Santa Sofia (Istanbul)
De Viquipèdia
Santa Sofia (en turc Ayasofya i en grec Άγια Σοφία) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època Bizantina. Va ser utilitzada com església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537 fins al dia de la conquesta d'Istanbul l'any 1453. Des d'aquesta data fins a 1934, durant 481 anys, es va utilitzar com a mesquita. Després de passar una restauració complerta per ordre de Mustafa Kemal Ataturk, fundador de la república Turca, el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.
Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia és la quarta església que té una àrea coberta mes gran del món després de Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Milà. El nom d'Aya Sofia és un dels tres títols dedicats a Déu que es descriuen com: Aya Sofia (saviesa divina), Aya Irene (Santa Irene) (quietud, pau) i Aya Dinamis (poder sagrat).
L'emperador bizantí Constantí el Gran, l'any 360, va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran església amb el nom de "Megale Ekklesia". Sobre les ruïnes d'aquesta construcció de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del 404, va ser construïda una nova església més gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del 416. L'emperador bizantí Teodosi II va ser el mecenes d'aquesta segona església, que constava de tres naus en forma basílica. Aquest edifici, del que es poden veure encara les restes de la seva base, les escales i un fris decorat amb relleus d'ovelles just davant del museu, va ser pràcticament destruït pels opositors de l'emperador durant la insurrecció de Nika (victòria) que va començar al gener de l'any 532. L'emperador Justinià, que va recuperar el seu tron després de la insurrecció de Nika, va manar construir l'església que es visita avui dia.
L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgràcia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record. Alguns mosaics han estat protegits amb vidres en els últims anys.
L'esplanada des d'on es contempla Santa Sofia a un costat i la Mesquita del Sultà Ahmet o Mesquita Blava a l'altra és una imatge turística però inoblidable.
