Ostiac
De Viquipèdia
ханты ясанг |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
Parlat a: | Khàntia-Mànsia, Iamàlia |
Regió: | Sibèria |
Parlants: | 12.000 |
Rànquing: | {{{rank}}} |
Classificació genètica: | Llengües uralianes |
|
|
Llengua oficial de: | Khàntia-Mànsia |
Regulat per: | {{{regulat}}} |
|
|
ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
ISO 639-2 | |
ISO/FDIS 639-3 | kca |
SIL | {{{sil}}} |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
L'ostiac, també conegut com a khanti, és una llengua uraliana parlada per unes 12.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamàlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de la Província de Tomsk (Rússia). S'escriu amb alfabet ciríl·lic.
[edita] Dialectes
El khanti tenia set dialectes segons Karjalainen:
- Irtish (als margs del riu Irtish, Demjanka, Salym i Obi, entre Samarovo i Salym)
- Kondinski (a l'Obi entre Samarvo i Berezov)
- Berezov (al llarg del Kazym, Vogulka i a lp'Ob entre Berezov i Muzha)
- Obdorski (al llarg de l'Obi i afluents al Nord del Muzh)
- Sugutic (a les boques del Salym, vora Surgut, i als afluents Pym, Jugan, Agan i Tremjugan).
- Vach (entre els rius Vach i Obi)
- Vasjugan (Entre l'Obi i Lumpokol, vora Tomsk).
[edita] Característiques
Es caracteritza lingüísticament per:
- Transformar *s protofínica en l, x, t o i
- Conjugació objectiva i subjectiva
- El meridional t, d responen a l, ll
[edita] Alfabet
А а | Ä ä | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё |
Ә ә | Ӛ ӛ | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | Ӄ ӄ |
Л л | Л' л' | М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | Ö ö | Ө ө |
Ӫ ӫ | П п | Р р | С с | Т т | У у | Ӱ ӱ | Ф ф |
Х х | Ц ц | Ч ч | Ч' ч' | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ | Ы ы |
Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
|
|||
Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
Pèrmiques | Komi | Komi-Permyak | Udmurt | ||
Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià† | ||
Sami | Akkala Sami† | Inari Sami | Kemi Sami† | Kildin Sami | Lule Sami | Sami septentrional | Pite Sami | Skolt Sami | Sami meridional | Ter Sami | Ume Sami | ||
Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida |