Valentinià III
De Viquipèdia
Valentinià III, o Flavius Placidius Valentinianus (Ravenna, 2 de juliol de 419 - Roma, 16 de març de 455), emperador romà d'Occident (424 - 455).
Va ser el primogènit de Constanci III i Gal·la Placídia. Va rebre el títol de cèsar el 23 d'octubre de 424 a Constantinoble, i després d'una curta guerra a Itàlia, va ser instituït com a emperador (August) d'Occident a Roma el 23 d'octubre de 425. Només tenia sis anys quan va rebre el títol d'August, i durant la seva minoría d'edat es va fer càrrec del govern, primer la seva mare i després, a partir del 433, Aeci. La seva mare va arreglar el matrimoni amb Licinia Eudoxia, filla de Teodosi II, emperador d'orient. Amb ella va tenir dos filles, Eudoxia i Placídia.
El seu regnat resultà marcat per el desmembrament de l'Imperi d'Occident: la conquesta de la provincia d'Àfrica pels vàndals en el 439, el definitiu abandonament de Britània el 446, la pèrdua de gran part d'Hispània i de la Gàl·lia, en la que es van establir els bàrbars i el saquig de Sicília i de les costes occidentals del Mediterrani per les flotes vàndales de Genseric. Però al seu favor també van passar fets importants, com el que es va produir amb la victòria d'Aeci l'any 451, a prop de Châlons a la batalla del Camps Catalàunics sobre els huns, i les victorioses campanyes contra els visigots en el sud de la Gàl·lia (426, 429 i 436), i es va fer front a diverses invasions en el Rin i el Danubi (428-431).
El pes dels impostos resultava cada cop més insoportable segons s'anava afeblint el poder a Roma, i com a conseqüència també es s'afeblia la lleialtat de les províncies quedaven es debilitava per moments. Ravenna fou la residència habitual de Valentinià, però va haver de fugir a Roma quan es va apropar Àtila amb el seu exèrcit, que reclamava la mà en matrimoni de la germana de l'emperador. Després de la mort d'Àtila l'any 453 la família imperial va poder tornar a la residància de Ravenna.
En el 454, Aeci, el fill del qual estava casat amb la filla gran de l'emperador, va ser assassinat a traició per homes de Valentinià. Però el 16 de març de l'any següent, el propi emperador també va ser assassinat per dos bàrbars clients d'Aeci. Valentinià no només va tenir carència d'habilitats per governar l'imperi en una època de greu crisi, sinó que a més va agreujar els perills a casusa del seu caràcter venjatiu.
Les fonts originals que tenim sobre el regnat de Valentinià III són les Cròniques de Pròsper d'Aquitània, la Història Gòtica de Jordanès, escrita al segle VI i l'obra del poeta Sidoni Apol·linar.
