Imola
De Viquipèdia
Imola és una ciutat d'Itàlia a la província de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb prop de 70.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Història
Forum Cornelii fou el nom romà d'Imola. Era una ciutat de la Gàl·lia Cispadana a la via Emília, a uns 40 km de Bononia i 15 de Faventia, a l'oest del riu Vatrenus (avui el Santerno). El seu nom es suposadament derivat de Corneli Sul·la però algunes proves impliquen una fundació anterior (vers el 180 aC). A la guerra civil que va seguir a la mort de Cèsar, fou ocupada per Octavi que hi va establir els seus quarters de hivern. Hi va residir Marcial.
Va existir durant tot l'Imperi i al segle V va passar als ostrogots dels quals va passar als bizantins, i d'aquestos als llombards en temps dels quals la ciutat fou destruïda.
Al segle VII la ciutat tenia un castell (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom. El 756 els llombards, derrotats per Pipí, van haver de cedir Imola i altres llocs al Papa que la va posseir directament fins el 920. En aquesta època va passar a diversos feudataris, els primers dels quals pertanyien a la família dels poderosos comtes Guidi que van governar fins prop de l'any 1000, per després disputar-se el poder les diverses cases aristocràtiques fins el 1059 quant es va establir el poder de la comuna i durant aquest temps les destruccions afermaren poc a poc el poder del bisbe.
El 25 de juny de 1159 l'emperador Frederic I Barba-roja va reconèixer la independència del feu, immediat del emperador, el que va confirmar una breu del Papa del 22 de gener del 1178. El comú va dirigir la ciutat sota la direcció de les famílies aristocràtiques. La ciutat era gibel·lina i estava enfrontada a les comunes de Faenza i Bolonya que eren güelfes. El 1175 el bisbe es va establir a la ciutat després de la destrucció del castell de San Cassiano i es va iniciar la construcció d'una catedral. El 1222 la ciutat va acollir als habitants de llocs destruïts i va començar a expandir-se.
A finals del segle XIII, ocupada per Bolonya uns anys, va esdevenir güelfa, i aviat van assolir permanentment la senyoria els Alidosi, que van regir la vila com a vicaris pontificis fins que el 1424 va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza amb Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a Milà el 1473 que als pocs mesos la va cedir al Papa Sixte IV que la volia cedir al seu nebot Girolamo Riario com a dot pel seu matrimoni amb Caterina Sforza. Als Riario es deuen alguns dels mes notables edificis de la ciutat: el palazzo Sersanti, el palazzo Calderini, el palazzo Machirelli, el palazzo Della Volpe, i l'església i el convent del "Piratello".
El 1499 fou conquerida per Cèsar Borja, conegut per el Valentino o el duc Valentino, amb un exercit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general; també fou a la ciutat en aquesta època Maquiavel, en missió diplomàtica El domini dels Borja va durar fins el 1507 (Cèsar va cedir la senyoria al seu fill el 1503) i llavors diversos membres de famílies locals van assolir el poder fins que el 1535 es va reconèixer el domini directe del Papa i fou inclosa a la legació de Ravenna. La ciutat va retenir un consell local oligàrquic conegut per Senato, amb 60 persones membres de les famílies nobles.
Dal 1630 al 1632 Imola va patir una epidèmia de pesta. Les taxes imposades pel govern pontifici eren molt altes i hi havia molta pobresa, i molta gent havia de viure de la caritat, mentre els nobles es construïen palaus.
El 1785 va arribar a la ciutat el bisbe-cardenal Gregorio Barnaba Chiaramonti, i sota el seu govern es va produir la invasió francesa. Fou ocupada per primer cop el 22 de juny de 1796, però fou retornada al Papa poc després, però al febrer de 1797 fou ocupada per segon cop, i fou inclosa en el departament del Reno dins a la República Cispadana . El juny de 1797 es va crear el departament del Santerno amb Imola de capital. Però això va durar poc doncs el desembre del 1797 fou agregada a Faenza i el 2 d'octubre de 1798 va tornar a dependre de Bolonya. El govern de la ciutat va seguir de fet en mans del cardenal Chiaramonti, que va sortir d'Imola el 10 d'octubre del 1799 per anar a un conclau a Venècia on fou elegit Papa el 14 de març de 1799 amb el nom de Pius VII. El 1799 Imola fou ocupada pels austríacs que hi van romandre fins el 1800.
El 1800 va quedar ocupada pels francesos, i després de ser nominal incorporada a la República Cispadana fou inclosa en la nova República Cisalpina, després república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des el 1802 Imola fou una sotsprefectura del departament del Reno.
El 1814 van tornar els austríacs i el 1815 el Congres de Viena va reconèixer la sobirania al Papa. Als disturbis de 1821 molts imolesos van patir presó o exili; als motins de Mòdena del febrer de 1831 que va establir un govern provisional a Bolonya conegut per govern de les Províncies Unides, Imola es va sollevar però la revolta fou aplanada al cap d'un mes. La mediació dels cardenals Mastai Ferretti, Amat i Falconieri, no va poder impedir les dures represàlies de la policia política (era pontífex Gregori XVI). Els anys 1843-1845 foren turbulents: a la conspiració del 1843 van seguir dures condemnes; el 1844 va expandir-se un moviment lliberal progressista que va tenir adeptes entre l'aristocràcia i la burgesia el 1845. El 1855 la ciutat va patir una epidèmia de colera i el cardenal arquebisbe d'Imola, Gaetano Baluffi, va contribuir a establir la Cassa di Risparmio, sota iniciativa ciutadana. El 1859 molta gent de la ciutat va anar a lluita amb Giuseppe Garibaldi. El 1860, un plebiscit va incorporar al regne de Sardenya els ducats de l'Emília i les legacions pontifícies de Bolonya, Ravenna, Forli i Ferrara.
El VII Congrés Nacional del PSI (Partit socialista italià) es va fer al Teatro comunale d'Imola del 6 al 9 de setembre del 1902 i més tard, del 19 al 20 de setembre de 1910, es va fer el III Congrés de la Lega Democratica Nazionale, que tenia com a cap al ex-sacerdot Romolo Murri. El 19 de gener de 1910 morí a la ciutat Andrea Costa (1851-1910) un dels fundadors del socialisme italià.
Uns 500 ciutadans van morir durant la primera guerra mundial al final de la qual va patir, com altres ciutats, la febre espanyola, la darrera gran epidèmia que ha patit. El 1920, abans del Congres socialista de Livorno de 1921, la facció comunista del PSI va celebrar el 28 i 29 de novembre de 1920 al Teatro comunale d'Imola una convenció que va acabar amb una moció que s'havia de presentar al congres i que fou l'embrió del futur PCI (Partit comunista d'Itàlia).
Giulio Miceti fou el darrer sindaco (alcalde) abans de la dictadura feixista. El 13 de maig de 1944 fou bombardejada per primer cop pels aliats. El 14 d'abril de 1945 hi van entrar els aliats.
[edita] Sants i Papes d'Imola o relacionats amb la ciutat
- Sant Casià (primer màrtir cristià), patró de la ciutat, segle IV
- Sant Hipòlit
- Sant Corneli (bisbe d'Imola)
- Sant Maureli (Bisbe d'Imola)
- Sant Donat
- San Proietto (Bisbe d'Imola)
- Sant Pere Crisòleg
- San Terenzio
- Joan X (Papa del 914 al 928)
- Honori II (Lamberto da Fiagnano, Papa 1124-1130)
- Fabio Chigi, nascut a Siena però que fou bisbe d'Imola, fou Papa del 1655 al 1667 amb el nom d' Alexandre VII.
- Juli II, nascut a Savona (Giuliano della Rovere), fou Papa del 1502 al 1513
- Pius VI (Giovanni Angelo Braschi), nebot de Giovanni Carlo Bandi (cardenal bisbe d'Imola) va consagrar la catedral de Sant Casià.
- Pius VII (Gregorio Barnaba Chiaramonti) fou bisbe d'Imola i fou elegit Papa el 14 de març de 1800 i havia estat bisbe d'Imola del 1785 al 1799
- Pius IX (Giovanni Maria Mastai Ferretti) nascut a Senigallia fou bisbe d'Imola del 1832 al 1845 i visità Imola el 1857.
[edita] Altres personatges famosos
- Benvenuto da Imola (Rambaldi), lector de Dante a la universitat de Bolonya el segle XIV
- Taddeo della Volpe, capità al servei del Papa i Venècia
- Giovanni Sassitelli, anomenat il Cagnaccio, cap militar
- Ottaviano Vestri, jurista, segle XVI
- Marcello Vestri, fill de l'anterior i també jurista segle XVII
- Innocenzo da Imola
- Andrea i Giuseppe Bagnari
- Cosimo Morelli, arquitecte de la sagristia de Sant Pere de Roma
- Innocenzo di Pietro Francucci da Imola (Francucci), pintor
[edita] Feudataris i senyors d'Imola
- Alidosius 920-930
- Cornelius 930-949
- Troilius Nordilius 949-955
- Segimond 955-960
- Nordilius 960-975
- Bulgarello 975-980
- Acarisius 980-983
- Lelius Acarisius 983-985
- Albert de Cunio 985-986
- Robert Alidosi 986-1001
- Conrat Sassatelli 1010-1029
- Ugolino Alidosi 1029-1032
- Ricard Alidosi 1032-1046
- Ranier Alidosi 1046-1054
- Gerard Nascimbene 1054-1059
- Comuna 1059-1278 (nominalment fins el 1290)
- Litto I Alidosi (de facto senyor 1278-1288)
- Al Papa 1288-1290
- Alidosio Alidosi 1290-1293
- Mainardo Alidosi(germà associat 1290-1293)
- ocupació de Bolonya 1293-1296
- Uguccione della Faggiuola 1296-1299 (senyor de Lucca del 1314 al 1316)
- Al Papa 1299-1302
- Alidosio Alidosi 1302-1311 (segona vegada)
- Al Papa 1311-1334
- Litto II Alidosi (capità del poble 1334, senyor i vicari del Papa 1346) 1334-1350
- Roberto Alidosi 1350-1362
- Azzo Alidosi 1362-1363
- Rinaldo Bulgarello 1363-1365
- Azzo Alidosi (segona vegada) 1365-1372
- Bertrando Alidosi 1372-1391
- Ludovico Alidosi 1391-1424
- Lippo Alidosi (associat 1391-1396)
- Felip Maria Visconti de Milà 1424-1426
- al Papa 1426-1439
- Guiu Antoni Manfredi 1439-1441
- Astorre Manfredi de Faenza 1441-1448
- Tadeu Manfredi (també a Faenza) 1448-1473 (enderrocat breument el 1467)
- A Milà 1473-1474
- Al Papa 1474 que la va cedir a Girolamo Riario)
- Girolamo Riario (senyor de Forli 1480-1488) 1474-1488
- Octavià Riario(també a Forli) 1488-1499
- Cèsar Borja 1499-1503
- família Borja 1503-1507
- Famílies locals 1507-1535
- al Papa 1535-1797
- a la República Cispadana 1797-1799
- a Àustria 1799-1800
- a la República Cisalpina i després Regne Napoleònic d'Itàlia 1800-1814
- a Àustria 1814-1815
- als Estats Pontificis 1815-1860
- A Itàlia 1860.
