Perigord

De Viquipèdia

La Dordonya al Perigord

El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del NE d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Els seus habitants s'anomenen Périgourdins.

A part dels departaments, hi ha dieferents subdivisions. Per exemple, la comarca es divideix en:

Alt Perigord, amb capital a Perigús, i
Baix Perigord, amb capital a Sarlat-la-Canéda.

Una altra manera de dividir-la, potser de forma més turística, és en quatre subcomarques:

Al nord del Perigord verd (al voltant de Nontron), aquest nom ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i, terres humides de prats verds.

En el centre del Perigord blanc (al voltant de Périgueux i cap al Quercy), aquest nom ve del sòl calcari d'aquesta regió.

Al sud-est del Perigord negre (al voltant de Sarlat-la-Canéda), històricament la més antiga apelació dels 4, el nom ve dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.

Al sud-oest del Perigord púrpura (al voltant de Bergerac), aquesta apelació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme, la púrpura recorda el color del vi. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses : Côtes de Bergerac, Montravel, Monbazillac, etc. Abans el Bergeracois formava part del Perigord blanc.

[edita] Economia

Els recursos principals són l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les tòfones són una producció tradicional del Perigord. També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i ànecs que ha donat origen a l'elaboració del foie gras i a una cuina basada en aquestes aus com el magret i el confit.

[edita] Història

Escut del Perigord

Gràcies al seu clima particularment temperat i al seu relleu caracteritzat per altiplans calcàris cavats pels rius, oferint així boniques valls vorejades d'alts penya-segats que des de la prehistòria són habitats. Els vestigis de vida quotidiana dels avantpassats hi són tan nombrosos que Les Eyzies de Tayac, petita ciutat a la vora de de la Vézère ha estat sobrenomenada capital mundial de la prehistòria.

Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca.

Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins el 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.