Teologia de l'alliberament
De Viquipèdia
La teologia de l'alliberament és una reflexió teològica que va començar a Llatinoamèrica després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968). Els seus ideòlegs més destacats són els sacerdots Gustavo Gutiérrez Merino (peruà), qui el 1973 editaria el primer llibre sobre el tema Historia, Política y Salvación de una Teología de Liberación, i Leonardo Boff (brasiler). És la reacció de part de l'església catòlica d'Amèrica Llatina davant de la situació d'opressió i subdesenvolupament de la majoria de la seva població.
Algunes de les seves idees són:
- La salvació cristiana no pot donar-se sense l'alliberament econòmic, polític, social i ideològic.
- Cal eliminar la pobresa, l'explotació, la manca d'oportunitats i les injustícies d'aquest món.
- Cal garantir l'accés a l'educació i a la salut.
- L'alliberament com a presa de consciència davant de la realitat socioeconòmica llatinoamericana.
- Reflexió constant de l'ésser humà sobre si mateix per crear una actitud creativa en el seu propi benefici i en el de la societat.
- La situació actual de la majoria dels llatinoamericans contradiu el designi històric de Déu. La pobresa és un pecat social.
- Prendre consciència de la lluita de classes optant sempre pels pobres.
- Afirmar el sistema democràtic aprofundint la conscienciació de les masses sobre els seus verdaders enemics per transformar el sistema vigent.
- Crear un «home nou» com a condició indispensable per assegurar l'èxit de la transformació social. L'home solidari i creatiu com a motor de l'activitat humana, en contraposició amb la mentalitat capitalista d'especulació i esperit de lucre.
El papa Joan Pau II va sol·licitar de la Congregació per a la Doctrina de la Fe dos estudis sobre la teologia de l'alliberament que van ser publicats en dos documents el 1984 i el 1986 amb els noms de Libertatis Nuntius i Libertatis Conscientia on es considerava bàsicament que, malgrat el compromís de l'Església catòlica amb els pobres, la disposició de la teologia de l'alliberament a acceptar postulats d'origen marxista o d'altres ideologies polítiques no era compatible amb la doctrina. Els principals ideòlegs d'aquest moviment han tingut nombrosos conflictes amb el Vaticà per defensar aquestes idees.
[edita] Representants destacats
- Marcella Althaus-Reid
- Jean-Bertrand Aristide
- Leonardo Boff
- Jose Miguez Bonino
- Hélder Câmara
- Ernesto Cardenal
- Pere Casaldàliga
- Ignacio Ellacuría
- Gustavo Gutiérrez
- Paul Gauthier
- Erwin Kräutler
- Leonidas Proaño
- Óscar Romero
- Samuel Ruiz
- Juan Luis Segundo
- Jon Sobrino
- Camilo Torres Restrepo
- Carlos Felipe Ximenes Belo
[edita] Bibliografia
- Berryman, Phillip, Teología de la liberación: Los hechos esenciales en torno al movimiento revolucionario en América Latina y otros lugares. Mèxico: Siglo Veintiuno Editores, 1989. còpia electrònica
- Dussel, Enrique. 1972. Caminos de liberación Latinoamericana, Latinoamerica Libros, Buenos Aires, text complet.
- Dussel, Enrique. 1972. Teoría de la liberación y ética. Caminos de liberación Latinoamericana II, Latinoamérica Libros, Buenos Aires. text complet.
