Partenó

De Viquipèdia

El Partenó es troba sobre l'Acròpolis d'Atenes (Grècia). Aquest temple dòric perípter, dedicat a la deessa Atena Pàrtenos, es va construir entre els anys 447 i 432 aC., a partir d’un projecte dels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates.

Partenó

1.Classificació de l’obra:

a. Títol: Partenó b. Autor: Luctinos i Cal.lícates i supervisat per Fídies. c. Cronologia: 447 aC - 432 aC. d. Escola o país: Acròpolis d’Atenes (Grècia) e. Estil: Clàssic

2. Descripció de l’obra:

a. Elements tècnics i estructurals:

Materials: Marbre del Pentèlic i fusta

Suport: Les columnes suporten l'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple.

Coberta: L'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. Els murs i les columnes també estan construïdes per aguantar e inclinar el sostre per tal d'aconseguir que fos una coberta a dos aigües, on l'aigua desembocava en els frontons respectius.

b. Elements decoratius: Els tríglifs eren blancs i blaus (pedra calissa), per tant, hi havia policromia. El fons dels frisos i mètopes era vermell i el del frontó blau brillant i en les figures es pintaven els ulls i els cabells. Al Partenó trobem alteracions imperceptibles a simple vista però compleixen una missió de contrarestar il•lusions òptiques. Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus que surten més de dalt per compensar la visió des de baix i les mètopes van disminuint la seva amplada des del centre fins els costats; també les columnes de l’ èntasi –o perímetre- s’aprimen cap a la part superior, mentre que el fust es bomba a unes 2/5 parts de la seva altura. Ta,é les columnes dels extrems estan mes separades, tenen un diàmetre més gran que la resta i s’inclinen cap a dintre, primer per resistir millor i desprès per compensar la sensació visual que es tomben cap enfora. Fídies va esculpir pel Partenó els frontons, mètopes i frisos interiors. Els dos frontons fan referència a la vida de la deesa atenesa. L’oriental representa el moment en que ha nascut del cap de Júpiter; El rei dels deus es assegut al seu tron i al seu costat, dempeus, la deésa de la saviesa, entre tots dos vola una petita victòria. Hafasitos (deu del foc) que ha ajudat al naixement tallant amb una destral el cap de Júpiter, presència l’escena amb altres deus, entre ells Hèlios, el sol, que surt del seu carro y Selene, la lluna, que es retira amb el seu. Als extrems, d’un costat Dionisos del vi, recostat ocupa l’angle amb les seves cames. De l’altre costat tenim tres dones embolcallades amb robes finíssimes, assegudes dos i l’altre recostada. El tema del frontó occidental es la competició entre Poseidó, deu del mar, i Atenea per la possessió de la colina. Poseidó amb un cop de trident fa brotar aigua de la terra, Atenea de un cop de llança crea una olivera, arbre de la saviesa i símbol de la ciutat d’Atenes; Atenea es declarada triomfant. Diversos deus, entre ells Crecrops y Erectreo amb les seves famílies contemplen el conjunt.

L’ estil i qualitat de les mètopes es diferent, plaques quadrades adornades amb relleus que alternen amb els tríglifs formant el fris al voltant del temple, el seu nombre total des de 92 i estan dedicades a quatre guerres, una en cada façana. Gigantomàquia (lluita dels homes amb els gegants), Centauromàquia (amb els centaures), Amazomàquia (amb les amazones) i guerra de Troia. A la part alta del mur de la naos hi havia un friso que representava la processó de les Panateneas, una comitiva que anava cada any al temple per oferir a la deesa un mant teixit per las joves ateneses, en total 200 metres de fris. La sala més gran contenia la colossal estàtua Criselefantina (d'or i de vori), dedicada a Atena i esculpida per Fídies.

c. Espais exteriors: Façana: Construït segons l'ordre dòric. El temple s'alça sobre un estilòbat i dos estereòbats, que constitueixen l'escalinata que dóna accés a l'edifici des de qualsevol dels costats. Sobre aquests s'aixequen, sense base, les columnes dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts són robustos, de baixa alçada, i amb els blocs que els formen units visualment amb estries d'aresta viva que arriba fins al capitell de la columna de formes senzilles. L'entaulament està format per l'arquitrau (llis i sense ornaments), el fris i la cornisa. El frontó, que forma el triangle que té la cornisa com a base, estava ple d'escultures que s’han perdut amb el temps tot i que algunes encara es conserven.

d. Elements interiors: (No sé que he de posar aquí, ¿m’ho podries indicar? (et deixo un espai per si de cas)

Tipus de planta: La planta té una forma rectangular que mesura 69,5 m x 31 m. La planta es la d’un temple octàstil perquè té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils (6 columnes), als laterals hi ha disset columnes del mateix tipus que les de la façana principal; i perípter perquè tot l'edifici està envoltat per columnes.

Parts: El Partenó constava de tres parts principals: la cel•la o naos interior, dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble (inèdit fins aquell moment) i que feien necessàries, per tant, dues façanes d'accés amb dos pòrtics. A l’interior de aquesta cambra trobem l’ordre jònic, que decora el fris panatenaic que circumda la cel•la, així com les columnes de la sala. L'accés a l'interior s'efectuava pel pronaos que donava pas a la cel•la era completament obert.

La tercera part es l’opistòdom, sala tancada que era reservada únicament al servei de les sacerdotesses, era el lloc on es guardava el tresor del temple.

La relació proporcional de les parts del temple és 4:9, establint la relació d'amplada amb longitud, la dimensió de les columnes i la distància entre aquestes, i també la proporció entre el llarg i l'ample de la cella. La simetria estableix la relació correcta de les parts i representa l'Harmonia i la Bellesa de la Natura.

e. Relació amb l’entorn: El temple es mostra separat de l'entorn, situat en un terreny elevat i sobre uns graons (estereobat). La façana principal dona cap a orient, el punt per on surt el sol, com és habitual a totes les construccions religioses en l’antiguitat. Aquesta orientació feia que l’edifici donés l’esquena a l’entrada principal de l’Acròpolis. Si bé l’acròpolis es coronada pel Partenó, també hi ha altres edificis importants com la Porta Beule, el Temple d’Atenea Niké, els Propileus, l’Erectèion, el Teatre de Dionisos, l’Asclepeion i l’Odeó d’Herodes Àtic. La Acròpolis atenenca estava situada a una colina rocosa que va servor de fortalesa natural i que va ser lloc de assentament humà des de època neolítica i on al llarg dels segles es van erigir aquets temples. La disposició de estos edificis era marcada por la tradició, i es vinculava en molts casos a llegendes antigues sobre la fundació de la ciutat, pel que no es podia variar, aquesta circumstància dona al conjunt un aspecte «desordenat».

3. Funció: El Partenó no era pròpiament un temple de culte, ja que no hi havia altar, sinó una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i -amb la seva gran acumulació de riqueses, incloent-hi l'estàtua d'Atena de Fídies- una demostració de la grandesa d'Atenes.

4. Simbolisme: Va ser Pèricles, governant d’Atenes, qui després de la guerra amb els perses va decidir la reconstrucció dels temples i edificis públics de la ciutat ja que aquestos havia estat destruït pels perses. El Partenó es una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat, com a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie Persa.

5. Antecedents i influencies posteriors. Els antecedents del Partenó els podem trobar en un primer temple que no es va acabar mai i que fou substituït per la construcció actual. Respecto de las innovacions introduïdes en el Partenó con referència a los temples anteriors presenta algunes novetats, a més de la inclusió dos sales interiors separades por una doble fila de columnes superposades en dos pisos.

6. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola.

De Cal.lícrates també trobem el temple de Nike Àptera i els Propileus, on no es veuen grans semblances amb el Partenó. D’ Ictinos es creu que també va construir el Temple d’Hefest (també d’ordre dòric) a Atenes i el Temple d’Apolo a Figàlia, on va utilitzar l’ordre coríntia per les seves columnes De Fídies trobem moltes altres escultures clàssiques, entre elles una de les set meravelles del món: L’estàtua de Zeus a Olímpia, on trobem moltes similituds amb la que hi ha d’Atenes a l’interior del Partenó, entre elles la colossalitat del monument. També podem remarcar que l' Erecteion va ser creat pels deixebles de Fidies, que també esculpeixen les cariàtides com figures colossals i seguint la tècnica de robes molles creada pel seu mestre.

7. Diferencies amb altres solucions coetànies.

8 Context històric i artístic.

Va ser erigit entre les Guerres Médiques i la del Peloponés sobre una altre edificació destruïda per el exèrcit persa el 480 aC. La derrota persa y va corroborar el poder hegemònic de Atenes. L’arribada al poder del estrateg Pericles en el 462 aC va suscitar la oposició d’ algunes polis como Esparta, queixosa de que els atenencs s’apropiessin de part dels diners de la Lliga per restaurar l’ Acròpolis. Uns anys després es va convocar a les ciutats-estat per debatir el problema dels temples arrasats pels perses: Atenes havia de recuperar l’esplendor. Dit projecte va finalitzar el tribut dels aliats i va generar molts llocs de treball. D’importància de la reforma va prendre una dimensió simbòlica a l’edifici, tant pel seu context històric como religiós; el temple es dedicà a la protectora de Grècia, la deesa guerrera y de la saviesa.