Laïcisme
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
El laïcisme es fonamenta en l'humanisme renaixentista i en la Il·lustració, és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. La laïcitat doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder polític, administratiu o educatiu entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] El concepte modern i tradicional del laïcisme
[edita] El laïcisme modern
Aquest terme va prendre aquest significat a partir de l'arrel llatina original per designar l'impuls modern (sorgit durant el segle de les llums) dels estats, organitzacions i persones per a la independència de les institucions respecte el poder eclesiàstic, el desig de limitar la religió a l'àmbit privat, particular o col·lectiu, de les persones i permetre millors condicions per a la convivència de la diversitat religiosa, posant a l'Estat d'àrbitre i fonamentant-se en els drets humans).
Un estat laic d'aquesta forma pretén assolir una millor convivència en ordenar les activitats de les diferents creences, assegurant la igualtat de totes davant de la llei, i en molts casos servint com a eina per sotmetre el sentiment religiós, pretenent així anteposar els interessos generals de la societat civil sobre els interessos particulars.
En altres camps més específics, per exemple l'educació, s'usa el terme d'educació laica quan defensa l'ensenyament públic o privat però mantenint la independència de qualsevol religió o creença. El segle XIX francès la paraula laïcització va significar sobretot l'esforç de l'estat per sostreure l'educació al control de les ordres religioses, oferint una escola pública controlada exclusivament per l'estat igual per a tots.
L'Església Catòlica normalment ha suposat en occident la major crítica d'aquesta visió del laïcisme, acusant-lo que no garanteix la llibertat religiosa i de culte dels catòlics.
L'Església es va apropar a les posicions polítiques més modernes, aproximant-se a una renúncia a l'estat confessional, durant el Concili Vaticà II i retrocedint després a les seves posicions tradicionals. S'accepta un règim de separació de l'Estat, però l'Església proclama que aquesta "separació" no implica la renúncia a exigir que les lleis s'emmotllin a les seves posicions doctrinals als països que considera catòlics, allà on els batejats són majoria, en els quals exigeix una posició especial. L'Església Catòlica distingeix actualment entre un estat laic, que reconeix l'autonomia mútua de l'Església i l'estat en les seves respectives esferes, i l'estat laicista, que es resisteix a la tutela espiritual de l'estat per part de l'Església.
[edita] El Laïcisme tradicional, concepte religiós
El terme laic ha tingut diferents significats segons la religió:
- Per als catòlics: és un dels estats en els quals el cristià pot exercir la seva missió dins de l'església, a més del clerical i del religiós. El laic doncs, és aquella persona batejada, pertanyent a l'Església que no ha rebut el sagrament de l'Ordre Sacerdotal ni ha fet vots dins d'alguna comunitat religiosa. La constitució dogmàtica Lumen gentium aprovada en el Vaticà II estableix que "els laics els correspon, per pròpia vocació, tractar d'obtenir el Regne de Déu gestionant els assumptes temporals i ordenant-los segons Déu". El Compendi de Doctrina Social de l'Església assenyala també que "és tasca pròpia del fidel laic anunciar l'Evangeli amb el testimoni d'una vida exemplar, arrelada en Crist i viscuda en les realitats temporals... " (Comp DSI, 543); "Els fidels laics estan dits a conrear una autèntica espiritualitat laical, que els regeneri com a home i dones nous, immersos en el misteri de Déu i incorporats en la societat, sants i santificadores" (Comp DSI, 545).
- Per als budistes: un budista laic és aquell que no necessita clergat o temple.
[edita] Laïcisme a l'educació
Laïcisme a l'escola és fomentar l'estructura de valors que han de permetre la llibertat individual per optar i actuar en cadascuna de les inflexions importants de l'existència humana, les prioritats que considera cadascú a la seva pròpia vida, a les relacions personals, a les creences, afectivitat, voluntats... i canviar-les si així ho considera convenientment. És suprimir tota ingerència externa que siguin barreres a l'autorrealització.
Per tant, s'entén la laïcitat com a mètode que afavoreixi la persona lliure i en faciliti la pràctica. Aquesta pràctica dels drets de llibertat que sovint es veu impedida per les diverses situacions sociopolítiques (i no cal per això que pensem exclusivament en règims dictatorials, que és el que hom sol fer, sinó que es comenci a reconèixer les nombroses limitacions que també estableixen les polítiques anomenades "democràtiques") les quals són capaces d'elaborar uns redactats meravellosos sobre els drets, però que no possibiliten (tot al contrari, neguen) el seu real exercici.
Es parteix també de l'antidogmatisme com a plantejament per tal d'eliminar les veritats absolutes i les manipulacions que es duen a terme en nom d'aquestes. Des de la laïcitat es pot parlar de relativisme com a conjunt de veritats provisionals pel desenvolupament del pensament independent i racionalista.
Opta també per la tolerància, acceptant el pluralisme i la diversitat d'ideologies, el que no significa que totes siguin vàlides, naturalment se'n poden excloure aquelles que es basen en la supressió de la pròpia tolerància o de les llibertats personals i/o socials.
[edita] Antecedents històrics del laïcisme a l'educació
És al s.XVIII quan es comença a parlar de laïcitat en matèria d'educació, i més concretament a França. Seran Talleyrand i Condorcet els que ho facin: el primer en el seu informe a l'Assemblea Constituent francesa (1791), el segon en la seva relació sobre la "Pública Instrucció" (1792).
[edita] L'Estat espanyol
A principis del s.XIX, els lliberals van encetar la possibilitat d'una escola laica, proposició no massa ben acollida per part de diversos sectors socials a causa de la pèrdua de privilegis que això els suposava.
Les primeres propostes en aquest sentit sorgiran de les corrents europees anteriorment esmentades. Les Corts de Cadis no trigaran a donar la seva resposta, ja partint del discurs preliminar: "Las ciencias sagradas y morales continuarán enseñándose según los dogmas de nuestra santa religión y la disciplina de la iglesia de España,...". Així, es conclou en la necessitat d'una inspecció de la Instrucció Pública.
L'any següent apareix l'Informe Quintana, el qual es manifesta clarament contrari al monopoli eclesiàstic: "Cómo, por otra parte, proponer ni esperar mejora alguna en la instrucción pública de un país sujeto a la Inquisición? (...) Si el español no podía dejar de ser esclavo, )a qué empeñarse que no fuese ignorante?..."
[edita] Alternança liberalisme/absolutisme-conservadorisme respecte el laïcisme
Fins els anys 30, es dóna un període d'alternança liberalisme/absolutisme que provocarà l'oscil.lació constant de la qüestió religiosa:
- "Proyecto de Decreto para el arreglo general de la enseñanza pública" al 1814.
- "Plan de instrucción pública" del Duque de Rivas al 1836 (que no es va aprovar).
- "Plan de Instrucción Primaria" al 1838
- La "Ley Moyano" de 1857 pretén un control centralitzat de l'ensenyament (inclosos continguts), a més de la protecció de l'ensenyament religiós sense exigència de títol als docents religiosos; és a dir, volen el monopoli ideològic estatal. L'ambigüitat de la idea de llibertat d'ensenyament permetrà la continuïtat de l'educació religiosa. Més tard, els lliberals exigiran la llibertat de càtedra.
- Després la Revolució del 1868 ("La Gloriosa"), sorgiren uns decrets sobre llibertat d'ensenyament (21.10.1868) i es suprimí la Facultat de Teologia.
- Un cop desterrada Isabel II, el Ministre de Fomento, Ruíz Zorrilla, anul.larà els privilegis de les ordres religioses i manté la llibertat d'ensenyament.
- Al 1875, el Marqués de Orovio, en funció de Ministre de Fomento, publica la Circular dirigida als Rectors de les Universitats, basada en els següents principis:
-
- «Respecto a la religión: en el orden moral i religioso, invocando a la libertad más absoluta, se ha venido a tiranizar a la inmensa mayoría del pueblo español, que siendo católica, tiene derecho, según los modernos sitemas políticos, fundados precisamente en las mayorías, a que la enseñanza oficial, que sostiene y paga, estén en armonía con sus aspiraciones y creencias...»
-
- «Defensa de la institución monárquica: la libertad de enseñanza de que hoy disfruta el país y que el gobierno respeta, abre a la ciencia un ancho campo para desenvolverse (...) y a todos los ciudadanos los medios de educar a sus hijos según sus deseos y hasta sus caprichos; pero cuando la mayoría, y casi la totalidad de los españoles es católica, y el Estado es católico, la enseñanza oficial debe obedecer a este principio, sujetándose a todas sus consecuencias. Partiendo de esta base, els Gobierno no puede consentir que en las cátedras sostenidas por el Estado se explique contra un dogma que es la verdad social de nuestra patria...»
- En el període comprès entre 1875 i 1879 es tracta d'afavorir la iniciativa privada, cosa que es pot traduir com a privilegis dels col.legis religiosos. A més, no es requerirà títol als professors d'aquests col.legis i es controlaran els continguts dels altres professors. Però també, al 16.8.1876 es formulà el Decret de creació de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
- Al 1881 (durant el govern d'Alfons XII), José Luis Albareda farà sortir una circular que deroga el decret Orovio (3 de març), i introdueix la llibertat de càtedra, i comptarà amb el suport dels ministres lliberals i de la ILE (Instituto de Libre Enseñanza), malgrat es mantingui a les corts el caràcter conservador.
- Al 1883, el 6 de juliol, es concedeixen a les mestres, el mateix sou que als mestres.
- El Marqués Alejandro de Pidal, Ministre de Fomento (conservador extremista) a l'any 1884 afavorirà les escoles privades en deslliurar-les de la inspecció, matrícula... Eugenio Montero Ríos, successor d'aquest marquès, anul.la la legislació vigent i fa tornar a la situació anterior, mitjançant el Decret de 1886. Però abans, al 1885 hagueren greus incidents a les universitats de Madrid a conseqüència dels nous atemptats a la llibertat de càtedra.
- A l'agost del 1888, hi hagué la Convocatòria del Congreso de Amigos de la Enseñanza Laica, patrocinat per Llunas i Pujals i el diari Tramuntana. En aquella mateixa època es constituí a Barcelona l'UGT (14 d'agost) i es féu el congrés fundacional del PSOE a Barcelona (23 i 25 d'agost).
- Entre el 1882 i el 1896 es crearen a Catalunya 70 escoles laiques, es creà l'Extensión Universitaria (inicialment a la universitat d'Oviedo, i s'estengué per Madrid, Barcelona, Tarragona, Sevilla, València, etc.)
- Al 1895 es declara facultatiu l'ensenyament religiós a les escoles, i durant el 1896 es continua la repressió contra els centres culturals i escoles laiques.
- Al 1899 Pidal (ultraconservador) estableix l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió als Instituts d'ensenyament mitjà.
- Al 1900, es crearà el Ministeri d'Instrucció Pública (durant la Regència de Maria Cristina de Habsburgo-Lorena), del qual serà primer ministre García Alix, dels conservadors. L'actualització de la Ley Moyano, es va quedar en projecte.
- I un any més tard (1901) els mestres comencen a cobrar de l'Estat. També en aquell any es creà l'Asociación Nacional del Magisterio Primario (26 de setembre) i es fundà a Barcelona (8 de setembre) l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
- Romanones, dels liberals, promou (a principis de segle) una nova reforma educativa mitjançant la qual intenta aliar les diferents ideologies.
- Al 1907 (2 de juliol) surt de la presó Ferrer i Guàrdia (empresonat el 4 de juny de 1906 acusat de complicitat amb Mateo Morral que va atemptar contra el rei Alfons XIII). També en aquest any, continuant amb la repressió a la llibertat, el 18 de novembre sorgeix el Decreto sobre inspección que en el fons persegueix la supressió de les escoles laiques. A l'any següent el Pressupost extraordinari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, "boicoteja" el laïcisme.
- I al 1909 segueix la "persecució" renovada l'any anterior amb el pressupost de Barcelona, i es tanquen a aquesta ciutat unes 150 escoles uns mesos després (24 i 26 d'agost) de la Setmana Tràgica de Barcelona (26 juny a 3 de juliol). El 13 d'octubre s'executa a Ferrer i Guàrdia i als seus companys. Dimiteix Maura.
- Un mes més tard, al novembre hi ha una Carta de los Prelados al Presidente del Consejo de Ministros "Contra la existencia de escuelas laicas" (que inicia una gran campanya de catòlics contra el laïcisme).
- El 1910, govern liberal que reobre les escoles clausurades a Barcelona (2 de febrer). Al novembre es constitueixen els orígens de la CNT.
- Al 1911, durant el regnat d'Alfons XIII, es crea la Dirección General de Primera Enseñanza.
- Al 1913, es declara voluntari l'ensenyament del catecisme a les escoles públiques.
- La Mancomunitat potenciarà també l'ensenyament tècnic i formació de mestres.
- Durant el desembre de 1918, es celebra el Congrés del PSOE (i fan les bases per un programa d'instrucció pública, es demana ensenyament gratuït i laic en tots els graus).
- En arribar la Dictadura de Primo de Rivera, s'atorga als inspectors de Primera Enseñanza el control ideològic de les escoles (Ordre de 1924), i així, el poder per a tancar centres i suspensió de mestres: «dichos funcionarios tomarán las medidas necesarias, incluso la clausura (...) si en qualquiera de las escuelas los textos que en ellas se usen contienen enseñanzas en que no resplandezca el mayor amor a la patria y a su unidad, que es una de las bases en que debe fundamentarse la educación de los futuros ciudadanos (...) se suspende a los maestros nacionales o municipales que no enseñen en castellano o que en sus explicaciones viertan doctrinas opuestas a la unidad de Patria, ofensivas a la Religión...». Però Primo de Rivera no aconseguirà el suport de cap base social important, tots els partits "preparen" la República. Aquesta neix enfrontada als privilegis de l'oligarquia terratinent i de l'Església, i lluitarà per la separació Església-Estat, promovent l'escola estatal, única i laica. El primer ministre d'Instrucció Pública, és Marcel·lí Domingo.
- Segons l'article 48 de la Constitució republicana: «La enseñanza será laica, hará del trabajo el centro de la actividad metodológica, y se inspirará en ideales de la solidaridad humana...»
- Un decret de maig del 1931 (després de la victòria dels republicans a les eleccions municipals i la proclamació de la 2a República) promou la llibertat religiosa a les escoles per respecte a les consciències de pares, alumnes i docents.
[edita] Vegeu també
- Laic (l'article però només contempla la concepció de no eclesiàstic, visió religiosa de laic)
- ateisme
- religió
- apostasia
- agnosticisme
[edita] Enllaços externs
- Escola Lliure El Sol, escola d'educació en el lleure i formació de dirigents del moviment laic i progressista de Catalunya
- Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
- Article d'en Henri Pena-Ruíz sobre el laïcisme
- Document de treball del Fòrum de Barcelona 2004 sobre laïcisme i religió
- Esplais Catalans (Esplac), associació de persones i d’entitats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social i amb la transmissió dels valors laics i progressistes.
[edita] Bibliografia i fonts documentals
- Aguilera, E. et al. (1989): L'Església ahir i avui, Religió Catòlica, 2n de BUP, Editorial Cruïlla/Ediciones sm, Barcelona
- Alighiero Manacorda, Mario (1978): "Para una interpretación histórica de la pedagogía socialista", in Cuadernos de Pedagogía, n.43-44, suplement nùm. 9 (Socialismo y Educación), pp.43-46
- Bartolomé, M. et al. (1979): Educación y valores (Sobre el sentido de la acción educativa en nuestro tiempo), Narcea, Madrid
- Bigordà, Josep (1979): "La qüestió escolar una altra veu d'Església", in L'Hora, n.15, pp. 43-44, juny de 1979
- Editorial d'El Periódico (1994): "Golpe reaccionario a la España Plural, Las autonomías de la caverna", in El Periódico, 2 d'octubre de 1994, p.11
- ESPLAC i Fundació Ferrer i Guàrdia: Ideari Escola lliure El Sol, Escola Lliure El Sol
- Ferrater Mora, José (1984): "Librepensadores", in Diccionario de Filosofia, n.3, pp. 1978-1981, Alianza Editorial, Madrid
- Gervilla Castillo, Enrique (1990): La escuela del Nacional-Catolicismo, Ideología y Educación religiosa, Impreisur, Granada
- Gil Delgado, Francisco (1975): Conflicto Iglesia-Estado, Sedmay, Madrid
- Goffi, T. (1979): "Laicismo" i "Laico", in Enciclopedia Filosófica, vol 4, pp. 1031-1036, Edipem, Milano
- Hasquin, Hervé (1979): Histoire dela Laïcité, La Renaissance du livre, Bruxelles
- Llimona, Jordi (1979): "Els partits polítics s'han de confessionalitzar?", in L'Hora, n.24, pp.28-29, agost de 1979
- Mata i Garriga, Marta (1989): "En Memòria de Ferrer i Guàrdia", in Perspectiva escolar, n.140, pp.41-46, desembre de 1989
- Navarro, Ramon (1979): L'educació a Catalunya durant la generalitat, 1931-1939, Edicions 62, Barcelona
- Oliver, Jaume (1985): Joan Comas i la política educativa de la segona repùblica (1936-1939), Jorvich sl, Palma de Mallorca
- Plandiura Vilacís, Ramon (1980): "Els acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament", in Perspectiva escolar, n.42, pp. 31-40, febrer de 1980
- Raimon (1981): "La Religió a l'escola; no a la confessionalitat amagada", in Perspectiva escolar, n. 52, pp. 52-54, febrer de 1981
- Riera, Ignasi (1982): "Per un pacte laic entre religió i Cultura", in Perspectiva escolar, n.66, pp. 4-7, juny de 1982
- Sección Femenina de FET y JONS (1962): Enciclopedia Elemental, sexta edició, Magerit, Madrid
- Vázquez, Jesùs (1994): "Iglesia, Estado, FAGC-Girona y tù", in La Trompeta de Txirona, n.1, pp. 7, septembre de 1994
- VV.AA. (1979): III Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans, Grafis/sant sa, Girona
