalunya 2006–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Manel Royes i Vila |
President Diputació de Barcelona 2003–- 2004 |
Succeït per: Celestino Corbacho |
| Precedit per: Narcís Serra i Serra |
Primer Secretari del PSC 2000–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Juan Costa Climent |
Ministre d'Indústria 2004–- 2006 |
Succeït per: Joan Clos i Matheu |
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
Francesc Macià i Llussà · Lluís Companys i Jover · Josep Irla i Bosch · Josep Tarradellas i Joan · Jordi Pujol i Soley · Pasqual Maragall i Mira · José Montilla Aguilera
