Petrer
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de del Vinalopó Mitjà | |||
| País |  País Valencià |
||
| Gentilici | Petrerí, petrerina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 104,26 km² | ||
| Altitud | 678 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
32.388 hab. 310,65 hab/km² |
||
| Coordenades | 38 | ||
| Distàncies | 39 km. a Alacant | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Antonio Hidalgo (EUPV) |
||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Vinalopó Mitjà Elda |
||
| Codi postal | 03610 |
||
| Web | |||
Petrer és un municipi, situat geogràficament al nord-oest de la província d'Alacant, més en concret en la conca mitja del Vinalopó, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal. Amb una superfície de 104,2 km², limita al nord amb els municipis de Castalla i Sax, al sud amb els de Novelda i Montfort del Cid; a l'est amb Agost (Alacantí) i a l'oest amb Elda, població amb la qual forma una de les mancomunitats més importants de tot el llevant peninsular.
El relleu de Petrer, eminentment muntanyenc, està constituït per un passadís estret existent entre les terres baixes d'Elx i l'altiplà de Villena, situat en el fons d'una cubeta entre importants estribacions, destacant les serres del Cid, del Cavall i Maigmó. El clima, mediterrani sec, es caracteritza per l'escassesa i irregularitat de les pluges, i unes temperatures agradables, amb hiverns curts i poc freds i l'estació estival llarga.
Taula de continguts |
[edita] Gastronomia
Gastronomia tradicional pròpia en la qual, a més del arròs amb conill i caragols, destaquen especialment les fassegures, el gaspatxo i la gatxamiga. Quant a la seva rebosteria, també important, existeix un abundant repertori de pastes i dolços característics de les distintes festivitats populars que se celebren al llarg de l'any, i entre els quals destaquen els mantecats, rotllos d'aiguardent, rajadillos, polvorons, sospirs, tots ells elaborats per Nadal; les madalenes i tonyes de Pasqua i els bunyols per Sant Josep
[edita] Festes
Moros i cristians que se celebren en honor al patró de la vila, Sant Bonifaci, durant la segona o tercera setmana de maig, això si, sempre de dijous a dilluns.
Les patronals en honor a la Verge del Remei, que se celebren durant la segona setmana d'octubre, encara que el dia major de les festes és el 7 d'octubre, durant aquest mes tots els diumenges es realitza una desfilada denominada les Carasses.
Al novembre se celebra la festa dels Capitans, que coincideix amb la mitja festa de moros i cristians, celebrant-sé una representació teatral en el castell de la localitat denominada "la Rendició", rememorant la rendició dels àrabs que van ocupar la vila, a favor dels cristians.
I el primer diumenge després de Setmana Santa, se celebra el dia de les Banderes, en honor a les bandereres de les festes de moros i cristians.
[edita] Economia
L'economia de la comarca té com activitat principal el calçat. Actualment sembla experimentar-se un procés en el qual s'integren, al costat de les fases productives de la indústria del calçat, un sector primari creixent (activitats agrícoles i mineres) i un sector de serveis.
La indústria del calçat i la marroquineria s'han convertit, al llarg d'anys, en el teixit productiu bàsic. La grandària de l'empreses (petit i mitjana grandària), així com la seva organització, permeten una àmplia flexibilitat i adaptació a la demanda de distints volums de comanda de sabates, bosses i altres complements. En l'actualitat existeixen prop de 220 empreses de calçat, el que representa prop del 45 % del total.
La resta d'activitats industrials són, per ordre d'importància, les empreses de construcció, marroquineria i la indústria agroalimentària, que a pesar del seu escàs nombre, estan plenament introduïts en el mercat internacional.
[edita] Història
L'ocupació humana del terme municipal de Petrer es remunta al període neolític. En les partides del Xorret i de l'Almortxò s'han localitzat evidències materials datades en el V mil·lenni abans de Crist. No obstant això, va anar entorn del 2000 a. de C. quan es va ocupar de forma plena bona part del terme municipal, desenvolupant-se petits assentaments de tipus "llogaret" o "caseriu", dedicats a l'agricultura de cereals i a la criatura de bestiar. D'entre tots, destaca el jaciment de Catí-Foradà, tant per les seves dimensions, com per la informació obtinguda de les excavacions efectuades. De la Cultura Ibèrica també s'han registrat diversos jaciments arqueològics datats entre el segle V i III abans de Crist - El Xorret, Foia de Caprala, Mirador de la Serra del Cavall, etc.-. D'igual manera, en d'època romana també tenim constància de la presència de diverses viles romanes alt-imperials dedicades a la producció de cereals, oli i vi. D'una d'aquestes explotacions agrícoles, la denominada Vila Petraria, procedeix un paviment de mosaic policrom de gran grandària, datat en el segle IV, únic en el Llevant peninsular pels seus característiques. Actualment es conserva en el Museu Arqueològic i Etnològic Municipal.
Ara bé, l'origen del nucli urbà de Petrer té el seu punt de partida en època andalusí, palèsesa també en el paisatge. Va ser Bitrir un nucli islàmic citat en la fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d'importància a tenor de la magnitud del Castell de Petrer, construït en la segona meitat del segle XII. No obstant és possible que reutilitzés alguna construcció d'època califal. Es tracta d'un poblat fortificat amb un doble recinte emmurallat i una torre central, situada en el lloc més elevat del Turó del Castell.
Després de la signatura del Tractat d'Almizra en 1244, pel qual s'establia la frontera entre els regnes de Castella I Aragó en la seva expansió cap al sud, el nucli de Petrer -Bitrir- va passar a pertànyer al regne castellà. Petrer va ser cedit pel rei Alfons X el Savi a Jofré de Loaysa, els hereus del qual van mantenir el senyoriu fins a la seva venda a la família valenciana dels Pérez de Corella. No obstant, ja en 1265 el rei català Jaume I el Conquistador va haver d'acudir en suport del rei castellà, i sufocar algunes rebel·lions de les poblacions morisques del regne de Castella. Entre elles, va prendre el castell de Petrer.
Per la Sentència de Torrelles de 1304 i el Pacte d'Elx de 1305, el nucli de Petrer va quedar sota la sobirania de la Corona d'Aragó.
Durant el segle XV, la vila de Petrer va pertànyer a la família Pérez de Corella -Comtes de Cocentaina- que els seus descendents van vendre Petrer, al costat d'Elda i Salines, a D. Juan Coloma, creant-se a la fi del segle XVI per privilegi de Felip II el Comtat d'Elda, al que va pertànyer Petrer fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.
En el segle XVI la població de Petrer era eminentment morisca, la base econòmica de la qual fonamental era l'agricultura i la criatura de bestiar; per això després de l'expulsió dels moriscs en 1609, tan sols van quedar en la població, el alcaide del Castell i set famílies de cristians vells. Petrer va ser repoblada amb prop de 100 famílies procedents de pobles veïns com Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel d'origen català, gràcies a la carta de població atorgada per D. Antonio Coloma a l'agost de 1611 .
Durant la Guerra de Successió, en el període 1700-1714, Petrer va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la unió de Castalla, aconseguint de mans del rei diversos privilegis com a premi a la seva traïció a la resta del país.
Finalment, com últim esdeveniment històric important, destaca la circumstància que Petrer va ser seu, durant els últims dies de la Guerra Civil, del Govern de la Segona República Espanyola , a l'establir-se en la finca rústica "El Poblet" el president Juan Negrín i el seu gabinet de Ministres, dies abans de marxar a l'exili.
