Richard Strauss
De Viquipèdia
Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - 8 de setembre de 1949) fou un compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics i òperes. També va ser director d'orquestra.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer a Munic, Alemanya, fill de Franz Strauss que era el primer trompa a la Court Opera de Munic. Es formà a Munic i es perfeccionà amb Hans Von Bülow. Va començar a compondre molt jove. El 1882 entrà a la Universitat de Munic, per anar un any després a la de Berlin. Per aquest temps les seves composicions eren molt conservadores, dins l'estil de Robert Schumann, o Felix Mendelssohn, d'acord amb l'ensenyament rebut del seu pare. Va començar a canviar quan va trobar a Alexander Rittter, notable violinista i marit d'una neboda de Richard Wagner.
Compon les primeres peces que mostren la seva maduresa com ara el poema simfònic Don Juan, pel que va ser premiat el 1889. Després escriuria una sèrie de poemes simfònics Tod und Verkläung (Mort i Transfiguració, 1888-1889), Till Eulenspigiegels lustige Streiche (1894-1895), Also sprach Zarathustra (Així parlà Zaratustra, 1896), molt conegut avui per haver estat usat a la banda sonora del film 2001, A Space Odyssey de Stanley Kubrick, Don Quijote (1897), i Ein Heldenleben (vida d'Heroi)(1897-1898).
Cap al final del segle XIX, Strauss para atenció a l'òpera. Els seus primers dos intents en el gènere: Guntram el 1894 i Feuersnot a 1901 van ser molt criticats. Després vindria Salome (basat en l'obra de Oscar Wilde) i la reacció va ser tan extrema com amb Don Juan.
La següent opera de Strauss va ser Elektra, la qual usa una dissonància més extrema, i on col·laborà amb el poeta Hugo von Hofmannsthal. Ells dos tornarien a treballar junts en moltes ocasions. En aquestes darreres composicions Strauss moderaria el seu llenguatge harmònic, amb el resultat d'obres com Der Rosenkavalier (El Cavaller de la Rosa) (1910) la qual obtingué un gran èxit. Strauss continua produint òperes a intervals regulars fins el 1940. Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos)(1912), Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra)(1918), intermezzo (1923), Die Agyptische Helena (L'Helena egípcia) (1927), i Arabella (1932), totes amb col·laboració amb Hofmannsthal; i Die schweigsame Frau (1934), amb Stefan Zweig com a llibretista; Friedenstag (1936) i Daphne (1937) (llibret de Joseph Gregor i Zweig); Die liebe der Danae (1940) (amb Gregor) i Capriccio (amb llibret de Clemens Krauss) (1941).
Hi ha molta controvèrsia en torn al paper de Strauss després de l'entrada al poder del Partit Nazi. Alguns diuen que sempre va ser apolític, i mai va cooperar amb els Nazis completament. Altres puntualitzen que va ser un oficial del Tercer Reich, i si bé la seva feina era molt cerimonial, hauria parlat contra els Nazis. Va adquirir el seu càrrec de president del Reichsmusikkammer, el novembre de 1933 quan Goebbels el designà sense consultar-li. Strauss resolgué seguir en el seu càrrec i provar de mantenir-se apolític, una decisió per la qual va ser criticat com a càndid, però pot ser la mes assenyada en aquelles circumstàncies. Hitler va forçar Strauss a renunciar a la seva postura el 1935 després que Strauss s'arrisqués a rebutjar treure a Stefan Sweig (un jueu) del cartell de Die Schweigsame Frau (la dona silenciosa); Zweig era l'autor del llibret, un amic d'Strauss.
La seva decisió de produir Friedenstag el 1938, una òpera en un acte presentat com una fortalesa assetjada durant les guerres mundials – essencialment un himne a la pau i amb poc velat criticisme amb el tercer Reich – durant un temps en que una nació sencera estava preparada per la guerra, va ser vist com extraordinàriament valent. Amb els seus contrasts entre llibertat i esclavisme, guerra i pau, llum i foscor, aquest treball es considerat més relacionat amb Fidelio que qualsevol altra òpera recent de Strauss.
Ja que la nora de Strauss, Alice, era jueva, va adonar-se del risc que això representava; alguns han assenyalat que això el podria haver aturat de parlar clar. També hi ha suggeriments de que hauria intentat, des de la seva posició oficial, protegir els amics i col·legues jueus.
El 1948 Strauss va compondre el seu darrer treball: Vier letzte Lieder (Quatre darreres cançons) per a soprano i orquestra. Tota la seva vida havia compost lieder, però aquests van ser, probablement, els més coneguts. El llenguatge harmònic i melòdic ha estat vist, a vegades, com a passat de moda per el seu temps, quan es compara el seu treball amb el dels nous compositors. Les cançons mai no han estat populars, ni per les audiències, ni per les representacions.
Richard Strauss morí el 8 de setembre de 1949 a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya.
Richard Strauss no estava relacionat, ni ha de ser confós, amb Johann Strauss, o els seus fills, compositors vienesos de vals populars.
[edita] Obres principals
[edita] Poemes simfònics
- Aus Italien (1886)
- Macbeth (1888/90)
- Don Juan (1889)
- Tod und Verklärung (Mort i Transfiguració) (1891)
- Till Eulenspiegels lustige Streiche (Les aventures de Till Eulenspiegel) (1895)
- Also sprach Zarathustra (Així parlava Zoroastre) (1896)
- Don Quixote (1898)
- Ein Heldenleben (1899)
- Symphonia Domestica (1904)
- Eine Alpensinfonie (Una simfonia alpina) (1915)
[edita] Altres obres orquestrals
- Simfonia en Re menor (1880)
- Concert per a violí en Re menor, op. 8 (1882)
- Concert No. 1 per a trompa i orquestra en Mi bemoll (1882/83)
- Simfonia en Fa menor, op. 12 (1883)
- Burleske per a piano i orquestra (1886-1890)
- Prelidi Festiu per a orquestra i orgue (1913)
- Le Bourgeois gentilhomme suite per a orquestra (1917)
- Música Festiva Japonesa (1940)
- Concert No. 2 per a trompa i orquestra en Mi bemoll major (1942)
- Concert per a oboè i orquestra (1945)
- Doble Concertino per a clarinet, oboè i orquestra (1947)
- Música cinematogràfica per a Der Rosenkavalier (1925)
[edita] Òpera
- Guntram (1894)
- Feuersnot (1901)
- Salomé (1905)
- Elektra (1909)
- Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) (1910)
- Ariadne auf Naxos (1912)
- Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) (1918)
- Intermezzo (1923)
- Die ägyptische Helena (Helena Egipcíaca) (1927)
- Arabella (1932)
- Die schweigsame Frau (La dona silenciosa) (1934)
- Friedenstag (Dia de pau) (1936)
- Daphne (1937)
- Die Liebe der Danae (1940)
- Capriccio (1941)
[edita] Ballet
- Josephslegende (La llegenda de Josep) (1914)
- Crême chantilly (Schlagobers) (1924)
[edita] Cor
- Zwei Gesänge, op. 34 (1896/97) - 1. Der Abend 2. Hymne
- Deutsche Motette, op. 62 (1913)
- Die Göttin im Putzzimmer (1935) Männerchöre (1935)
- An den Baum Daphne (1943)
[edita] Altres obres
- Vier lieder (Quatre cançons) Op. 27 (1894) "Quatre de les seues més important cançons," d'acord amb l'estudiós de l'obra d'Strauss Michael Kennedy. Un regal de noces per a Pauline de Ahna; dos cançons, Morgen i Heimliche Aufforderung (Invitació secreta) sobre textos de John Henry Mackay inspirats en el seu amor pels nois. Huber Kennedy, "Richard Strauss i John Henry Mackay" a Thamyris 2
- Metamorphosen per a conjunt de 23 instruments de corda (1945)
- Vier letzte Lieder (Quatre últims lieder) (1948)
