Sanaà
De Viquipèdia
Sanaà (ﺻﻨﻌﺎﺀ, transcrit Şan‘ā’, també coneguda com a Sana, Sanà, Sanaa or Sana'a), amb una població de 1,940,000 (2005), és la capital i la ciutat principal del Iemen. Està situada a 2.350 metres d'altitud; col·locada estratègicament a la ruta entre Aden i la Meca, és el centre d'una regió vitícola.
de la ciutat vella de Sanaà
El nom de Sanaà vol dir "plaça fortificada".
Sanaà és una de les ciutats més antigues de la península d'Aràbia i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per Sem, un dels tres fills de Noè. Al segle II era la guarnició més important de les terres altes del regne de Sabà. Va estar sota poder etíop al segle VI, quan s'hi va construir una gran catedral bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'islam al segle VII. La ciutat fou ocupada diverses vegades pels turcs. El 1918, quan el Iemen va recuperar la seva independència, Sanaà en va esdevenir la capital, que fou traslladada a Ta'izz el 1948, però va tornar a Sanaà el 1962.
"La budda min Şan‘ā’" (Sanaà s`ha de veure) són les famoses paraules atribuïdes a l'imam Muḩammad ibn Idris al-Shafi’i (768-820), que va visitar l'antiga capital diverses vegades. Com ell, molts viatgers de l'antigor quedaren impressionats per la bellesa de Sanaà. El conegut geògraf i historiador iemenita Al-Hamdani es meravellava de la netedat de la ciutat, i el vitager persa Ibn Rustah, contemporani seu, en destacava sobretot el menjar. La ciutat vella de Sanaà és considerada el museu a l'aire lliure més gran del món, i fou declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 1986: compta amb més de cent mesquites, dotze hammams i 6.500 cases d'arquitectura molt especial, amb torres de pisos, tot plegat construït abans del segle XI. Hi destaquen també la ciutadella de Qasr al-Silah i el mercat de Bab al-Yaman.
La ciutat de Sanaà és un centre cultural musulmà, amb una Universitat islàmica i diverses mesquites i escoles alcoràniques.
