Regne de les Dues Sicílies
De Viquipèdia
El Regne de les Dues Sicílies fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional, el Regne de Nàpols, i l'illa de Sicília així com diverses illes menors. La seva existència es remunta a la conquesta d'aquests territoris per part d'Alfons el Magnànim, comte de Barcelona i rei d'Aragó el 1504. Aquest regne va estar en poder tant d'Aragó, Espanya, Savoia i Àustria i finalment independent des de 1734 fins el 1860 any que es va produïr la unificació d'Itàlia.
Taula de continguts |
[edita] Dinastia trastàmara
Alfons el Magnànim, comte de Barcelona i rei d'Aragó, va conquerir el 1442 el Regne de Nàpols i el va unificar amb el Regne de Sicília, del qual ell n'era titular des de 1416. A la mort del comte-rei català els regnes tornaran a ser dividits: el seu germà Joan II d'Aragó rebrà el regne de Sicília, mentre el seu fill natural Ferran I rebrà l'herència de Nàpols. Les dues línies aragoneses van seguir regnant en cada un dels regnes fins que el 1504 Ferran el Catòlic va tornar a unificar ambdós regnes.
[edita] Dinastia Habsburg
Des de 1504 fins a 1713 el Regne de les Dues Sicílies està efectivament unit al Regne d'Espanya. A la mort de Ferran el Catòlic es va coronar rei Carles I, que el 1519 va esdevenir emperador del Sacre Imperi Romà amb el títol de Carles V. Des d'aquell moment tots els monarques hispans fins el 1713 seran reis de Sicília i de Nàpols, tot i que aquests territoris foren governats per virreis.
Al morir al 1700 Carles II sense fills, va nomenar successor seu a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, en comptes de Carles VI d'Àustria, al qual li donaren suport Gran Bretanya, el Sacre Imperi Romà i els antics regnes d'Aragó, Catalunya, València i tant Sicília com Nàpols, la qual cosa va desencadenar la Guerra de Successió Espanyola (1700-1713).
[edita] Dinastia Borbó, primer període
A l'acabar la guerra, i amb Felip V victoriòs aquest va haver de renunciar als regnes italians. Així el regne de Sicília va passar a la casa Savoia mentre el regne de Nàpols va anar a parar a mans de Carles VI d'Àsutria. Per una permuta entre els Savoia els Habsburt el 1720 bescanviaren el Regne de Sardenya (el qual havia recaigut després de la Guerra de Successió Espanyola en mans austríaques) pel Regne de Sicília, cosa que tornà a unir els dos regnes en un de sol.
El 1734, l'infant Carles de Borbó, fill del rei Felip V d'Espanya i Duc de Toscana, i posterior rei Carles III d'Espanya, després de vèncer als austríacs s'apodera de Nàpols i Sicília, creant el regne de les Dues Sicílies. El 10 de maig d'aquell any Carles de Borbó entrà a Nàpols mentre el 1735 fou coronat rei a Sicília. Ràpidament aquest estat fou reconegut per França, mentre els Estats Pontificis ho feren el 1737 i posteriorment la resta d'estats italians. El regne no estigué totalment sota el domini espanyol fins el Pacte de Viena de 1737, amb el qual s'acabà la Guerra de Successió Polaca, una guerra en la qual participava el gruix de l'exèrcit austríac. El 1744 l'exèrcit espanyol encara hagué d'enfrontar-se als atacs austríacs que pretenien recuperar el regne.
Al poc temps de ser proclamat rei va introduïr reformes així com va modernitzar el nou país, aconseguint per primera vegada la unitat del poble sicilià i napolità entorn d'un mateix rei. Aquestes reformes permeteren un desenvolupament notable de l'economia gràcies a l'augment de la producció agrícola.
El 1759 en ser proclamat rei d'Espanya a la mort del seu pare, Carles III renuncià a la corona de les Dues Sicílies en favor del seu fill segon Ferran I de Dues Sicílies, iniciant-se així un regne independent de qualsevol altre estat.
[edita] Invasió Napoleònica
El 1806 l'exèrcit de Napoléo ocupà la part meridional del regne, mentre la part insular va continuar en mans de Ferran I. Així, l'antic regne de Nàpols va tornar a prendre cos i el germà de Napoléo, Josep Bonaparte fou coronat rei de Nàpols aquell mateix any. El 1808 però Josep Bonaparte hagué de fugir de Nàpols per les seves males arts i fou instaurada llavors la República napolitana sota les ordres de Joaquim Murat, cunyat del mateix Napoleó.
[edita] Dinastia Borbó, segon període
Amb la fi de l'Imperi Napoleònic el 1815 la corona retornà a Ferran I. Aquell any Ferran renuncià als títols que encara conservava: el de rei de Sicília i rei de Nàpols per esdevenir formalment rei de les Dues Sicílies.
Els seus successors governaren el regne fins que Francesc II, després d'àrdues lluites amb el suport del seu poble va perdre el regne el 1860 en favor de Garibaldi i Victor Manuel II de Savoia, integrant-se així en el Regne d'Itàlia.
