Udmurt

De Viquipèdia

Udmurt удмурт кыл udmurt kyl'
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:	{{{altresdenominacions}}}
Parlat a:	Rússia, Kazakhstan
Regió:	Europa Oriental
Parlants:	550,000 (cens 1989)
Rànquing:	{{{rank}}}
Classificació genètica:	Llengües uralianes llengües ugrofineses finopèrmic Llengües pèrmiques
estatus oficial
Llengua oficial de:	Udmúrtia
Regulat per:	{{{regulat}}}
codis de la llengua
ISO 639-1	{{{iso1}}}
ISO 639-2	udm
ISO/FDIS 639-3	udm
SIL	{{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca fino-hongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al Nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats "udmurts". Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

[edita] Dialectes

Es divideix en dos dialectes:

Septentrional, que inclou els besermians
Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama

[edita] Característiques

Per a l'escriptura fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle XVIII.

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ/ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les que se’n diferenciava per les característiques:

Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl•laba de la paraula.
Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
Presència de dues formes conjugal, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
El lèxic conté molts prèstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul (farfalla).
Sovintegen els compostos de dos termes que units dónen un concepte més general i únic, per exemple im (boca) i nir (nas); nil (noia) i pi (noi), nen, fillol.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Existeix una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]] de la Viquipèdia

v • d • e Llengües finoúgriques
Úgriques	Hongarès \| Khanti \| Mansi
Pèrmiques	Komi \| Komi-Permyak \| Udmurt
Fino-Volgaiques	Mari \| Erzya \| Moksha \| Merya† \| Meixtxerià† \| Muromià†
Sami	Akkala Sami† \| Inari Sami \| Kemi Sami† \| Kildin Sami \| Lule Sami \| Sami septentrional \| Pite Sami \| Skolt Sami \| Sami meridional \| Ter Sami \| Ume Sami
Baltofinès	Estonià \| Finès \| Ingrià \| Carelià \| Kven \| Livonià \| Lude \| Meänkieli \| Estonià meridional \| Vepse \| Vòtic \| Võro † llengua extingida