Naproxé
De Viquipèdia
 Naproxé |
|
|
Àcido (αS)-6-metoxi-α-metil-2-naftalenacètic |
|
| Número CAS | 22204-53-1 |
| Fórmula química | C14H14O3 |
| Pes molecular | 230,26 |
| Vida mitjana | 12 hores |
| Biodisponibilitat | 100% |
| Metabolisme | Hepàtic |
| Propietats físiques | |
|---|---|
| Punt de fusió | 153°C |
| Solubilitat en aigua | Insoluble (pH<4), Soluble (pH>6) |
|
El naproxé (naproxè) (noms comercials: Aleve, Anaprox, Naproxyn, Naprelan, Momen) és un antiinflamatori no esteroïdal (AINE) d'ús general, empleat en el tractament de dolor suau a moderat, la febre, la inflamació i rigidesa provocades per afeccions com la osteoartritis, artritis reumatoide, artritis psoriàtica, espondilitis anquilosant, lesions, rampes menstruals, tendinitis i bursitis, i en el tractament de la dismenorrea primària. Actua inhibint la síntesi de prostanglandines, però el seu mecanisme exacte d'actuació és desconegut. Encara que el naproxé requereix normalment dosi superior a altres aets (la dosi mínima efectiva és d'aproximadament 200 mg), s'uneix molt bé a la albúmina i per tant té una vida mitjana més llarga en sang que altres analgèsics, arribant fins a 12 hores per dosi. El màxim de concentració en sang té lloc a les 2-4 hores després de la ingestió.
El naproxé també està disponible com a sal sòdica, el naproxé sòdic, el qual s'absorbeix més ràpidament en el tracte gastrointestinal.
El naproxé es va posar a la venda, com a medicament amb recepta, en 1976, sota el nom comercial de Naprosyn; la sal sòdica es va posar a la venda com Anaprox en 1980. La FDA nord-americà va aprovar en 1994 la venda sense recepta del naproxé, sota la marca comercial Aleve. En molts països, incloent Canadà, continua sent un medicament que s'expèn únicament amb recepta mèdica. A Espanya i alguns països iberoamericans es pot obtenir sense recepta mèdica.
[edita] Estructura química i detalls
El naproxé és un membre de la família dels AINE amb un grup àcid arilacètic. És una substància blanca, inodora i cristal·lina amb una massa molecular de 230,26 g/mol. És liposoluble, pràcticament insoluble en aigua amb un pH inferior a 4 i totalment soluble en aigua amb un pH superior a 6. El seu punt de fusió és de 153ºC.
[edita] Efectes secundaris i precaucions
Com altres AINE, el naproxé pot provocar molèsties gastrointestinales. La seua presa junt amb les menjars pot ajudar a mitigar aquests efectes.
També pot inhibir la excreció del sodi i el liti. Per tant, els qui prenguen naproxé junt amb sals de liti hauran de tenir en compte aquestes interaccions.
No es recomana el seu ús en combinació amb:
- AINE de la família dels salicilats: poden interferir-se entre ells reduint l'efectivitat d'ambdós.
- Anticoagulants: es pot incrementar el risc d'hemorràgies.
Al desembre de 2004, la FDA va fer públic un comunicat de premsa segons el qual, seguint les recomanacions dels Instituts Nacionals de la Salut nord-americana (NIH), va aturar una investigació de cinc anys de durada, anomenada "Estudi sobre la prevenció del Alzheimer emprant antiinflamatoris". En aquest estudi s'havien provat l'Astut i el Celebrex com a tractament preventiu contra l'Alzheimer, però els primers resultats van indicar que el risc de patir un accident cardiovascular o cerebrovascular augmentaven en un 50%. A causa d'aquest fet, la FDA va aconsellar els usuaris que prenien el naproxé sense recepta mèdica:
- Seguir atentament les instruccions del prospecte,
- Evitar ingerir una dosi superior a la recomanada (200 mg cada dotze hores), i
- No prendre naproxé durant més de deu dies consecutius a menys que un metge indique el contrari.
[edita] Bibliografia
- (anglès) Comunicat de la FDA anunciant la paralització de l'estudi sobre els AINE i l'Alzheimer, publicat el 20 de desembre de 2004.
- (anglès) Estudi sobre la prevenció de l'Alzheimer mitjançant l'ús d'antiinflamatoris.
|
{Paracetamol} {Tetrahidrocannabinol} {Cannabinoides} {Ketamina} |
