Noè
De Viquipèdia
En el Gènesi (capítols cinquè al desè), Noè és el fill de Lèmec que va ser pare de Sem, Cam i Jàfet. El seu nom significa repòs o consol. Aapareix també a l'Alcorà com a profeta.
Als sis-cents anys Déu li va manar que construís una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria set parelles de cada animal a fi de salvar-los d'un gran diluvi universal que havia de negar el món i fer desaparéixer la maldat que pujava en els homes. Déu l'escollí a ell per ser l'únic pur que quedava. El text es contradiu en un punt afirmant primer que el diluvi va durar quaranta dies i després que ho feu cent-cinquanta. En baixar les aigües l'arca quedà varada a les muntanyes d'Ararat.
Va ser quan els jueus interpreten que Déu els va prohibir de prendre cap mena de sang i va limitar la vida dels humans als cent-vint anys per controlar-los.
Noé va ser qui va plantar la primera vinya de manera que un dia va beure massa i es va emborratxar i desnuar. El seu fill Cam ho va veure i ho va dir a Sem i Jàfet qui el van tapar sense veure'l, motiu pel qual Noé maleí Canaan (fill de Cam a què fos esclau de Sem i Jàfet.
Després del diluvi encara va viure tres-cents cinquanta de manera que va morir als nou-cents cinquanta.
La llegenda del diluvi universal és una de les que s'ha pogut establir amb major consens que el judaisme va absorbir de la mitologia sumèria.
