Heroïna

De Viquipèdia

Aquest article és sobre la droga coneguda com heroïna. Per a informació sobre la "dona que realitza fets heroics ", vegeu Heroi.

Diacetilmorfina
diacetat de (5α,6α)-7,8-didehidro-4,5-epoxi- 17-metilmorfinan-3,6-diol
Número CAS 561-27-3	Codi ATC N02AA09
Fórmula química	C21H23NO5
Pes molecular	369,42
Biodisponibilitat	<35%
Metabolisme	?
Vida mitjana	3 minuts
Excreció	?
Categoria d'embaraç	?
Estat legal	Schedule I (EUA); Class A (Regne Unit); Droga dura (Espanya)
Administració	Vaporitzada, inhalada, injectada, tragada

L'heroïna (també coneguda com diacetilmorfina, DCI) és una droga il·legal a la majoria dels països del món i, a més, és considerada una de les més addictives. Pertany a la categoria dels opiacis, entre els quals pot considerar-se la més abusada i la d'acció més ràpida. L'heroïna es prepara a partir de la morfina, substància que es troba de manera natural a la càpsula del cascall, d’on s’extrau. L’heroïna s’administra generalment per via endovenosa, tot i que també és usual el consum per via nasal o fumada. En aquest últim cas es realitza emprant paper d'alumini sobre el que s'escalfa la pols.

Al carrer, la substància pren els més diversos noms, sent un dels més estesos el de "cavall". Generalment es ven en forma de pols blanca o marró, o amb una substància negra apegalosa coneguda als carrers com "goma" o "quitrà negre". Tot i que l’heroïna de major puresa és cada cop més comú, la majoria de la substància que es ven al carrer està barrejada (tallada) amb altres drogues o amb substàncies com ara el sucre, el midó, la llet en pols o la quinina. La droga coneguda com Speedball és cocaïna barrejada amb heroïna, i combina els efectes euforitzants de la cocaïna amb el.

La dosi letal es calcula al voltant dels 100 mgs, òbviament quantitat que varia en funció del subjecte; una dosi de consum voluntari conté entre 3 i 10 mg. Als toxicòmans la quantitat augmenta per la tolerància que es desenvolupa arran de la dependència i també per la necessitat de dosis majors per obtenir plaer.

Ja que els qui abusen de l’heroïna no saben la força real de la droga, ni el seu vertader contingut o composició, es troben en risc de sofrir una sobredosi o fins i tot de morir. Els qui comparteixen agulles o altres materials d’injecció corren el risc de contagiar-se de diverses malalties de transmissió sexual, com ara el VIH, algunes hepatitis i la majoria de les malalties infeccioses. Bona part dels infectats pel virus de la SIDA als anys 80 s’infectaren per via parenteral.

[edita] Història

Fins el Segle XVIII l’heroïna fou emprada únicament com a medicament i anestèsic. Des de finals del Segle XIX, però, l'addició a l’heroïna va esdevenir un problema de salut pública. A Europa el seu consum va estendre’s ràpidament. Ja al 1905 la ciutat de Nova York consumia prop de dues tones d’heroïna a l’any. A la Xina, en la seua varietat fumada, començà a substituir el consum d’opi. L’ús de la substància a diverses guerres, per tractar els ferits més greus, va multiplicar els casos d’heroinomania entre la població civil.

Als anys 20 la toxicomania per heroïna era ja un fet comú i molts països decidiren frenar la situació. L’any 1925 països com Estats Units o Itàlia prohibiren la producció i importació d’heroïna, amb el recolzament de molts altres països europeus que s’han anat afegint a la prohibició a poc a poc. Els darrers en prohibir la venda i consum d’heroïna al vell continent han estat Txecoslovàquia al 1960 i Portugal el 1962.

Més endavant, el tràfic clandestí d’heroïna va tenir un auge, des dels anys 60 i fortament als 70 i 80, associat tradicionalment a diverses circumstàncies socials, com ara la Guerra de Vietnam o el naixement i expansió de la cultura punk. El consum d’heroïna, en aquestos casos, va popularitzar-se entre la població més jove, multiplicant els casos d’infecció de malalties com la SIDA. A l’estat espanyol, el consum d’heroïna (coneguda amb el nom de cavall) a l’època més recent es vincula a la Movida madrilenya als anys 80.

[edita] Efectes

Els efectes són anàlegs als de la morfina. És un potent depressor del sistema nerviós central, amb algunes propietats estimulants. Relaxa i elimina l’ansietat, així com el dolor físic, alhora que indueix al somni i disminueix l’activitat mental. A l’àmbit sanitari, va usar-se per tal de reduir dolors físics intensos.

[edita] Riscos

L’heroïna és una de les substàncies que produeix una més ràpida addicció en els individus. Te la capacitat de produir una forta tolerància i, arran d’aquesta, una potent dependència tant psíquica com física, desencadenant sobtats síndromes d’abstinència que es manifesten en suoració, tremolors, insomni i forts dolors musculars, tots ells símptomes somàtics d’origen psíquic. En l’àmbit purament físic, el major risc es troba en les infeccions locals i en la transmissió de malalties infeccioses. També es troba el perill de sobredosi i, als casos d’addiccions allargades en el temps, trastorns mentals com pèrdua de memòria, de motivació i atenció, o diversos casos de depressió.