Renda bàsica

De Viquipèdia

La Renda Bàsica (RB) és un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident, àdhuc si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, altrament, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.

Taula de continguts 1 Què és? 2 Què no és? 3 Una proposta justa? 4 Una proposta viable? 5 Enllaços externs 6 Bibliografia bàsica

[edita] Què és?

1) Un ingrés pagat per l'Estat. “Estat” pot incloure una institució jurídico-política més gran que la dels Estats realment existents. La Unió Europea podria ser un assenyalat exemple. Pot referir-se també a àmbits jurídic-polítics menors que el de l'Estat com seria el cas d'una Comunitat Autònoma. I pot referir-se, òbviament, a l'Estat-Nació tradicional.

2) A cada membre de ple dret de la societat o resident. Als diferents models de finançament de la RB hi ha variacions de quantitat, d'edats (més o menys quantitat segons l'edat), d'inclusió o no dels menors, etc. En la majoria de casos, no obstant això, es tracta d'una quantitat monetària que rebrien els ciutadans individualment i universal (no condicionada a determinats nivells de pobresa, per exemple).

3) Àdhuc si no vol treballar de forma remunerada. Molt sovint s'interpreta “treball” com sinònim de treball “remunerat”o “ocupació”. Hi ha bones raons per a pensar que la següent tipologia és més adequada: 1) Treball amb remuneració al mercat, 2) Treball domèstic i 3) Treball voluntari.

4) Sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda. A diferència dels subsidis condicionats a un nivell de pobresa o de situació, la RB la rep igual un ric que un pobre. Si la RB és concebuda com un dret de ciutadania (com implícitament pot desprendre's de la definició), exclou tota condició addicional. Com el dret ciutadà al sufragi universal, la proposta de la RB no imposa condicions addicionals a les de ciutadania.

5) Sense importar amb qui es convisqui. La RB no afavoreix una forma de convivència determinada. Ja es tracti que en un mateix sostre viva una parella heterosexual, o persones de diverses generacions, o un grup d'amics o una parella homosexual, totes elles són formes de convivència completament independents del dret a percebre una RB.

La RB no és una subvenció, un subsidi o una assegurança condicionada. Ni pressuposa la satisfacció d'algun requeriment, per exemple, demostrar un determinat estat de pobresa, estar buscant treball remunerat, o haver perdut l'ocupació. Aquesta característica tan distintiva de la RB, la de no estar condicionada a requisit algun distint de la ciutadania o residència acreditada, la distingeix clarament, per posar solament alguns exemples, del subsidi d'atur, dels subsidis agraris, de l'impost negatiu de la renda, dels programes com “caps de família” argentins, de les rendes mínimes d'inserció que centralizadament contempla la República Francesa o descentralitzadament el Regne d'Espanya, etc.

La RB és formalment laica, incondicional i universal. Es percebria, en efecte, independentment del sexe al que es pertanyi, del nivell d'ingressos que es posseeixi, de la confessió religiosa que es professi i de l'orientació sexual que es tingui.

[edita] Què no és?

La RB no ha de confondre's amb les rendes d'inserció i altres subsidis condicionats propis de l'Estat de Benestar ni amb l'Impost Negatiu sobre la Renda.

Que la definició de la RB sigui tan clara com qualsevol de les ofertes no ha impedit que al llarg d'aquests últims anys hagin proliferat dos tipus de confusions. En primer lloc, sota diferents denominacions diversos autors s'han referit al mateix. Així, el mateix concepte de la RB ha rebut noms com els de “subsidi universal garantit”, “ingrés bàsic universal”, “ingrés ciutadà” o “ingrés mínim”, entre uns altres. En qualsevol cas, el que importa no són els noms, sinó el que s'entén realment per cadascuna de les denominacions que s'utilitzin.

El segon tipus de confusió és el contrari: sota la mateixa denominació s'han volgut expressar, sovint, conceptes molt diferents. En primer lloc, no ha de confondre's la RB amb els diversos subsidis condicionats propis de l'Estat de Benestar que existeixen actualment, en els quals la percepció dels beneficis fiscals, més generosos o menys, està condicionada a la verificació, per part del sector públic, de la suficiència dels ingressos rebuts al mercat laboral. Un exemple d'això ho representa el cas de la Comunitat Autònoma Basca que va aprovar, a finals de 2000, una llei que introduïa una “RB” que consistia en alguna cosa completament diferent del que es tracta aquí, atès que es feia efectiva precisament sota determinades condicions, no de forma universal. Hi ha, en definitiva, clares diferències entre la RB i les rendes mínimes d'inserció (PIRMI), que al Regne d'Espanya són pagades per la majoria de les Comunitats Autònomes i que a la República Francesa ofereix l'administració central.

En general, aquest tipus de mesures (les rendes mínimes) són mecanismes, mes o menys generosos de lluita contra la pobresa i d'inserció social, propis de determinats Estats de Benestar. Per contra, la Renda Bàsica no és només un mecanisme de lluita contra la pobresa, sinó que, com dret de ciutadania que és, suposa un mecanisme que incrementa la llibertat efectiva de les persones. Una altra cosa és que, en la concreció de les diferents propostes, aquestes puguin semblar similars però, en el seu fonament i justificació, són realment diferents.

En segon lloc, tampoc ha de confondre's la RB amb l'anomenat “Impost Negatiu sobre la Renda” (INR), que és un crèdit impositiu uniforme i reemborsable, que garanteix un nivell mínim d'ingressos mitjançant la política fiscal: si a la declaració d'ingressos se supera aquest mínim, es paguen els impostos corresponents; si, per contra, no se supera o es manca d'ingressos, l'estat abona la diferència fins a arribar a el mínim establert. L'INR, proposat inicialment per Milton Friedman amb l'objectiu de retallar l'Estat de Benestar, va ser explorat amb major profunditat per James Tobin com forma de lluitar contra la pobresa sense eliminar els incentius a l'ocupació.

[edita] Una proposta justa?

Èticament, la RB ha estat justificada pels seus defensors de maneres distintes, estant les dues justificacions principals referides al problema de la llibertat individual:

1) La justificació de la llibertat real: formulada per un dels creadors de la moderna noció de RB, Philippe Van Parijs, la justificació de la llibertat real distingeix entre les societats formalment lliures i les realment lliures. Segons Van Parijs, una societat realment lliure és aquella que satisfà les tres condicions següents, en aquest ordre de prioritat: 1) seguretat –existeix una estructura de drets i llibertats bàsiques ben articulada-; 2) propietat d'un mateix –en aquesta estructura, cada persona és propietària de les decisions sobre la seva vida-; i 3) ordenament leximin de l'oportunitat –si, en aquesta estructura, cada persona conta amb la major oportunitat possible per a fer qualsevol cosa que pogués voler fer; en una societat realment lliure, els que tinguin menys oportunitats tindran les màximes que podrien tenir en qualsevol altre ordenament que puguem portar a terme-. Tot això defineix una societat realment lliure, ja que formalment lliure ho és una societat que compleixi només les dues primeres condicions. Van Parijs justifica la RB argumentant que sens dubte en una societat amb una RB els que tinguessin menys oportunitats tindrien mes que a qualsevol altra societat.

2) La justificació republicana: els defensors de la RB seguidors de la mil·lenària tradició republicana, com ara Daniel Raventós, parteixen de la noció de la llibertat com a autogovern típica d'aquesta tradició política representada per autors i pensadors tan distints com Aristòtil, Ciceró, Maquiavel o Robespierre. Nucli bàsic d'aquesta noció de llibertat és la tesi que afirma que aquell que no disposa d'una base material suficient per a garantir-se una existència social autònoma haurà de sobreviure demanant permís a terceres persones i, pel mateix, es veurà en major o menor mesura sotmès a la voluntat d'aquestes. L'autogovern d'aquells que no disposen d'aquesta base material és, doncs, impossible, i per tant solament se'ls pot considerar illiures. Pels republicans partidaris de la democràcia, tot el món ha de ser lliure, i per això mateix tot el món ha de tenir dret a una base material mínima que garanteixi el seu dret a l'existència i, per tant, la seva llibertat. La RB seria, per a aquests autors, aquesta base material mínima.

[edita] Una proposta viable?

A nivell tècnic existeixen visions molt diferents sobre com finançar una Renda Bàsica estable. Generalment, les propostes sobre el finançament de la mateixa se solen basar en l'establiment d'un determinat tipus impositiu sobre les rendes individuals. Existeixen, no obstant això, altres tipus de propostes que no prenen en compte l'IRPF. A part d'aquestes qüestions, existeixen altres aspectes tècnics molt importants que no tenen a veure amb el finançament de la proposta i que han estat estudiats i debatuts tant per defensors com per detractors de la RB. Així, per exemple, s'ha discutit sobre els efectes que la RB podria tenir (o no) sobre sobre la inflació; sobre si la RB suposa una amenaça per a l'Estat de Benestar o, per contra, una excel·lent via per a fer-lo mes just i eficaç; sobre si es fomentaria el parasitisme o si, per contra, fomentaria l'autoocupació i l'acompliment de tasques no-remunerades però beneficioses per a la societat; sobre els efectes que podria tenir de cara a l'emancipació de la dona; etc. Alguns d'aquests debats (com el del possible foment del parasitisme) es pot dir que estan resolts a favor de la RB, mentre que n'hi ha d'altres que segueixen oberts.

[edita] Enllaços externs

• Xarxa Renda Bàsica
• Article sobre la Renda Bàsica Ciutadana a El Blog Salmón
• Article crític amb la Renda Bàsica Ciutadana
• Article en defensa de la Renda Básica
• El PSOE i els socis del Govern pacten estudiar al Congrés la 'paga ciutadana'
• Entrevista a Daniel Raventós, president de la XRB
• Bloc sobre informació i actualitat de la Renda Bàsica

[edita] Bibliografia bàsica

• Arcarons, Jordi; Boso, Àlex; Noguera, José Antonio i Raventós, Daniel (2005): La Renda Bàsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrànea. Col·lecció Polítiques núm. 45.
• Groot, Loek, Van Der Veen Robert y Lo Vuolo, Rubén (Eds.) (2002): La RB en la agenda política. Buenos Aires: Miño y Dávila.
• Pinilla, Rafael (2004): La renta básica de ciudadanía. Una propuesta clave para la renovación del Estado de Bienestar. Barcelona: Icaria.
• Pinilla, Rafael (2006): Más allá del bienestar. La renta básica de ciudadanía como innovación social basada en la evidencia. Barcelona: Icaria.
• Raventós, Daniel (1999): El derecho a la existencia. Barcelona: Ariel.
• Raventós, Daniel (coord.) (2001): La RB. Por una ciudadanía más libre, más igualitaria y más fraterna. Barcelona: Ariel.
• Vanderborght, Yannick y Van Parijs, Philippe (2006): La Renta Básica. Una medida viable de lucha contra la pobreza Barcelona: Paidós.
• Van Parijs, Phillippe (1996): Libertad real para todos. (Qué puede justificar al capitalismo, si hay algo que pueda hacerlo). Barcelona: Paidós.