Vescomtat de Bas
De Viquipèdia
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal del comtat de Besalú.
Monsalvatge esmenta el 986 un suposat vescomte de Besalú anomenat Bernat, però podria ser en realitat Bernat Udalard, vescomte de Barcelona. Feliu de la Peña diu que a l'expedició de Ramon Borrell I a Còrdova hi va participar un Huguet vescomte de Bas, però la dada tampoc es segura ja que en aquesta data el títol de vescomte de Bas no existia. El primer vescomte de Besalú segur fou Udalard Bernat, senyor del Castell de Mont-ros, proper a Castellfollit de la Roca, que era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany i net d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent; estava casat amb Ermessenda senyora de Beuda i Montagut; exercia sens dubte el 1079, va participar a l'expedició a les Balears del 1114 i el 1118 ja havia mort. Tant llarga vida va donar lloc a que el seu fill Pere (o Pere Udalard) ja hagués mort i l'herència recaigués en el net Udalard II (casat amb Ferrana de Montcada), que va morir jove vers 1123 deixant un fill nen, Pere I, sota tutela del seu oncle matern Guillem Ramon de Montcada. Aquest jove senyor fou el primer que va usar el títol de vescomte de Bas el 1126, 15 anys després de la fi del comtat de Besalú; va morir el 1127 solter i sense descendència i l'herència va recaure en la seva tia-avia Beatriu I, filla d'Udalard I, que estava casada amb Ponç Hug de Cervera que fou vescomte com a Ponç I, eixit de la casa vescomtal de Berga. A la mort de Beatriu el 1142 i mort ja el fill Pere II (mort solter abans de 1140 i que portà el títol de vescomte) el vescomtat va passar al seu fill Ponç II que el 1147 va raptar del palau dels comtes de Barcelona a Almodis, germana de Ramon Berenguer IV perquè s'hi volia casar i el sobirà s'hi oposava, i va aconseguir el seu propòsit l'any següent a canvi de cedir Castellfollit de la Roca. El matrimoni va tenir cinc fills: Hug (vescomte 1155-1185 que va lluitar amb el rei Alfons contra Tolosa el 1175 i que va deixar el vescomtat per testament a sa germà Ponç i en defecte seu a sa germana Gaia, però que el 1177 va anar a Sardenya amb sa germana Algabursa i es va casar amb Sinispella de Lacon que li va donar un fill anomenat Hug Poncet), Berenguer, Ponç III (vescomte intrús mort el 1195), Galbors (o Algabursa, casada el 1158 amb Barisó jutge d'Arborea) i Gaia (casada el 1160 amb Ramon de Torroja). L'historia d'Algabursa es complexa: era la madrastra del hereu del jutjat d'Arborea, Pere, i a la mort del seu marit Barisó el 1185 havia de cobrar una dot de 20.000 sous luquesos; com que l'hereu no va poder-los pagar li va correspondre el usdefruit de tres comarques del jutjat que eren la meitat d'aquest; això va provocar l'hostilitat del hereu Pere d'Arborea, i Algabursa, que esperant això ja havia demanat ajuda, va tenir al seu costat a Ramon de Torroja, que a mes a mes era el tutor d'Hug Poncet, i la del propi rei Alfons que va enviar a l'illa una expedició sota el comandament de Roger Bernat de Foix, governador de Provença. Algabursa va morir uns anys després i va deixar hereu dels seus drets a Arborea a Hug Poncet, que com que era de mare sarda podia molt be ser ben acollit. Alfons va obtenir el suport del genoveses (i Pere el dels pisans) i finalment el 1192 es va signar el compromís d'Oristany que dividia el jutjat d'Arborea en dos meitats, una per Pere i l'altre per Hug Poncet amb la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, de la família del seu rival. Des 1185 el vescomtat fou regit, absent l'hereu Hug Poncet, per l'hereu testamentari Ponç III. Va morir el 1195 i el va succeir el seu fill Pere de Cervera (Pere III) però Hug Poncet va reclamar el seus drets i es va arribar a un acord el 1198 que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econòmiques a Pere III. Però Hug va retornar a Sardenya i va deixar la regència del vescomtat a sa cosí Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon. Hug Poncet (Hug II Pons) va morir el 1221 a Sardenya i va deixar un fill, Pere IV, que tot i que es titulava vescomte del Bas mai va venir a les seves terres catalanes. Mentre el 1221 va morir el regent Hug III i va deixar la regència a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau. El 1231 Eldiarda va traspassar la regència al seu fill Simó I de Palau quant aquest es va casar amb Gueraua d'Anglesola. Pocs anys després, vers 1240, Pere IV, va vendre el vescomtat al regent que així va esdevenir vescomte i fou reconegut pel rei. Simó va morir el 1247 i va deixar hereva a la seva filla Sibil·la sota tutela de la mare fins que Sibil·la es va casar amb Hug V comte d'Empúries (Hug IV de Bas). El 1280 Sibil·la va vendre el vescomtat al rei Pere III i els castells de Milany, Vallfogona, Llaiers i Puigmal al seu nebot Dalmau de Palau. El rei el va donar el 1285 a Ponç IV fill d'Hug V d'Empúries que havia perdut el comtat, que el 1291 el va traspassar al seu germà Hug V conegut com Huguet, comte de Esquilacce o Squilacce al que el 1300 li fou confiscat pel rei. El 1315 el rei el va donar a Malgaulí el darrer comte d'Empúries que va morir el 1322 i per testament el comtat va passar a Ramon I, prior de Catalunya de l'ordre del Hospital que era germà de Ponç IV i Hug V; el vescomtat no fou inclòs en la permuta del 1325 amb els Cardona perquè va quedar en penyora d'una deute que tenia el rei amb Ramon. El 1331, pagada la deute, va tornar a la corona que el va retornar a Hug V (Huguet) a canvi de setanta mil sous però Hug el va permutar pels castells de Cànoves i Bell-lloc amb el seu parent Bernat III de Cabrera, Vescomte de Cabrera que havia prèviament pactat la renuncia a favor del rei a la seva mort. Bernat va morir el 1358 i encara que el seu fill el va posseir, el vescomtat va passar a la corona, però va tornar els Cabrera i el títol es va mantenir vinculat a aquesta família.
- Bernat v. 986
- Huguet v. després del 1000
- Udalard I 1079-1115
- Udalard II 1115-1123
- Pere I 1123-1127
- Beatriu 1127-1142
- Ponç I Hug de Cervera 1127-1130 (espòs)
- Pere II c. 1130-1140 (associat 1130-1140)
- Ponç II 1140-1155 (associat 1140-1142)
- Hug I 1155-1185
- Ponç III, regent 1185-1195
- Pere III, regent 1195-1198
- Hug II 1198 (nominal 1185-1221
- Hug III, regent 1198-1220
- Pere IV 1221-1241
- Eldiarda, regent 1220-1231
- Simó de Palau 1231-1247 (1231 a 1241 regent, vescomte 1241)
- Sibil·la de Palau 1247-1280
- Hug IV de Bas i V d'Empúries 1262-1277 (espòs)
- Venut al rei 1280
- Ponç IV de Bas i V d'Empúries 1285-1291
- Hug V (Huguet) 1291-1300
- Confiscat per la corona 1300-1315
- Ponç V Malgaulí de Bas i VI d'Empúries 1315-1322
- Ramon 1322-1331
- A la corona 1331
- Hug VI de Bas 1331-1335
- Bernat I de Bas i II de Cabrera
- A la corona 1335-1352
- Bernat I de Bas i II de Cabrera 1352-1354 (2ª vegada)
- Bernat II de Bas i III de Cabrera 1354-1368
- a la corona 1368-1381
- Retornat als Cabrera el 1381 el mantindran fins el 1756
