Tuamotu
De Viquipèdia
L'arxipèlag de les Tuamotu és el conjunt d'atols més gran del món. Situat a l'est de les illes de la Societat, és una divisió administrativa de la Polinèsia Francesa, junt amb les illes Gambier.
El nom Tuamotu coincideix amb el significat del neologisme d'origen grec Polinèsia, es a dir, «moltes illes». Antigament era Pakamotu, que vol dir «núvol d'illes». Els tahitians van canviar el nom a Paumotu, «illes submises», nom que es manté com a gentilici paumotu. Per els europeus era l'arxipèlag Perillós, degut als esculls i al gran nombre de vaixells que han embarrancat als atols poc visibles.
Taula de continguts |
[edita] Història
Segons les restes arqueològiques es dedueix que les illes occidentals de les Tuamotu van ser ocupades al voltant de l'any 700 aC des de les illes de la Societat.
Els descobridors europeus de les Tuamotu són:
- Fernando de Magallanes, durant el seu viatge de circumnavegació va trobar, el 1521, l'illa de San Pablo (Puka Puka).
- Pedro Fernández de Quirós, el 1606, va creuar l'arxipèlag trobant una dotzena d'illes, entre elles La Conversión de San Pablo (Hao) i La Sagitaria (Rekareka). Les seves descripcions van animar a altres exploradors a reseguir el camí de les anomenades illes de Quirós.
- Els neerlandesos Willem Schouten i Jacob Le Maire, el 1616, i després Jacob Roggeveen, el 1722 van trobar diverses illes al nord de l'arxipèlag que van anomenar El Laberint.
- Els anglesos John Byron, Samuel Wallis i James Cook anomenen l'arxipèlag illes Baixes.
- El francès Louis Antoine de Bougainville l'anomena arxipèlag Perillós.
- Els espanyols Domingo Boenechea i José de Andía, en les expedicions del Perú a l'illa d'Amat (Tahití).
- Els alemanys Otto von Kotzebue i Fabian Bellinghausen, en expedicions russes, descobreixen les últimes illes al segle XIX.
Aquestes expedicions no van establir cap colònia ni van tenir conseqüències polítiques. L'arxipèlag estava sota l'àrea d'influència de la dinastia Pomare de Tahití. Amb l'abdicació del rei Pomare V, les illes van ser annexionades com a territori d'ultramar de França.
Els atols allunyats de Mururoa i Fangataufa s'han utilitzat per fer proves d'armament nuclear des de 1966 fins 1996.
[edita] Geografia humana
L'escassetat de recursos naturals, sobretot d'aigua, ha fet difícil el poblament estable. Però el desenvolupament del turisme i el cultiu de perles ha portat un creixement demogràfic molt desigual.
[edita] Població
Segons el cens del 2002, les Tuamotu tenen una població de 14.876 habitants. D'aquests, 769 viuen en un radi de 400 km al voltant de Mururoa i Fangatafa, els atols utilitzats per les proves nuclears franceses.
Una cinquantena d'atols són habitats permanentment, i nombroses illes només són ocupades temporalment per la pesca o la recollida de copra.
La llengua que es parla a les illes és el tuamotu, o paumotu, un dialecte de la llengua maohi de la família polinèsica.
[edita] Economia
L'economia tradicional és de subsistència, dominada per la pesca i la producció de copra.
Els habitants de les Tuamotu produeixen les 3/4 parts de la copra de la Polinèsia Francesa. És una activitat familiar subvencionada i l'únic recurs dels atols més allunyats del centre i del est.
La pesca és una activitat destacada als atols més pròxims a Tahití (Rangiroa, Arutua, Apataki) que proveeixen el mercat de Papeete.
El cultiu de les perles ha tingut un fort desenvolupament degut al prestigi de les perles negres característiques de les Tuamotu, apreciades als mercats internacionals de joieria. Aquesta activitat destaca als atols del oest (Manihi, Takaroa, Arutua) i del centre (Makemo, Fakarava, Faaite, Hao).
El turisme té una infrastructura modesta, comparada amb les veïnes illes de la Societat. Hi ha alguns hotels internacionals i, sobretot, pensions familiars, als atols de Rangiroa, Manihi i Fakarava. Són uns llocs apreciats pel submarinisme als llacs interiors dels atols.
Les comunicacions estan assegurades per 30 aeròdroms, al conjunt de les Tuamotu i Gambier, i per una flota de cabotatge que assegura el subministrament de queviures i productes quotidians. En canvi, 21 atols no disposen de servei telefònic, entre ells dos caps de comuna: Hikueru i Reao.
[edita] Geografia física
Encara que l'arxipèlag ocupa una extensa àrea al llarg de 1.700 km, la superfície terrestre és només de 850 km² repartits en 78 atols.
[edita] Geomorfologia
Quasi totes les illes de les Tuamotu són atols: illes baixes formades per estretes franges de sorra sobre esculls de corall que encerclen una llacuna interior d'aigua salada.
Makatea és l'única illa que no és un atol. És una de les grans roques de fosfat de l'Oceà Pacífic.
Les illes Gambier, situades a l'extrem sud-est de les Tuamotu i unides administrativament, són geològicament i culturalment diferents.
[edita] Clima
El clima és tropical sense estacions significatives. La temperatura mitjana al llarg de l'any es manté a 26°C. No hi han fonts d'aigua natural i l'aigua potable es recull de la pluja. La pluviositat mitjana anual es de 1.400 mm, sense variacions significatives al llarg de l'any, excepte una època seca entre setembre i novembre.
[edita] Flora
El sòl pobre de les illes de corall no permet una vegetació variada. El cocoter, que és la base per a la producció de copra, té una importància econòmica especial. En algunes illes es cultiva vainilla. L'agricultura és només de subsistència: arbre del pa, taro i nyam.
Les fulles de pandanàcies s'utilitzen tradicionalment per teixir les teulades, estores i barrets.
[edita] Fauna
La vida animal a les illes es limita a ocells marins, insectes i sargantanes. En canvi, la fauna marina és diversa. Els esculls, rics en espècies marines, fan de les Tuamotu una destinació famosa pel submarinisme.
[edita] Divisions i illes
L'arxipèlag de les Tuamotu té un total de 78 atols organitzats en 16 comunes, més una dissetena que depèn de la comuna de les Gambier. De nord-oest a sud-est són:
|
|
