Chiang Kai-shek

De Viquipèdia

Chiang Kai-shek, en març de 1945.

Chiang Kai-shek o Jiang Jieshi (*Xikou, 31 d'octubre de 1887 - †Taipei, 5 d'abril de 1975), militar i estadista xinès. Va succeir Sun Yat-sen com líder del Partit Nacionalista Xinès Guomindang, i fou el líder màxim, sota diversos càrrecs, de la República de Xina establerta a Nanjing en 1927. Després de la derrota dels nacionalistes enfront dels comunistes en 1949, es va refugiar amb el seu govern en l’illa de Taiwan, única província xinesa que mai cauria sota el control comunista. Chiang Kai-shek va governar Taiwan de forma autoritària des del 1949 fins a la seva mort en 1975, quan va ser succeït pel seu fill Chiang Ching-kuo. Durant la seva etapa en Taiwan mai es va resignar que l'exili seria definitiu. Va mantenir l'esperança que el comunisme acabaria caient, i que la República de Xina, sota el seu lideratge, reconquistaria la Xina continental.

[edita] Noms

Chiang va utilitzar noms diversos al llarg de la seva vida. Durant la seva etapa en Guangzhou al capdavant de la Acadèmia Militar de Whampoa, utilitzava el nom la transcripció del qual pinyin és Jiǎng Jièshí (xinès tradicional: 蔣介石, xinès simplificat: 蒋介石, Wade-Giles: Chiang Chieh-shih). La forma habitual en Occident "Chiang Kai-shek" correspon a la transcripció que es va fer en aquella època d'aquest nom d'acord amb la seva pronunciació en el dialecte cantonès parlat a Guangzhou. Chiang Kai-shek i Sun Yat-sen són les úniques personalitats històriques xineses els noms de les quals es transcriuen habitualment a Occident en forma cantonesa, i no en mandarí. En el món hispanoparlant, aquest nom ha aparegut en els mitjans escrits amb molta freqüència en la forma errònia Chiang Kai-chek, probablement per influència de l'antiga adaptació francesa Tchiang Kaï-chek..

[edita] Joventut

Chiang Kai-shek va néixer en la localitat de Xikou, districte de Fenghua, en la província de Zhejiang. En 1906 va ingressar en l'acadèmia militar de Paoting. Un any després, en 1907 es va traslladar a Japó, on, després d'ingressar en l'Acadèmia Militar de l'Estat de Japó, acabaria integrant l'Exèrcit Imperial Japonès fins al 1911, quan va tornar a Xina amb motiu de l’aixecament de Wuchang, la insurrecció que va desencadenar el final de la Xina imperial.

[edita] Ascens al poder

Chiang Kai-shek havia format part, a Japó, de la Societat de l'Aliança, que pretenia acabar amb la dinastia Qing i proclamar una república. Després de la proclamació de la República de Xina, Chiang Kai-shek es convertiria en un estret col•laborador de Sun Yat-sen, sent un dels membres fundadors del Guomindang (GMD). En 1923, Sun Yat-sen establix un govern revolucionari en el sud, en la ciutat de Guangzhou. Allí, Chiang dirigirà la Acadèmia Militar de Whampoa, de la qual sorgirà un exèrcit, les Forces Revolucionàries Nacionals. Després de la mort de Sun Yat-sen en 1925, Chiang aconsegueix fer-se amb el poder del GMD, i en 1926 les Forces Revolucionàries Nacionals llancen l'ofensiva per a conquistar el centre i nord de Xina. Es van succeint les conquestes del territori, i al gener de 1927, el govern revolucionari del GMD es trasllada a Wuhan. En aquest moment, Chiang, que compta amb el suport dels comunistes soviètics, col•labora amb el Partit Comunista Xinès. Després de la conquesta de Nanjing i Xangai, Chiang trasllada el govern a la ciutat que, d'acord amb la ideologia de Sun Yat-sen, havia de ser la capital de tota Xina: Nanjing. Des d'allí, Chiang inicia unai purga de simpatitzants comunistes en el govern i en el GMD. Aquest gir cap a una política d'enfrontament amb els comunistes marcarà els esdeveniments dels següents anys.

[edita] Chiang, màxim líder de Xina

Després de la invasió japonesa de Xina, el govern dirigit per Chiang Kai-shek es replega cap a l'interior del país, establint la capital provisional en Chongqing, ja que Nanjing havia caigut en mans dels japonesos, que van instaurar allí un govern titella sota el comandament de Wang Jingwei. Durant la invasió japonesa, el GMD va interrompre la lluita contra el Partit Comunista Xinès, formant un front unit contra els invasors. Després del final de la Segona Guerra Mundial, els japonesos es retiraren de Xina, que recupera a més la illa de Taiwán. En aquest moment, es reprèn l'enfrontament amb els comunistes, dirigits per Mao Zedong.

L’1 de gener de 1947, s'aprova una nova constitució per a la República de Xina. Al llarg d'aquest any es tria als membres de les diferents càmeres del parlament nacional, i a l'abril de 1948, Chiang Kai-shek assumeix el càrrec de President de la República. El govern del GMD sembla estar afermant el seu control sobre el territori, a pesar de totes les dificultats, però ja en 1946 s'intensifica la lluita amb els comunistes. Contra tot pronòstic, les forces comunistes del cridat Exèrcit Popular d'Alliberament, des de les seves bases de poder en al camp, aconseguiran finalment guanyar aquesta guerra civil. Al llarg de 1949, se succeïren les victòries comunistes. Chiang Kai-shek comença a enviar personal cap al sud per a preparar des d'allí l'ofensiva contra els comunistes. El govern del GMD es va obligat a abandonar Nanjing. El 5 de febrer, la capital es trasllada a Guangzhou. El 26 de maig, Chiang es desplaça a Taiwan. Davant l'avanç comunista (l’1 d'octubre Mao Zedong havia proclamat la fundació de la República Popular Xinesa), el govern republicà traslladarà la capital provisional de Guangzhou a Chongqing el 15 d'octubre, i finalment a Chengdu el 29 de novembre. Chiang havia tornat al continent des de Taiwan el 14 de novembre, i estaria en Chonqqing i Chengdu intentant resistir la victòria comunista. Finalment, el 8 de desembre, Chiang dóna per perduda la Xina continental, i ordena a les seves tropes i als més alts càrrecs del govern l'abandó de Chengdu. El 10 de desembre de 1949, Chiang Kai-shek i el seu fill Chiang Ching-kuo volen a Taiwan, des d'on esperaven poder reorganitzar-se per a derrotar als comunistes. Chiang Kai-shek mai tornaria a trepitjar la Xina continental.

[edita] Govern a Taiwan

Al llarg del 1949 s’establiren a Taiwan nombrosos alts càrrecs i simpatitzants del règim republicà. Al voltant d'un milió i mig de xinesos continentals es van refugiar en Taiwan. Chiang kai-shek va governar Taiwan de forma autoritària. La política econòmica va ser un èxit, i Taiwan va aconseguir unes taxes altíssimes de creixement econòmic. No obstant això, en el plànol polític, Chiang, que sempre va veure Taiwan com a una estació de passada cap a la reconquesta de Xina, va imposar la llei marcial i un sistema que no tolerava cap tipus de dissidència política. Després de la seva mort, va ser succeït pel seu fill Chiang Ching-kuo, que iniciaria una obertura política limitada. El cadàver de Chiang Kai-shek es troba encara avui a l'espera d'un soterrament definitiu, que ell desitjava que se celebrés en la seva localitat natal, en la província xinesa de Zhejiang. La impossibilitat d'un funeral d'Estat en el territori de la República Popular, ha mantingut el cadàver de Chiang en una tomba provisional des de la seva mort en 1975. En l'any 2004, davant l'evidència que el soterrament en el continent no va si pot ser, la vídua del fill de Chiang Chiang Ching-kuo, va demanar que ambdós, pare i fill, siguin enterrats definitivament en Taiwán. La cerimònia, prevista al principi per a l'any 2005, s'ha posposat de manera indefinida.