Pero Ximénez de Urrea
De Viquipèdia
| 23è President | |
|---|---|
| 1446 - 1449 | |
| Nascut | ? Saragossa |
| Mort | 9 de setembre 1489 Tarragona |
| Càrrec eclesiàstic | Arquebisbe de Tarragona |
Pero Ximénez de Urrea va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Era fill d'una familia noble aragonesa que, al Compromís de Casp, va donar suport a Ferran d'Antequera. El seu pare havia estat al servei d'Alfons el Magnànim i el seu germà, va participar a la conquesta de Nàpols, va ser virrei de Sicília.
En la seva carrera eclesiàstica va ser canonge i prior a Sant Salvador de Tarragona i, des del 24 de juny de 1445, arquebisbe de Tarragona, succeint al tambè president de la Generalitat, Domènec Ram i Lanaja.
Políticament implicat, va tenir una clara inclinació per les armes. Lluita contra els turcs en 1456 amb unes galeres fletades per l'església després que el papa Calixt III el nomenès capità general. Durant la guerra civil catalana (en 1462, per tant sense representar la posició de la Diputació del General) defensà la causa del Príncep de Viana, si be acabaria canviant de bàndol, donant suport al rei Joan II. Des d'aquesta nova posició, es destacà en les accions bèliques dutes al Camp de Tarragona i al Penedès.
En el seu trienni a la Diputació del General, va haver d'afrontar la qüestió remença. Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons, des de Nàpols, a dictar en 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció.
Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué, més de 400 reunions controlades per un oficial reial.
Però la Diputació del General defensa els interessos dels senyors, i envia ambaixades a Nàpols, s'oposa que es faci pública la decisió reial i mana detenir els oficials que la pregonen. La reina regent, Maria de Castella, molesta per aquest enfrontament, nomenà a Joan de Montbui regent de la governació de Catalunya i publicà un edicte en 16 de gener de 1449, en que ordenava el cobrament de 3 florins a cada pagès per sufragar les despeses reials. A més, la reina ordenà l'embargament de bens dels seus opositors, entre d'altres de Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, diputat pel braç militar i del bisbe de Girona, Bernat de Pau. Finalment, Pero Ximénez ordenà el 7 de maig de 1449 que es permetès el cobrament.
En aquest trienni succeeixen els terratrèmols que el 25 de maig de 1448 causen molts estralls a tota Catalunya, especialment a Barcelona, Mataró, Granollers i a molts castells i monestirs del Vallès.
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
| Precedit per: Jaume de Cardona i de Gandia |
President de la Generalitat de Catalunya 1446–1449 |
Succeït per: Bertran Samasó |
| Precedit per: Domènec Ram i Lanaja |
Arquebisbe de Tarragona 1445–1489 |
Succeït per: Gonzalo Fernández de Heredia |
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
