Linkin Park

De Viquipèdia

Linkin Park
[[Image: \|220px\|]]
Informació bàsica
Origen	Los Angeles, Califòrnia, EUA
Gènere(s)	Nu metal, Rock alternatiu, Rapcore
Anys en actiu	1996–present
Discogràfica/ques	Warner Brothers Records Machine Shop Recordings Genesis Music
Membres
Chester Bennington Mike Shinoda Joe Hahn Brad Delson Rob Bourdon Dave Farrell

Linkin Park és un grup californià que fusiona hardcore rock, hip hop i música electrònica, produint un so nu metal / rapcore.

Sovint són considerats com la banda més famosa i amb més exponents d'èxits comercials del nu metal, principalment pel seu àlbum de debut Hybrid Theory (2000), que ha venut 19 milions de còpies arreu del món fins a la data.

[edita] Membres del grup

Chester Bennington: Cantant (1998-actualitat)
Mike Shinoda: Cantant, guitarrista, teclat, samplers, MC. (1996-actualitat)
Joseph Hahn: Taula de mescla, samplers, Dj. (1996-actualitat)
Brad Delson: Guitarrista principal (1996-actualitat)
Rob Bourdon: Bateria (1996-actualitat)
Dave "Phoenix" Farrell: Baixista (1996-1999, 2001-actualitat)

[edita] Història

[edita] De 1994 a 1999 - Inicis

L'any 1994, després de graduar-se a l'institut Washington High School de Phoenix, Arizona, el vocalista Chester Bennington es va unir a un grup musical anomenat Grey Daze. La banda va realitzar dos àlbums: No Sun Today i Wake Me. Tot i l'èxit del grup, Chester Bennington va decidir deixar-lo a causa dels conflictes que tenia amb els seus components.

L'any 1996, el guitarrista Brad Delson (Big Bad Brad), Mike Shinoda i Rob Bourdon (bateria), que estudiaven al mateix institut, van iniciar els seus primers experiments musicals. Aquesta primera formació va rebre el nom de Xero. Prèviament, Delson i Bourdon havien format part d'una altra banda anomenada Relative Degree.

Després de graduar-se a l'institut, Delson va anar a la Universitat de Califòrnia i Shinoda a l'Art Center College of Design (universitat d'art) a Pasadena, Califòrnia. A la universitat, Delson va conèixer Farrell, que era el seu company d'habitació. Farrell també havia format part d'una banda, anomenada Tasty Snax, juntament amb Mark Fiore. Més tard aquesta banda es canvià el nom per The Snax. Al mateix temps, a l'Art Center College, Shinoda va conèixer Joe Hahn.

Farrell i Hahn es van unir a la banda i, temps després, també s'hi uní el vocalista Mark Wakefield. El 1997, tots sis van gravar la seva primera maqueta i la van enviar a vàries discogràfiques sense èxit. Poc temps després, Wakefield va deixar la banda.

Llavors Shinoda va posar un anunci on buscava un nou vocalista per la banda mentre que Delson feia relacions amb un representant de la discogràfica Warner Brothers Records anomenat Jeff Blue. Va ser ell qui va informar a Shinoda i Delson sobre Bennington, un jove vocalista de Phoenix que buscava una banda.

Shinoda i Delson li van enviar a Bennington una cinta amb una cançó instrumental gravada i ell hi va afegir la veu. Llavors en Chester va trucar a en Shinoda i van interpretar la cançó per telèfon. La banda va quedar impressionada amb la seva veu i li van demanar que anés a Los Angeles a fer una audició. Amb l'entrada de Bennington a la banda, aquesta passà a anomenar-se Hybrid Theory.

Al mateix temps que Bennington entrava a la banda, Farrell l'abandonava temporalment per retornar amb la seva antiga banda The Snax i no va poder tocar el baix en la primera gravació del senzill de la banda. Per això, ho van fer Delson i un baixista anomenat Kyle Christener. Més endavant, Farrel va ser substituït temporalment per Scott Koziol, que apareix en el vídeo del primer senzill de la banda, One Step Closer.

A l'estiu del 1999 s'havien creat mil còpies del senzill i algunes d'elles es van enviar a vàries discogràfiques, incluint la Warner Brothers Records, amb qui van acabar firmant un contracte després que els veguessin tocar al local Whisky de Los Angeles.

A causa de problemes legals, la banda es va veure obligada a canviar-se de nom pel fet que ja existia una banda britànica de música electrònica anomenada Hybrid. Hi va haver vàries propostes de noms per la banda, com ara Clear, Probing Lagers, Ten P.M. Stocker (expressió que era part d'un acudit de la banda) i Platinum Lotus Foundation.

Benningyon va suggerir Lincoln Park, ja cada dia per anar a l'estudi de gravació passava amb cotxe per davant del parc que portava aquest nom del president dels Estats Units. No obstant, el domini de lincolnpark.com ja estava agafat i la banda no es podia permetre adquirir-lo, així que li van canviar algunes lletres fins a passar de Lincoln a Linkin i van poder adquirir el domini linkinpark.com.

[edita] De 1999 a 2002 - Arriba l'èxit

El grup va començar a compondre cançons buscant un estil propi. En aquest moment començaria la gravació del seu primer àlbum, Hybrid Theory, que va veure la llum el 24 d'octubre de 2000 a Estats Units. L'àlbum era una brillant barreja de heavy metal, hip hop, música industrial i pop, produïda per Don Gilmore i que fins al moment ha venut uns 19 milions de còpies. Amb aquest àlbum el grup va aconseguir ràpidament la fama a nivell mundial. El primer senzill de l'àlbum fou la cançó One Step Closer.

El 17 de desembre de 2000, el grup va fer el seu primer concert a nivell nacional formant part del concert especial de Nadal de l'emisora de ràdio american KROQ. Per aquesta ocasió, Shinoda va escriure una nova cançó titulada "My December". La cançó es va editar a la cara B del senzill de "One step closer" i en les diferents versions de l'àlbum "Hybrid Theory".

A principis de 2001, Farrell va tornar a unir-se a Linkin Park i el grup va gravar el seu segon senzill Crawling, que va guanyar un Grammy a la millor actuació de hard rock. Tot seguit, el grup es va embarcar en la primera gira nacional, Ozzfest, juntament amb d'altres artistes com Black Sabbath, Marilyn Manson, Slipknot, Papa Roach, Disturbed i Crazy Town.

A l'estiu de 2001, el grup va editar el seu tercer senzill In the End. La cançó va tenir un gran èxit entre el públic. El vídeo de la cançó, dirigit per Nathan "Karma" Cox i Hahn, mostrava el grup tocant al capdamunt d'una estàtua gegant sota la pluja.

El 21 de desembre de 2001, el grup va treure al mercat el seu primer DVD titulat "Frat Party at the Pankake Festival". El DVD contenia tots els vídeos del grup i un documental sobre la gira del grup per promocionar "Hybrid Theory". Una serie de pistes ocultes permetien als espectadors accedir a videos ocults del DVD, incluint una actuació del 1999 de "A Place for My Head".

A principis de 2002, el grup va iniciar una gira amb el nom de Projekt Revolution, on també hi formaven part altres grups com Adema, Cypress Hill i DJ Z-Trip. Durant la gira, Shinoda i Hahn van col·laborar amb els X-ecutioners en la cançó It's Goin' Down. Després d'acabar la gira, el grup va tornar a l'estudi per primera vegada des de principis de 2000.

Després de rebre algunes remescles de les cançons del grup, Shinoda va decidir fer-ne un àlbum. El projecte va rebre el nom de Reanimation i constava de la mescla de cada una de les cançons de l'àlbum Hybrid Theory, a més a més de les cançons My December i High Voltage. Cada cançó va ser remesclada per un artista diferent, entre els quals destaquen: Chali 2na de Jurassic 5, Stephen Richards de Taproot, Kelli Ali de Sneaker Pimps, Aaron Lewis de Staind, the Humble Brothers, Jonathan Davis de Korn, Aceyalone, The X-Ecutioners, Black Thought i Jay Gordon d'Orgy. L'àlbum es va treure al mercat el 30 de juliol de 2002 i el seu únic senzill va ser "Pts.of.Athrty", remesclada per Jay Gordon.

[edita] De 2002 a 2004 - Meteora, Live in Texas i Collision Course

A finals de 2002, el grup es va tancar a l'estudi de gravació per donar a llum el seu següent àlbum, Meteora. El primer senzill en fou la cançó "Somewhere I Belong", que va aparèixer al mercat el febrer de 2003. El 25 de març, es posava a la venda l'àlbumm, que va arribar al número 1 de les llistes d'èxit després de vendre 810,000 de còpies en una setmana.

Tot seguit, el grup es va embarcar en la seva segona gira Projekt Revolution juntament amb Mudvayne i Xzibit. El senzill "Faint" es va editar a finals de la gira. En acabar-la, el grup es va unir a Metallica en la gira Summer Sanitarium Tour 2003 amb Limp Bizkit, Deftones i Mudvayne.

Poc temps després del final de la gira Sanitarium, el grup va editar el senzill "Numb". El vídeo de la cançó es va rodar a Praga (República Txeca) al mateix temps que es rodava el vídeo de la cançó "From the inside". Chester Bennington es va posar malalt abans d'acabar el vídeo de "Numb", així que la resta es va filmar en una església de Los Ángeles.

El 18 de novembre de 2003, Linkin Park va editar un nou CD i un DVD titulat Live in Texas. Les cançons que en formen part van ser gravades durant la gira Sanitarium que va tenir lloc a Dallas i Houston, Texas. El DVD era únic per fet que combinava dos concerts en directe. El DVD contenia disset cançons mentre que el CD només dotze.

A finals de 2003, el grup va actuar per tercera vegada en el concert especial de Nadal de l'emisora de ràdio KROQ. La seva actuació va constar de disset cançons, la última de les quals va ser "One Step Closer", per la qual van comptar amb la col·laboració a l'escenari del líder de P.O.D., Sonny Sandoval.

A principis de 2004, el grup va iniciar la gira Meteora World Tour juntament amb P.O.D., Hoobastank i Story of the Year. Durant la gira, el grup va treure el vídeo de la cançó From the Inside.

Després de finalitzar la gira, el grup va iniciar la producció del vídeo d'animació japonesa de la cançó "Breaking the Habit", creat per Production I.G., que també va crear les escenes animades de Kill Bill, i dirigit per Kazuto Nakazawa i Hahn. El vídeo representa l'ànima de Chester Bennington viatjant a través d'un antic edifici i visitant els seus habitants que lluiten per trencar amb els seus vicis i costums, com ara les drogues i l'abús sexual.

Tot seguit, Linkin Park va iniciar la seva tercera gira Projekt Revolution. Aquesta vegada, la gira estava formada per dos escenaris en els qual hi actuaven gran quantitat d'artistes. En l'escenari principal hi trobàvem els mateixos Linkin Park, Korn, Snoop Dogg, the Used i Less Than Jake. En el segon, Ghostface, Funeral for a Friend, M.O.P., No Warning i Autopilot Off.

A finals de 2004, Linkin Park va anunciar una col·laboració amb Jay-Z com a resposta a la petició feta per la cadena de televió musical MTV. El resultat fou l'àlbum Collision Course, que va sortir a la llum el 30 de novembre i constava de la fusió de set cançons de Linkin Park amb sis de Jay-Z. El primer senzill fou la cançó "Numb/Encore", que va arribar al número 1 de les llistes d'èxit, on es va mantenir durant sis mesos, i que va aconseguir un Grammy.

[edita] De 2005 fins l'actualitat - Music for Relief i Fort Minor

El 2005, va ser un any tranquil per Linkin Park. El grup va crear l'organització Music for Relief, creada en principi per ajudar als afectats del tsunami de 2004, però que més tard expandí la seva ajuda als damnificats de catàstrofes naturals com els huracans Katrina i Rita. Durant aquest mateix any, el grup va realitzar dos concerts: un a Califòrnia com a part de la seva organització Music for Relief i l'altre durant la sèrie de concerts que formaven part del projecte Live 8, destinat a recaptar diners.

Al maig, el grup va demanar que l'anul·lació del seu contracte amb Warner Brothers al·legant una falta de confiança. Després d'algunes negociacions, el desembre de 2005, el grup va anunciar que havia arribat a un acord amb la companyia Warner Brothers Records.

El juliol de 2005, Shinoda va anunciar que volia iniciar un projecte en solitari amb què pretenia retornar a les seves arrels de música hip hop, Fort Minor. Per això es va posar a treballar en un àlbum amb la col·laboració d'alguns dels seus amics com Styles de Beyond, Black Thought de The Roots i Common (alguns dels qual ja l'havien ajudat en la creacio de Reanimation). El primer àlbum del projecte va sortir al mercat el 22 de novembre de 2005.

Per la seva banda, Chester Bennington també es va posar a treballar en el seu projecte en solitari, Snow White Tan, amb la creació d'un àlbum juntament amb Amir Derakh i Ryan Shuck d'Orgy. Una de les cançons del projecte, "The Morning After", és el remake d'una cançó que Chester ja va escriure abans d'unir-se a Linkin Park. Al mateix temps, Bennington també està involucrat, juntament amb Julien-K, en el projecte de Derakh i Shuck.

El desembre de 2005, Mike Shinoda es va confirmar com el co-productor dels futurs àlbums de Linkin Park.

El 8 de febrer de 2006, el grup va anunciar el productor del seu tercer àlbum: Rick Rubin, que ha treballat amb grups com System Of A Down , Rage Against The Machine, The Beastie Boys, Red Hot Chili Peppers, i molts d'altres.

Durant la cerimònia dels Grammy de 2006, Linkin Park va actuar juntament amb Jay-Z i Paul McCartney interpretant la cançó "Numb/Encore/Yesterday".

L'agost de 2006, Linkin Park va actuar al Summer Sonic de Japó juntament amb Metallica. En la seva actuació van interpretar una nova cançó codificada amb el nom de "QWERTY" i "Reading My Eyes", una cançó desl seus inicis amb Xero.

El 19 d'agost de 2006, es va incloure tot el catàleg de Linkin Park a iTunes. Linkin Park era un dels pocs grups que quedaven sense vendre la seva música en versió digital.

En una entrevista recent amb la KROQ, Mike Shinoda va afirmar que el grup espera enllestir el seu nou àlbum a principis del 2007. La notícia també es va confirmar en una entrevista a la MTV. En aquesta entrevista, Chester va anunciar que el nou àlbum de Linkin Park no tindria el mateix estil de nu-metal que tenien els anteriors, ja que están intentant fer alguna diferent al que han fet fins ara. El nou àlbum s'ha descrit com una mescal de punk, rock clàssic i hip-hop antic.