| Any |
Premiat |
Notes |
| 2006 |
Andrew Fire (EUA) i Craig C. Mello (EUA) |
pel descobriment de la Ribointerferència |
| 2005 |
Robin Warren (Austràlia) i Barry Marshall (Austràlia) |
pel descobriment del bacteri "Helicobacter pylori" i el seu paper en la malaltia de l' úlcera d'estómac i la gastritis |
| 2004 |
Linda B. Buck (EUA) i Richard Axel (EUA) |
per les seves investigacions dels receptors i l'organització del sistema olfactiu |
| 2003 |
Paul Lauterbur (EUA) i Peter Mansfield (Regne Unit) |
pel desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear |
| 2002 |
Sydney Brenner (Regne Unit), H. Robert Horvitz (EUA) i John E. Sulston (Regne Unit) |
per les seves investigacions sobre el fenomen de l'apoptosi amb la llombriu "Caenorhabditis elegans" |
| 2001 |
Leland H. Hartwell (EUA), Tim Hunt (Regne Unit) i Paul Nurse (Regne Unit) |
pels seus treballs sobre el cicle cel·lular |
| 2000 |
Arvid Carlsson (Suècia) |
per les seves investigacions sobre la dopamina i els seus efectes neurotransmissors |
| Paul Greengard (EUA) |
pels seus treballs sobre els efectes dels neurotransmissors sobre les cèl·lules i com poden activar la cèl·lula central anomenada DARPP-32 |
| Eric R Kandel (Àustria/EUA) |
per descriure com la memòria es forma a nivell molecular |
| 1999 |
Günter Blobel (Alemanya/EUA) |
per descobrir que les proteïnes tenen senyals intrínseques que governen el transport i situació a la cèl·lula. |
| 1998 |
Robert F. Furchgott (EUA), Louis J. Ignarro (EUA) i Ferid Murad (EUA) |
pels seus estudis sobre l'òxid nítric |
| 1997 |
Stanley B. Prusiner (EUA) |
pel descobriment del prió com a partícula infecciosa proteica |
| 1996 |
Peter Charles Doherty (Austràlia) i Rolf M. Zinkernagel (Suïssa) |
per les seves investigacions sobre la resposta immunitària de les cèl·lules |
| 1995 |
Edward B. Lewis (EUA) i Christiane Nüsslein-Volhard (Alemanya) i Eric F. Wieschaus (EUA) |
pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà |
| 1994 |
Alfred Goodman Gilman (EUA) i Martin Rodbell (EUA) |
pels seus treballs sobre la proteïna G i la seva missió en la comunicació cel·lular |
| 1993 |
Richard J. Roberts (Regne Unit) i Phillip Allen Sharp (EUA) |
pels seus descobriments sobre els gens discontinus |
| 1992 |
Edmond H. Fischer (Suïssa/EUA) i Edwin G. Krebs (EUA) |
per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica |
| 1991 |
Erwin Neher (Alemanya) i Bert Sakmann (Alemanya) |
pel desenvolupament de tècniques, anomenades "Patch-clamp", que permeten mesurar el flux d'ions a través de la membrana cel·lular |
| 1990 |
Joseph E. Murray (EUA) i E. Donnall Thomas (EUA) |
pels seus descobriments referents al transplantament d'òrgans i de la cèl·lula en el tractament de les malalties humanes |
| 1989 |
John Michael Bishop (EUA) i Harold Elliot Varmus (EUA) |
pel descobriment dels orígens dels oncogéns retrovirals |
| 1988 |
James W. Black (Regne Unit), Gertrude Belle Elion (EUA) i George H. Hitchings (EUA) |
pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs |
| 1987 |
Susumu Tonegawa (Japó) |
pel seu descobriment dels fonaments genètics de la formació d'una àmplia varietat d'anticossos |
| 1986 |
Stanley Cohen (EUA) i Rita Levi-Montalcini (Itàlia) |
pel descobriment dels factors del creixement |
| 1985 |
Michael Stuart Brown (EUA) i Joseph Leonard Goldstein (EUA) |
pels seus treballs sobre la regulació del metabolisme del colesterol |
| 1984 |
Niels Kaj Jerne (Dinamarca), Georges J. F. Köhler (Alemanya) i César Milstein (Argentina) |
pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunològic i la producció d'anticossos monoclonals |
| 1983 |
Barbara McClintock (EUA) |
pels seus descobriments dels elements genètics mòbils |
| 1982 |
Sune K. Bergström (Suècia), Bengt I. Samuelsson (Suècia) i John R. Vane (Regne Unit) |
pel descobriment de les prostaglandines |
| 1981 |
Roger W. Sperry (EUA) |
pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals |
| David H. Hubel (Canadà) i Torsten N. Wiesel (Suècia) |
per les seves aportacions en l'estudi de l'àrea visual del còrtex cerebral |
| 1980 |
Baruj Benacerraf (Veneçuela/EUA), Jean Dausset (França) i George D. Snell (EUA) |
pels descobriments relacionats amb estructures determinades por la genètica a la superfície de la cèl·lula que regulen las reaccions immunològiques. |
| 1979 |
Allan McLeod Cormack (Sudàfrica/EUA) i Godfrey Hounsfield (Regne Unit) |
pel descobriment i desenvolupament de la Tomografia axial computaritzada |
| 1978 |
Werner Arber (Suïssa), Daniel Nathans (EUA) i Hamilton O. Smith (EUA) |
pels seus treballs sobre els enzims de restricció, fonamentals en la biologia molecular |
| 1977 |
Roger Guillemin (França) i Andrew V. Schally (Polònia/EUA) |
pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell |
| Rosalyn Yalow (EUA) |
pels seus estudis sobre les hormones proteiques usant el radioimmunoassaig |
| 1976 |
Baruch Samuel Blumberg (EUA) i Daniel Carlton Gajdusek (EUA) |
pels seus descobriments referents als nous mecanismes de l'origen i difusió de les malalties infeccioses |
| 1975 |
David Baltimore (EUA), Renato Dulbecco (Itàlia/EUA) i Howard Martin Temin (EUA) |
pels seus descobriments referents a la interacció entre els virus tumorals i el material genètic de la cèl·lula |
| 1974 |
Albert Claude (Bèlgica), Christian de Duve (Bèlgica) i George Emil Palade (Romania/EUA) |
per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules |
| 1973 |
Karl von Frisch (Àustria), Konrad Lorenz (Àustria) i Nikolaas Tinbergen (Països Baixos) |
pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament animal |
| 1972 |
Gerald Edelman (EUA) i Rodney Robert Porter (Regne Unit) |
pel descobriment de l’estructura dels anticossos |
| 1971 |
Earl Wilbur Sutherland Jr. (EUA) |
pels descobriment en el mecanisme d'acció de les hormones |
| 1970 |
Bernard Katz (Alemanya/Regne Unit), Ulf von Euler (Suècia) i Julius Axelrod (EUA) |
els seus descobriments concernents a les transmissions químiques en les terminacions nervioses i el mecanisme d'emmagatzematge i d'inactivació d'aquests neurotransmissors |
| 1969 |
Max Delbrück (Alemanya/EUA), Alfred Hershey (EUA) i Salvador Luria (Itàlia/EUA) |
pels seus descobriments referents al mecanisme de la rèplica i l'estructura genètica dels virus |
| 1968 |
Robert W. Holley (EUA), Har Gobind Khorana (Índia) i Marshall Warren Nirenberg (EUA) |
per la descripció del codi genètic i el seu impacte en la síntesi proteica |
| 1967 |
Ragnar Granit (Finlàndia), Haldan Keffer Hartline (EUA) i George Wald (EUA) |
pels seus treballs en l'anàlisi neurofisiològic dels mecanisme de la visió |
| 1966 |
Peyton Rous (EUA) |
pel descobriment del paper dels virus en la transmissió de diversos tipus de càncer |
| Charles B. Huggins (Canadà/EUA) |
pel descobriment del tractament del càncer de pròstata amb hormones |
| 1965 |
François Jacob (França), André Lwoff (França) i Jacques Monod (França) |
pel descobriment de les activitats reguladores a l'interior de les cèl·lules |
| 1964 |
Konrad Bloch (Alemanya/EUA) i Feodor Lynen (Alemanya) |
pels seus treballs sobre el metabolisme del colesterol |
| 1963 |
John Carew Eccles (Austràlia), Alan Lloyd Hodgkin (Regne Unit) i Andrew Huxley (Regne Unit) |
pels seus treballs descriptius de la transmissió elèctrica dels impulsos a través dels nervis |
| 1962 |
Francis Crick (EUA), James D. Watson (EUA) i Maurice Wilkins (Nova Zelanda) |
pel descobriment de l’estructura de l’ADN |
| 1961 |
Georg von Békésy (Hongria) |
pels seus estudis sobre la oïda |
| 1960 |
MacFarlane Burnet (Austràlia) i Peter Medawar (Brasil/Regne Unit) |
pels seus estudis sobre la tolerància immunològica adquirida |
| 1959 |
Severo Ochoa (Espanya/EUA) i Arthur Kornberg (EUA) |
per la síntesi de l'àcid nucleic de l'ADN i l' ARN |
| 1958 |
George Wells Beadle (EUA), Edward Lawrie Tatum (EUA) |
pel seu descobriment que els gens actuen regulant esdeveniments químics definits |
| Joshua Lederberg (EUA) |
pels seus descobriments referents la recombinació genètica i a l'organització del material genètic dels bacteris |
| 1957 |
Daniel Bovet (Suïssa/Itàlia) |
per la síntesi del primer antihestamínic clínicament disponible |
| 1956 |
André Frédéric Cournand (França), Werner Forssmann (Alemanya) i Dickinson W. Richards (EUA) |
pel desenvolupament de l’ús del catèter cardíac |
| 1955 |
Hugo Theorell (Suècia) |
pels seus treballs sobre els processos bioquímics dels enzims |
| 1954 |
John Franklin Enders (EUA), Thomas H. Weller (EUA) i Frederick C. Robbins (EUA) |
pels seus treballs sobre virologia i bacteriologia, en especial sobre la Poliomielitis |
| 1953 |
Hans Adolf Krebs (Alemanya/Regne Unit) |
pel descobriment del cicle de l'àcid cítric |
| Fritz Albert Lipmann (EUA) |
pel descobriment i desenvolupament del Coenzim A |
| 1952 |
Selman Abraham Waksman (Rússia/EUA) |
pel descobriment de l'estreptomicina, el primer antibiòtic realment efectiu contra la tuberculosi |
| 1951 |
Max Theiler (Sudàfrica) |
pel descobriment de la vacuna contra la febre groga |
| 1950 |
Edward Calvin Kendall (EUA), Tadeus Reichstein (Polònia/Suïssa) i Philip Showalter Hench (EUA) |
pels seus estudis sobre les glàndula suprarrenal i el descobriment de la cortisona |
| 1949 |
Walter Rudolf Hess (Suïssa) |
pel seu estudi del mesencèfal |
| Egas Moniz (Portugal) |
pel descobriment de l'efecte terapèutic de la lobotomia |
| 1948 |
Paul Hermann Müller (Suïssa) |
pel descobriment de l'alta eficàcia del DDT com a insecticida contra els artròpodes |
| 1947 |
Carl Ferdinand Cori (Hongria/EUA) i Gerty Cori (Hongria/EUA) |
per la seva recerca sobre la conversió catalítica del glucogen |
| Bernardo Alberto Houssay (Argentina) |
pel descobriment de la influència del lòbul anterior de l'Hipòfisi en la distribució de la glucosa al cos |
| 1946 |
Hermann Joseph Muller (EUA) |
pels seus estudis sobre l'acció dels raigs X productors de mutacions i de l'acció de las radiacions sobre les cèl·lules |
| 1945 |
Alexander Fleming (Regne Unit), Ernst Boris Chain (Alemanya/Regne Unit) i Howard Walter Florey (Austràlia) |
pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses |
| 1944 |
Joseph Erlanger (EUA) i Herbert Spencer Gasser (EUA) |
pels seus treballs en el camp dels impulsos elèctrics del sistema nerviós |
| 1943 |
Henrik Dam (Dinamarca) i Edward Doisy (EUA) |
pels seus treballs en l'obtenció de la vitamina K i la seva estructura |
| 1942 |
No concedit |
1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1941 |
No concedit |
1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1940 |
No concedit |
1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1939 |
Gerhard Domagk premi refusat pel règim nazi. Concedit finalment el 1947 |
pel descobriment del sulfonamida Prontosil, primera droga efectiva contra las infecciones bacterianes |
| 1938 |
Corneille Heymans (Bèlgica) |
pels seus estudis sobre el paper del mecanisme sinusoïdal i aòrtic en el control de la respiració |
| 1937 |
Albert Szent-Györgyi (Hongria) |
per les seves investigacions en relació amb els processos de combustió biològica, en especial als referents a la vitamina C |
| 1936 |
Henry Hallett Dale (Regne Unit) i Otto Loewi (Alemanya/EUA) |
pels seus estudis sobre excitació i transmissió química dels impulsos nerviosos |
| 1935 |
Hans Spemann (Alemanya) |
pel descobriment de l'efecte conegut en l'actualitat amb el nom d'inducció embriològica |
| 1934 |
George Hoyt Whipple (EUA), George Richards Minot (EUA) i William Parry Murphy (EUA) |
pels seus descobriments referents a la teràpia del fetge en casos d'anèmia |
| 1933 |
Thomas Hunt Morgan (EUA) |
pels seus descobriments sobre el paper dels cromosomes en l'herència |
| 1932 |
Charles Scott Sherrington (Regne Unit) i Edgar Douglas Adrian (Regne Unit) |
pels seus treballs relatius a la funció de les neurones i les cèl·lules nervioses motores |
| 1931 |
Otto Heinrich Warburg (Alemanya) |
per les seves investigacions sobre el citocrom en la respiració cel·lular |
| 1930| |
Karl Landsteiner (Àustria) |
pel descobriment i tipificació dels grups sanguinis |
| 1929 |
Christiaan Eijkman (Països Baixos) |
seu descobriment de les vitamines antineurètiques |
| Frederick Gowland Hopkins (Regne Unit) |
pel descobriment de les vitamines estimuladores del creixement |
| 1928 |
Charles Nicolle (França) |
per les seves investigacions sobre el tifus |
| 1927 |
Julius Wagner-Jauregg (Àustria) |
per les seves investigacions sobre la malària |
| 1926 |
Johannes Andreas Grib Fibiger (Dinamarca) |
per les seves investigacions sobre el càncer |
| 1925 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1924 |
Willem Einthoven (Països Baixos) |
pels seus estudis sobre el mecanisme de l'electrocardiograma |
| 1923 |
Frederick Grant Banting (Canadà) i John James Richard Macleod (Regne Unit) |
pel descobriment de l'insulina |
| 1922 |
Archibald Vivian Hill (Regne Unit) |
pels seus descobriments referents a la producció de calor en el múscul |
| Otto Fritz Meyerhof (Alemanya) |
pels seus estudis sobre els músculs, especialment per la relació entre el consum d'oxigen i la seva transformació en àcid làctic |
| 1921 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1920 |
August Krogh (Dinamarca) |
per establir el mecanisme que regula l'intercanvi gasós en la respiració i per descobrir la fisiologia dels vasos capil·lars |
| 1919 |
Jules Bordet (Bèlgica) |
pel descobriment d'un factor bactericida present en el sèrum de la sang dels mamífers, conegut com El sistema del complement |
| 1918 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1917 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1916 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1915 |
No concedit |
Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
| 1914 |
Robert Barany (Àustria) |
per les seves investigacions sobre la oïda |
| 1913 |
Charles Robert Richet (França) |
pel descobriment de l'anafilàxia |
| 1912 |
Alexis Carrel (França) |
pels seus treballs sobre sutura vascular i trasplantament de vasos sanguinis i òrgans |
| 1911 |
Allvar Gullstrand (Suècia) |
pel seus treballs sobre les diòptries de l'ull |
| 1910 |
Albrecht Kossel (Alemanya) |
per les seves investigacions sobre biologia cel·lular, especialment proteïnes i àcids nucleics |
| 1909 |
Emil Theodor Kocher (Suïssa) |
pels seus treballs sobre fisiologia, patologia i cirurgia de la glàndula tiroides |
| 1908 |
Ilya Ilyich Mechnikov (Rússia) i Paul Ehrlich (Alemanya) |
pels seus estudis sobre el sistema immunològic |
| 1907 |
Charles Louis Alphonse Laveran (França) |
pels seus estudis sobre les malalties causades per protozous |
| 1906 |
Camillo Golgi (Itàlia) i Santiago Ramón y Cajal (Espanya) |
pels seus estudis sobre el sistema nerviós |
| 1905 |
Robert Koch (Alemanya) |
per les seves investigacions sobre la tuberculosi i el còlera |
| 1904 |
Ivan Petrovich Pavlov (Rússia) |
per les seves investigacions en l'aparell digestiu i l'estudi dels sucs gàstrics |
| 1903 |
Niels Ryberg Finsen (Dinamarca) |
per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum |
| 1902 |
Ronald Ross (Regne Unit) |
per les seves investigacions sobre la malària i la vinculació d'aquesta amb els mosquits |
| 1901 |
Emil Adolf von Behring (Alemanya) |
per les seves investigacions sobre la diftèria i l'aplicació de sèrum |
