Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Taipei - Viquipèdia

Taipei

De Viquipèdia

Taipei 101
Taipei 101

Taipei (en caràcters xinesos tradicionals: 台北市; Hanyu Pinyin: Táibĕi Shì; taiwanès: Tâi-pak) és la capital de la República de la Xina.

Compta amb una superfície de 271 km² i una població de 2.625.512 habitants (2005).

És el centre econòmic, polític (diversos presidents de la República de la Xina han estat abans alcaldes de la capital), cultural (compta amb 15 universitats), de transports i turístic de l'illa de Formosa o Taiwan. Les principals indústries són les d'equipament elèctric i electrònic, a més de tèxtils, del metall, de construcció naval i motocicletes.

El 2003 es va inaugurar el Taipei 101, el major gratacel, fins ara, del món: es tracta d'un centre comercial amb 101 pisos i amb una alçària total de 508 metres.

Taula de continguts

[edita] Situació

La ciutat de Taipei està situada en una vall del nord de l'illa de Taiwan, envoltada pels rius Sindian i Danshuei, i per la part nord contacta amb el Parc Nacional de Yangmingshan. Les seves coordenades són 25º 04’ Nord i 121º 32’ Est.

[edita] Clima

Es pot qualificar de subtropical molt humit. Té una mitjana de temperatura anual de 22 ºC, que oscil·la entre els 16 graus de mitjana del gener i el febrer i els 29 del juliol i l'agost. Durant l'estiu el clima és molt xafogós per la forta calor unida a l'alta humitat ambiental. Les màximes i mínimes absolutes, en un període de 30 anys, han estat respectivament 37 i 2 graus. La precipitació té caràcter monsònic, amb 2.070 litres anuals. Tots els mesos hi són humits però el màxim és a l'estiu (amb més de 200 litres en cadascun dels mesos que van de maig a setembre) i el mínim pluviomètric és al novembre, amb 69 litres.

Bandera de Taipei
Bandera de Taipei

[edita] Història

Taipei estava ocupada per l'ètnia Ketagalan, abans de l'arribada dels xinesos d'ètnia Han durant la dinastia Ming (1368-1644). Fins a la dinastia Qing el territori estava sense desenvolupar i es considerava no habitable.

L'inici de la ciutat de Taipei va ser l'any 1709, quan Cheng Lai Chang, un nadiu de la Xina continental, va obtenir permís per desenvolupar Wanhua, el que seria el primer districte de la ciutat.

Al final del segle XIX Taipei va guanyar importància gràcies al comerç del te. El 1875 va ser anomenada Chengnei i va ser la capital de Taiwan quan el 1885 va passar a ser una província de la Xina.

Després de la guerra sinojaponesa el 1895, l'illa va ser cedida al Japó i Taipei va ser el centre del govern colonial japonès amb el nou nom de Taihoku. Durant aquest període la ciutat va créixer i va annexar les ciutats limítrofs; romanen a la ciutat actual molts edificis importants de l'època de govern japonès.

El 1949, davant del triomf comunista a la Xina continental, el govern nacionalista del Kuomintang, amb Chiang Kai-shek al capdavant, va establir-se a Taiwan i va designar Taipei com la capital provisional tot esperant la hipotètica reunificació de la Xina.

[edita] Govern de la ciutat

La ciutat de Taipei és considerada oficialment pel govern de la República de la Xina com la capital provisional de l'estat, ja que consideren que la capital veritable és Nanquín, a la Xina continental.

Taipei és un municipi directament administrat pel govern central i no forma part del comtat de Taipei, el qual està administrat com una província taiwanesa més. El mateix sistema s'aplica a les ciutats taiwaneses de Taichung i Kaohsiung. Taipei se subdivideix en 12 districtes. Fins al 1994 l'alcalde de la ciutat no va ser escollit per elecció popular.

A la capital hi ha major proporció d'habitants originaris de la Xina continental que a la resta de Taiwan, i això, junt amb la dependència econòmica de la resta de la Xina, els fa més favorables a la reunificació.

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu