Pont del Gard

De Viquipèdia

El pont del Gard és una porció d'aqüeducte romà condicionada en un pont a tres nivells situat al sud de França, prop de Remolins, Nimes i Usès, al departament del Gard. Salva el riu Gardon, o Gard, i assegura la continuïtat de l'aqüeducte romà que conduïa l'aigua d'Usès a Nimes.

[edita] Història

El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que aportava aigua de la primavera d'Usès (el punt precís de la captació no és conegut) a la ciutat romana de Nemausus, avui dita Nimes. L'aqüeducte de Nimes va ser construït entre els anys 40 i 70 de la nostra era.

La font era situada a només 12 m sobre el nivell dels dipòsits de la ciutat. Els romans doncs van haver de construir-lo amb una gran precisió per permetre a l'aigua escolar-se per gravetat fins a Nimes. L'aqüeducte complet té un pendent de 34 cm per quilòmetre, el que és una proesa tecnològica destacable. Té un trajecte sinuós per poder aprofitar al màxim els relleus (a vol d'ocell, Usès és només a 20 km de Nimes).

Concretament, el pont ha estat construït per tal de que l'aigua pugui travessar la petita vall del Gardon, aportant 20.000 metres cúbics d'aigua per dia a Nimes. L'aigua corrent passava una jornada sencera per arribar per gravetat des del seu punt de captació situat a la font de l'Eure, a prop d'Usès, fins a l'obra de repartició encara visible al carrer de la Lampèze a Nîmes i anomenat Castellum. Nemausus comprenia un cert nombre de pous, així com una font propera: la construcció de l'aqüeducte no era conseqüència doncs d'una necessitat vital sinó d'una obra prestigi, destinat a l'alimentació de les termes, banys i altres fonts de la ciutat.