Comunitat Autònoma de Catalunya

De Viquipèdia

Catalunya (Catalonha en occità, Cataluña en castellà) és una comunitat autònoma d'Espanya. Situada al nord-est de la Península Ibèrica, comprèn la majoria del territori històric de Catalunya, a excepció de la Catalunya Nord, sota administració francesa. Catalunya és reconeguda com a nació en el preàmbul del seu Estatut d'Autonomia aprovat per referèndum el 2006.

Catalunya limita al nord amb França i Andorra, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb el País Valencià i a l'oest amb Aragó. La capital n'és Barcelona. La població de Catalunya el 2006 superava els 7 milions d'habitants, en un total de 946 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos terços de la població viu a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Taula de continguts 1 Política i govern 2 Divisió administrativa 2.1 Províncies 2.2 Altres ens locals 2.2.1 Els municpis 2.2.2 Les vegueries 2.2.3 Les comarques 2.3 L'Aran 3 Història 4 Geografia i clima 5 Demografia 6 Llengua 6.1 Coneixement català 6.2 Coneixement de l'aranès 7 Economia 8 Enllaços externs

Política i govern

Article principal: Política i govern de Catalunya

La norma institucional bàsica de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia. D'acord amb aquest, l'autogovern de Catalunya s'organitza políticament en la Generalitat de Catalunya, formada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern o Consell Executiu i les altres institucions creades pel Parlament. D'acord amb aquest, les competències principals del Govern són en l'àmbit de:

• l'educació
• la sanitat
• la cultura

El finançament de la Generalitat és regulat per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El Govern és part integrant de la Generalitat de Catalunya. La capital i seu del Govern és la ciutat de Barcelona. El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat Jordi Pujol i Soley, de Convergència i Unió, que fou seguit per Pasqual Maragall i Mira entre el 2003 i el 2006. A data de novembre del 2006, va ser elegit nou president José Montilla Aguilera.

Catalunya també disposa d'una policia pròpia, els Mossos d'Esquadra, la força de policia civil més antiga d'Europa, els orígens de la qual es remunten al segle XVIII. Des de 1980 està a les ordres de la Generalitat, i des de 1994 es troba en un procés de desplegament, que finalitzarà el 2008, per substituir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que depenen directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, però, conservarà un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions específiques; encarregats de la vigilància dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, règim general d'estrangeria, documents d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat i les altres funcions que la Constitució estableix.

Divisió administrativa

Províncies

Catalunya està dividida administrativament en quatre províncies, l'òrgan rector de les quals és la Diputació.

• Província de Barcelona
• Província de Girona
• Província de Lleida
• Província de Tarragona

Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Altres ens locals

El territori català està organitzat territorialment, d'acord a l'Estatut d'Autonomia del 2006, en municipis, vegueries i comarques, definides en el Títol II i Capítol V del document.

Els municpis

L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bàsic i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públic. A més, li garanteix autonomia per l'exercici de les seves competències i la gestió dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya a l'actualitat 946 municipis.

Les vegueries

La vegueria, una nova divisió territorial, es defineix com un àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local amb personalitat jurídica pròpia, i és la divisió territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord al Estatut del 2006, per a l'organització territorial dels seus serveis. També gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. L'administració de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions.

Les comarques

Finalment, les comarques són entitats integrades per municipis per a la gestió de les seves competències i serveis locals. L'actual divisió comarcal té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vigència fins al 1939 quan seria suprimida pel franquisme. El 1987 la Generalitat tornà a adoptar aquesta divisió territorial i el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques. A l'actualitat n'hi ha 41.

L'Aran

La comarca de l'Aran disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el Conselh Generau, format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d'Auditors de Comdes. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'aranès o occità, la qual també és oficial a Catalunya.

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir

Història

Article principal: Història de Catalunya

La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les següents etapes:

• Orígens de Catalunya
• Edat mitjana de Catalunya
• Edat moderna de Catalunya

A partir de 1659, se separa la Catalunya Nord de la resta dels territoris, com a resultat del Tractat dels Pirineus. A partir de llavors, la història de la Catalunya Sud comprèn els següents períodes:

• Història contemporània de Catalunya, que comença amb la pèrdua de l'autonomia catalana després dels Decrets de Nova Planta el 1716.
• Segle XX a Catalunya, que inclou la recuperació de l'autonomia durant la Segona República Espanyola, abolida durant el règim franquista. Després de la transició democràtica espanyola, i l'aprovació de l'Estatut de 1979, Catalunya tornà a gaudir d'autonomia dintre de l'Estat espanyol. El 2006 es va aprovar i refrendar un nou Estatut d'Autonomia que regeix l'organització política i autonòmica de la Catalunya actual.

Geografia i clima

Catalunya té una superfície aproximada de 32.000 km². Limita al nord amb Andorra i l'Estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb la mar Mediterrània.

Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte el relativament petit del seu territori. La geografia està condicionada pel litoral mediterrani a l'aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. A l'interior, a l'àrea de Lleida, hi ha una gran depressió central. La serra prelitoral separa de l'interior les àrees costaneres encara que aquestes, a la província de Girona, estan dominades per una serra litoral.

Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani, encara que amb grans variacions de temperatura entre el litoral costaner, amb un clima suau, temperat a l'hivern i molt calorós a l'estiu; l'interior que té un clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos; i les zones muntanyenques pròximes als Pirineus, que tenen un clima d'alta muntanya, amb mínimes sota zero i neu abundant a l'hivern, precipitacions anuals per sobre de 1.000 mm i estius menys calorosos.

Demografia

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la població de Catalunya el 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 milions viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les àrees metropolitanes més grans d'Europa.

Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà. Les principals poblacions de la segona corona són Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Castelldefels.

Llengua

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominada aranès a la Vall d'Aran, es la llengua pròpia d'aquest territori i es també oficial a Catalunya. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el català com a llengua pròpia, el 44,32% la considera el castellà i el 0,04% l'aranès. El 3,18% de la població resident de la comunitat té una altra llengua no oficial com a llengua materna [1].

Coneixement català

La taula següent mostra el coneixement i ús del català a Catalunya:

Català
Coneixement	Persones	Percentatge
L'entén	5,872,202	94.5%
La sap parlar	4,630,640	74.5%
La sap llegir	4,621,404	74.4%
La sap escriure	3,093,223	49.8%
Població total	6,215,281	100%

Coneixement de l'aranès

La taula següent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'aranès a la Vall d'Aran. Els percentatges corresponen a la població total d'aquest territori i no pas a la població total de Catalunya.

Coneixement de l'aranès
Coneixement	Persones	Percentatge
L'entén	6,712	88.88%
El sap parlar	4,700	62.24%
El sap llegir	4,413	58.44%
El sap escriure	2,016	26.69%

Economia

Catalunya és un país de tradició industrial des del segle XIX. A l'actualitat la indústria, el turisme i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya. El creixement mitjà anual del període 1995-2004 en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant el 2005 va créixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posició de la classificació de comunitats segons llur Producte Interior Brut per càpita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 20,8% del PIB total d'Espanya. La taxa d'atur catalana, el 2005 era del 6,6%.

Catalunya és la primera destinació turística d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les principals destinacions turístiques de Catalunya són la ciutat de Barcelona i les platges de Costa Brava i de Costa Dorada, així com els Pirineus amb 10 estacions d'esquí: Baqueira Beret, La Molina, Espot Esqui, La Masella, Port Ainé, Vall de Núria, Boí Taüll, Port del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan i Vallter 2000.

El preu de l'habitatge a Catalunya és el segon més alt d'Espanya, després de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 euros per metre quadrat. No obstant, per ciutat, Barcelona és la ciutat més cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700 euros el metre quadrat.

Des del punt de vista financer, cal destacar la tradició i èxit de les caixes d'estalvi de Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 són catalanes. Destaquen, especialment, La Caixa, la primera caixa d'estalvis d'Europa i Caixa Catalunya. Dels bancs, el més important de Catalunya és el Banc de Sabadell, el quart grup bancari més gran de l'Estat.

Enllaços externs

• Pàgina de la Generalitat de Catalunya
• Estatut d'Autonomia del 2006
• Institut d'Estadística de Catalunya Informació estadística detallada de Catalunya