Maracanaço
De Viquipèdia
Maracanaço és el nom donat a l'últim partit de la Copa del Món de Futbol 1950, disputada al Brasil, en la qual la selecció d'Uruguai va guanyar a l'equip local contra tot pronòstic. Aquest partit es va jugar a l’estadi de Maracaná, a Rio de Janeiro, d’on li ve el nom.
Taula de continguts |
[edita] Prèvia
| Pos. | Equip | Punts | PG | PE | PP | Dif. | GF |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Brasil |
4 | 2 | 0 | 0 | +11 | 13 |
| 2 |  Uruguai |
3 | 1 | 1 | 0 | +1 | 5 |
| 3 |  Espanya |
1 | 0 | 1 | 1 | −5 | 3 |
| 4 |  Suècia |
0 | 0 | 0 | 2 | −7 | 3 |
Si bé el campionat es va definir mitjançant una ronda final de quatre equips (jugant en la modalitat tots contra tots), l'últim partit es va convertir en una final "de fet". Es va jugar el 16 de juliol de 1950 a l’estadi Maracaná, a Rio de Janeiro (Brasil), front uns 200.000 espectadors, la major quantitat d'espectadors mai reunida per a presenciar una final. L'equip favorit després d'una campanya d'invicte i golejador era Brasil que arribava amb 4 punts, producte de les seves victòries enfront de Suècia i Espanya, mentre que Uruguai arribava havent obtingut 3 punts enfront dels mateixos rivals (una victòria enfront de Suècia i un empat amb Espanya). S'ha de recordar que el reglament de l'època atorgava 2 punts per victòria i 1 per empat.
[edita] El partit
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Al finalitzar la primera meitat del temps reglamentari, ambdós equips es retiren empatats a zero. Al començament del segon temps, al minut 2, el brasiler Friaca anota, amb la qual cosa Brasil s'adjudicava la Copa del Món. Una gran celebració comença a inundar l'estadi. L'algaravia dura poc, doncs al minut 21 marca l’uruguaià Juan Alberto Schiaffino, igualant el marcador del partit. Amb aquest resultat encara s'adjudicava el Brasil la Copa del Món, però per "punts obtinguts". No obstant això, faltant 11 minuts per al final Alcides Edgardo Ghiggia marca el segon gol per a l’Uruguai i l'estadi queda en silenci.
Brasil ataca amb tot el seu poder però li és impossible revertir el resultat. Al finalitzar el partit, el públic va sortir en silenci o plorant de l'estadi, sense veure la cerimònia de lliurament de la Copa Jules Rimet a l’Uruguai.
[edita] Reaccions
Per als brasilers, la derrota va ser una tragèdia nacional, comentada com la pitjor del país. Es van cancel·lar els preparatius d'una celebració que era òbvia per a molts. Es va informar de nombrosos suïcidis. Des de llavors la paraula Maracanaço ha quedat com expressió de derrota o desastre imprevist.
En canvi, per als uruguaians la festa va ser total. La inesperada victòria arribava a tot el territori uruguaià, gràcies a l'inoblidable relat de Carlos Solé. La gent es va bolcar als carrers a festejar, el que al principi semblava un somni inassolible.
El desconcert era tal després de la victòria uruguaiana, que les 200.000 persones a l'estadi van quedar emmudides, fins el punt que els únics sons que s'escoltaven eren els del planter celeste.
També es va donar una anècdota que involucrava al aleshores president de la FIFA, Jules Rimet. Quan el partit estava empatat a 1, Rimet es va dirigir als vestuaris per a preparar el seu discurs de felicitacions per al Brasil, però quan va tornar al terreny de joc (ja acabat el partit) es va dur la sorpresa de no veure cap festeig, ja que l’Uruguai havia assolit el títol. Tan desconcertat va quedar Rimet, que fins i tot l'acte de lliurament de la copa a l’Uruguai va acabar sent simplement el lliurament de la mateixa i estrenyent la mà amb Obdulio Varela [1].
Aquest dia va ser l'últim partit en el qual Brasil va jugar amb samarreta blanca. Posteriorment va començar a utilitzar la verdeamarelha que encara utilitza i que els ha portat millor sort.
[edita] En la veu de Solé
Al no haver uruguaians presents a les tribunes de l'estadi, l'única via de comunicació del partit per als charrúas va ser el relat de Carlos Solé. Els relats d'ambdós gols van quedar en el record dels afeccionats uruguaians.
Primer gol de l’Uruguai
— ,.
Segon gol de l’Uruguai
— ,.
[edita] Referències
- ↑ L'inoblidable Maracanaço, DeporMax.com, 18 d'abril de 2005
- ↑ “Mi Tierra Uruguay”, Diversos autors, 1997, Casas i Asociados SA
