Julius Axelrod
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1970) |
Julius Axelrod ( Nova York, EUA 1912 - Rockville 2004 ) fou un bioquímic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1970.
[edita] Biografia
Va néixer el 30 de maig de 1912 a la ciutat de Nova York en una família de religió jueva immigrants de Polònia. Va estudiar biologia a la Universitat de Nova York, on es va graduar el 1933. L'any 1955 realitzà el seu doctorat en bioquímica a la Universitat George Washington.
Va morir el 29 de desembre de 2004 a la ciutat de Rockville, situada a l'estat nord-americà de Maryland.
[edita] Recerca científica
El 1946 fou nomenat investigador de l'Hospital Goldwater, i al costat de Bernard Brodie va inicià la seva recerca sobre els analgèsics, observant com l'aspirina desenvolupava en els seus usuaris una condició de la sang anomenada metaemoglobinèmia. Ambdòs científics van descobrir que l'acetanilida, l'ingredient principal d'aquest analgèsic, n'era el culpable, i observant la mateixa propietat, però sense efectes contraris, en el paracetamol, recomanaren el seu ús.
Durant la seva estada a l'Institut Nacional del cor va treballar en els mecanismes i efectes de la cafeïna, substància que el va conduir a un interès del sistema nerviós simpàtic i els seus neurotransmissors principals. Durant aquest temps també realitzà investigacions al voltant de la codeïna, morfina, metanfetamina, efedrina i fou un dels pioners en l'experimentació amb LSD.
L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments concernents a les transmissions químiques en les terminacions nervioses i el mecanisme d'emmagatzematge i d'inactivació d'aquests neurotransmissors, premi que compartí amb Bernard Katz i Ulf von Euler.
Posteriorment la seva recerca es va centrar en la glàndula pineal, demostrant que la melatonina de l'hormona està generada a partir del triptòfan.
